Festival Cruïlla BCN 2010:
Escenari Estrella Damm: (18:00h.) TAIMA TESAO
+ (19:30h.) XAVIER RUDD
+ (21:15h.) LOVE OF LESBIAN
+ (23:00h.) BEN HARPER & RELESTLESS7
+ (01:30h.) MACACO
+ (03:30h.) THE PINKER TONES
18:00h. Apertura puertas: 16:00h.
TAIMA TESAO
Una jove veu i un veterà compositor han unit forces per oferir-nos una proposta que sorprèn pel seu eclecticisme.
Laura Guiteras (cantant i actriu coneguda pel seu paper a la sèrie televisiva “El cor de la ciutat”) i Toni Xuclà (guitarrista i productor qui podem trobar en nombrosos projectes) són la parella creativa que s’amaga rera el projecte Taima Tesao, una proposta que podem qualificar de world pop detallista. Durant els darrers tres anys han treballat junts un seguit d’idees que s’expressen en diversos idiomes (català, castellà, anglès, brasiler…) i que han estat decorades amb diferents estils musicals (pop, funk, jazz, reggae…) fins que s’han convertit en la desena de cançons que formen “Zelig Time” (Temps Record, 2010). Dalt de l’escenari, Guiteras allibera tota la força que amaga el seu petit cos, interpretant fins el límit (com a cantant i com a actriu) cadascuna de les lletres, mentre Xuclà dirigeix una nau musical que visita les diferents influències que els components de la formació han rebut des de la seva residència barcelonina.
www.myspace.com/taimateseao
XAVIER RUDD
Arribat des de l’altre cantó del planeta, aquest artista australià portarà al festival un missatge de respecte i reivindicació d’una cultura que desapareix poc a poc.
En actiu des de l’any 2000 amb una proposta que s’apropa a la d’artistes com Ani DiFranco o Jack Johnson, el cantautor i multi-instrumentista australià Xavier Rudd s’ha guanyat una ràpida i sòlida reputació gràcies, sobretot, als seus personalíssims concerts (ha publicat cinc discos enregistrats en directe). Dalt de l’escenari se’l pot veure, per exemple, assegut en un taburet, acompanyat de la seva guitarra i amb tres didgeridoos col.locats davant seu. Tres didgeridoos? Resulta que Rudd, activista social i mediambiental, cita en moltes de les seves cançons el poble aborígen australià (de fet, les seves lletres incorporen sovint expressions de la parla aborígen), referint-se als seus drets, les seves dificultats i la seva marginació davant la moderna societat australiana. I per fer-ho utilitza l’instrument més representatiu d’aquesta cultura amb un estil propi que sorprendrà a tots els assistents a la seva actuació.
www.xavierrudd.com / www.myspace.com/xavierrudd
LOVE OF LESBIAN
Si ara mateix hi ha un grup que marca la pauta dins de l’escena indie és aquesta formació catalana que combina com poques intimisme i diversió.
Diuen que de mica en mica s’omple la pica. I en el cas de Love of Lesbian, a la pica s’ajunten el reconeixement de la crítica especialitzada i les entrades exhaurides en tots els seus concerts. Després d’anys picant pedra (la banda funciona des de 1996), les seves lletres plenes d’imaginació, amb el punt just de poesia i surrealisme, han calat en un públic nombrós que, a més, sap gaudir tant de la inmediatesa pròpia i polida de les seves melodies pop com de la rauxa que el quintet ofereix des de l’escenari. Menció especial mereix la veu de Santi Balmes, excel.lent transmissora dels jocs de paraules i les obsessions narratives de la banda. Amb l’impacte que han causat els seus tres discos en castellà (abans havien editat tres treballs en anglès), Love of Lesbian ha trobat el seu estil, el seu so i el seu lloc.
www.myspace.com/loveoflesbian
BEN HARPER & THE RELENTLESS
Únic concert a Catalunya en la gira de presentació del nou projecte d’un dels artistes que millor conserva l’esperit de la música popular nordamericana.
