Let's Festival 2012:
DISCO LAS PALMERAS!
+ DOLORES (Indie Rock)
23:00h. ENTRADA: 10 euros. Anticipadas: 8 euros.
Disco las Palmeras neix al 2009, geogràficament el grup es mou entre Santiago de Compostela i Sarria (Lugo) lloc del seu centre d¿operacions. En només 6 mesos, van gravar la seva primera maqueta, que van penjar al Myspace i a partir d¿aquí tot va començar a succeir a una gran velocitat.
Es van presentar al Festival Sin Códigos que organitza Myspace i el van guanyar (entre més de 1000 bandes), això els va portar a tocar en el Primavera Sound 2010, poc després es van presentar al Eurodemo Santander i van quedar entres els 5 millors grups nacionals. Des d’aleshores, el grup no ha parat de tocar i es recorren mitja Espanya amb una sola maqueta. Al març del 2010, comencen a gravar el seu primer disc “Nihil obstat”, una infinitat de medis parlen sobre ell, soroll i atmosferes, difícil de classificar: noise, punk, shoegaze, psicodèlia, industrial, etc. En aquest moment, el grup continua amb la gira de presentació de “Nihil obstat” al mateix temps que comencen a preparar el seu segon disc.
Dolores
“Disco póstumo”, el treball de presentació de Dolores, és probablement l’LP revelació de l’any. És un disc necessari en aquest país, en un moment en el que fer música intel·ligent a Espanya equival a sonar cerebrals, clínics i depressius. Dolores ens mimen amb un treball al més pur estil “The Head On The Door” de The Cure, dens i obscur, però ric en cançons brillants, lluminoses, i orgulloses de la seva nissaga pop. El so de Dolores és dens, intens i petri. Els han comparat als citats The Cure, a Parálisis Permanente o a Décima Víctima. El fet és, que és impactant que un grup amb una vida tan curta tingui un so tan personal. Dins de la impossible amalgama de sons i estats d’ànim que componen aquest disc mai es perd la referència de que, al final, Dolores sona a Dolores. Un grup al servei de les seves cançons, que són els seus únics i incontestables arguments: “Cortafuegos”, el tret de sortida del disc, es un trencaglaç obrint-se pas per les teves costelles. Una bona forma de demostrar que un hit pop pot tenir la força postpunk més mecànic i no per això resultar forçat.
DISCO LAS PALMERAS!
+ DOLORES (Indie Rock)
23:00h. ENTRADA: 10 euros. Anticipadas: 8 euros.
Disco las Palmeras neix al 2009, geogràficament el grup es mou entre Santiago de Compostela i Sarria (Lugo) lloc del seu centre d¿operacions. En només 6 mesos, van gravar la seva primera maqueta, que van penjar al Myspace i a partir d¿aquí tot va començar a succeir a una gran velocitat.
Es van presentar al Festival Sin Códigos que organitza Myspace i el van guanyar (entre més de 1000 bandes), això els va portar a tocar en el Primavera Sound 2010, poc després es van presentar al Eurodemo Santander i van quedar entres els 5 millors grups nacionals. Des d’aleshores, el grup no ha parat de tocar i es recorren mitja Espanya amb una sola maqueta. Al març del 2010, comencen a gravar el seu primer disc “Nihil obstat”, una infinitat de medis parlen sobre ell, soroll i atmosferes, difícil de classificar: noise, punk, shoegaze, psicodèlia, industrial, etc. En aquest moment, el grup continua amb la gira de presentació de “Nihil obstat” al mateix temps que comencen a preparar el seu segon disc.
Dolores
“Disco póstumo”, el treball de presentació de Dolores, és probablement l’LP revelació de l’any. És un disc necessari en aquest país, en un moment en el que fer música intel·ligent a Espanya equival a sonar cerebrals, clínics i depressius. Dolores ens mimen amb un treball al més pur estil “The Head On The Door” de The Cure, dens i obscur, però ric en cançons brillants, lluminoses, i orgulloses de la seva nissaga pop. El so de Dolores és dens, intens i petri. Els han comparat als citats The Cure, a Parálisis Permanente o a Décima Víctima. El fet és, que és impactant que un grup amb una vida tan curta tingui un so tan personal. Dins de la impossible amalgama de sons i estats d’ànim que componen aquest disc mai es perd la referència de que, al final, Dolores sona a Dolores. Un grup al servei de les seves cançons, que són els seus únics i incontestables arguments: “Cortafuegos”, el tret de sortida del disc, es un trencaglaç obrint-se pas per les teves costelles. Una bona forma de demostrar que un hit pop pot tenir la força postpunk més mecànic i no per això resultar forçat.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".