Clica aquí para ampliar la imagen


Avinguda Diagonal, 547
08029 Barcelona
Barcelona
TEL. 93 322 00 05
Metro Línea 3 - Parada Les Corts

+ conciertos en Bikini

+ conciertos en Barcelona



CLAN OF XYMOX
+ THE ARCH



20:15h. ENTRADA: 22 euros.
Comentar

Venda anticipada: Centres Fnac, Gong Discos Consell de Cent, Centres Carrefour, Revolver, Overstocks, Cddrome, Undead, Demonix, Bibian Blue.Tf.- 902 15 00 25 i pàgina web www.bikinibcn.com


El 1983 Ronny Moorings, líder i fundador de Clan of Xymox, estava promocionant la seva maqueta quan Dead Can Dance, els van oferir ser els seus teloners en la gira que anaven ha realitzar per Anglaterra. Va ser llavors en el seu quan Ivo Watts, amo del segell 4AD, els va oferir un contracte discogràfic, que els portà a editar el seu primer àlbum “Clan of Xymox” el 1985.
1986 ens porta “Medusa”, el seu segon treball i probablement uns dels millors discos dels vuitanta. La seva etapa amb 4AD finalitza el 1987. Signen amb Polygram i passa a dir-se Xymox a seques. “Twist of Shadows” veu la llum el 1989, l'àlbum és el més venut de la banda avui, penjant-se el cartell de sold out en tots els concerts de la gira americana. “Phoenix” (1991) és un àlbum que no arriba en qualitat a igualar als seus dos anteriors. Malgrat comptar amb bones crítiques, no va tenir l'èxit de vendes esperat el que va crear mal estar en la banda, provocant la marxa de diversos dels seus membres. Editen “Metamorphosis” i “Headclouds”, on coquetegen amb la música de ball. Després de quatre anys en silenci la banda es recompon i recupera el nom complet. Clan of Xymox fitxa per Tess Rècords i edita “Hidden Faces” (1997), on recupera l'esperit de “Medusa”, però adaptant la seva música al so més actual. Clan of Xymox tornen a al més alt novament, superant les 100.000 còpies venudes.
1999 els consagra amb “Creatures”, un treball madur i complex, a què el segueix “Notes from the Underground” (2001) i un àlbum de remescles “Remixes from the Underground”.
Durant l'última dècada Clan of Xymox han mantingut les seves cotes de popularitat mantenint-se fidels al seu estil, però reciclant el seu so. Als dolços i malenconiosos guitarres, i a la veu única de Ronnie li han afegit elements electrònics que donen més grandiloqüència a les composicions. En “In Love we Trust” o el recentment publicat “The Darkest Hour” (2011) són bona prova d'això.
No hay ningún comentario

Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión

¿NO ESTÁS REGISTRADO?  

Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.


Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.

INICIAR SESIÓN

Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".