Com si es tractés del retorn d’un fill pròdig, l‘actual aventura de Ben Harper l’ha dut al so compacte del quartet de tota la vida. Només cal escoltar la cruesa de nous temes com “Why must you always dress in black” o “Number with no name” per adonar-nos que el guitarrista californià té ganes de gresca. Aparcada de moment l’etapa amb els seus socis habituals (la banda The Innocent Criminals), Harper ha unit forces amb tres companys de viatge (el també guitarrista Jason Mozersky, el baixista Jesse Ingalls i el baterista Jordan Richardson, tots ells texans) per realitzar un treball implacable, evocador i inquietant que porta per títol “White lies for dark times” (Emi, 2009). Com si fossin el motor d’un vehicle d’alta competició, els concerts de Ben Harper i els seus tres nous amics agafen una velocitat de creuer que ens fan recuperar la confiança en el rock and roll.
MACACO
La gira del disc “Puerto Presente” passa pel festival Cruïlla Barcelona just quan el grup barceloní viu el seu millor moment professional.
Som molts els que recordem els inicis de Macaco, ara fa una mica de deu anys, als carrers estrets que hi ha al voltant de la Plaça Reial de Barcelona. Ja aleshores en Dani ‘Mono Loco’ Carbonell semblava tenir molt clares les seves idees musicals, y també com fer-les realitat. Ha passat el temps i es pot dir, sense pors ni prejudicis, que Macaco és una banda d’èxit. Un èxit forjat a cop de personalitat, de feina pacient, de bones cançons i de millors concerts. Pero si hi ha un moment en què el projecte de Macaco agafa tot el seu significat és dalt de l’escenari, on la banda funciona com un sol organisme. Al Parc del Fòrum escoltarem els temes que formen part de “Puerto Presente” (Mundo Zurdo, 2009), la producció més recent de Macaco, i també un seguit de cançons (algunes d’elles convertides en clàssics de l’escena musical mestissa) que ens permetran repassar la carrera de Macaco.
www.macaco.es / www.myspace.com/macacoelmono
THE PINKER TONES
Amb un nou disc tot just estrenat, la parella més internacional de la música espanyola farà de les seves al Cruïlla Barcelona.
The Pinker Tones (és a dir, Mister Furia i Professor Manso) és una de les nostres bandes amb major projecció internacional: el seu segon disc, “The million colour revolution” (Pinkerland Records, 2005) es va publicar a més de cinquanta països i de la seva autoria són alguns dels temes que es poden escoltar dins de videojocs de gran èxit. Amb la seva impossible, a priori, barreja d’estils i influències han aconseguit definir una personalitat fàcilmente reconeixible que destaca, sobretot, per la seva energia. Indie-pop, lounge, nu-jazz, bossa nova, funk, electrònica i altres herbes rítmiques tenen el seu punt de trobada en les ments d’aquests dos personatges que, quan pugen a l’escenari, s’acompanyen de Dj Niño per convertir-se en el que anomenen “The Pinker Tones dj crew”, un espectacle on conviuen la intensitat d’una banda de rock amb la dinàmica d’una sessió de dj. Preparats per gaudir-ne?
www.thepinkertones.com / www.myspace.com/thepinkertones
Escenari Estrella Damm: (18:00h.) TAIMA TESAO
+ (19:30h.) XAVIER RUDD
+ (21:15h.) LOVE OF LESBIAN
+ (23:00h.) BEN HARPER & RELESTLESS7
+ (01:30h.) MACACO
+ (03:30h.) THE PINKER TONES
18:00h. Apertura puertas: 16:00h.
TAIMA TESAO
Una jove veu i un veterà compositor han unit forces per oferir-nos una proposta que sorprèn pel seu eclecticisme.
Laura Guiteras (cantant i actriu coneguda pel seu paper a la sèrie televisiva “El cor de la ciutat”) i Toni Xuclà (guitarrista i productor qui podem trobar en nombrosos projectes) són la parella creativa que s’amaga rera el projecte Taima Tesao, una proposta que podem qualificar de world pop detallista. Durant els darrers tres anys han treballat junts un seguit d’idees que s’expressen en diversos idiomes (català, castellà, anglès, brasiler…) i que han estat decorades amb diferents estils musicals (pop, funk, jazz, reggae…) fins que s’han convertit en la desena de cançons que formen “Zelig Time” (Temps Record, 2010). Dalt de l’escenari, Guiteras allibera tota la força que amaga el seu petit cos, interpretant fins el límit (com a cantant i com a actriu) cadascuna de les lletres, mentre Xuclà dirigeix una nau musical que visita les diferents influències que els components de la formació han rebut des de la seva residència barcelonina.
www.myspace.com/taimateseao
XAVIER RUDD
Arribat des de l’altre cantó del planeta, aquest artista australià portarà al festival un missatge de respecte i reivindicació d’una cultura que desapareix poc a poc.
En actiu des de l’any 2000 amb una proposta que s’apropa a la d’artistes com Ani DiFranco o Jack Johnson, el cantautor i multi-instrumentista australià Xavier Rudd s’ha guanyat una ràpida i sòlida reputació gràcies, sobretot, als seus personalíssims concerts (ha publicat cinc discos enregistrats en directe). Dalt de l’escenari se’l pot veure, per exemple, assegut en un taburet, acompanyat de la seva guitarra i amb tres didgeridoos col.locats davant seu. Tres didgeridoos? Resulta que Rudd, activista social i mediambiental, cita en moltes de les seves cançons el poble aborígen australià (de fet, les seves lletres incorporen sovint expressions de la parla aborígen), referint-se als seus drets, les seves dificultats i la seva marginació davant la moderna societat australiana. I per fer-ho utilitza l’instrument més representatiu d’aquesta cultura amb un estil propi que sorprendrà a tots els assistents a la seva actuació.
www.xavierrudd.com / www.myspace.com/xavierrudd
LOVE OF LESBIAN
Si ara mateix hi ha un grup que marca la pauta dins de l’escena indie és aquesta formació catalana que combina com poques intimisme i diversió.
Diuen que de mica en mica s’omple la pica. I en el cas de Love of Lesbian, a la pica s’ajunten el reconeixement de la crítica especialitzada i les entrades exhaurides en tots els seus concerts. Després d’anys picant pedra (la banda funciona des de 1996), les seves lletres plenes d’imaginació, amb el punt just de poesia i surrealisme, han calat en un públic nombrós que, a més, sap gaudir tant de la inmediatesa pròpia i polida de les seves melodies pop com de la rauxa que el quintet ofereix des de l’escenari. Menció especial mereix la veu de Santi Balmes, excel.lent transmissora dels jocs de paraules i les obsessions narratives de la banda. Amb l’impacte que han causat els seus tres discos en castellà (abans havien editat tres treballs en anglès), Love of Lesbian ha trobat el seu estil, el seu so i el seu lloc.
www.myspace.com/loveoflesbian
BEN HARPER & THE RELENTLESS
Únic concert a Catalunya en la gira de presentació del nou projecte d’un dels artistes que millor conserva l’esperit de la música popular nordamericana.
Com si es tractés del retorn d’un fill pròdig, l‘actual aventura de Ben Harper l’ha dut al so compacte del quartet de tota la vida. Només cal escoltar la cruesa de nous temes com “Why must you always dress in black” o “Number with no name” per adonar-nos que el guitarrista californià té ganes de gresca. Aparcada de moment l’etapa amb els seus socis habituals (la banda The Innocent Criminals), Harper ha unit forces amb tres companys de viatge (el també guitarrista Jason Mozersky, el baixista Jesse Ingalls i el baterista Jordan Richardson, tots ells texans) per realitzar un treball implacable, evocador i inquietant que porta per títol “White lies for dark times” (Emi, 2009). Com si fossin el motor d’un vehicle d’alta competició, els concerts de Ben Harper i els seus tres nous amics agafen una velocitat de creuer que ens fan recuperar la confiança en el rock and roll.
MACACO
La gira del disc “Puerto Presente” passa pel festival Cruïlla Barcelona just quan el grup barceloní viu el seu millor moment professional.
Som molts els que recordem els inicis de Macaco, ara fa una mica de deu anys, als carrers estrets que hi ha al voltant de la Plaça Reial de Barcelona. Ja aleshores en Dani ‘Mono Loco’ Carbonell semblava tenir molt clares les seves idees musicals, y també com fer-les realitat. Ha passat el temps i es pot dir, sense pors ni prejudicis, que Macaco és una banda d’èxit. Un èxit forjat a cop de personalitat, de feina pacient, de bones cançons i de millors concerts. Pero si hi ha un moment en què el projecte de Macaco agafa tot el seu significat és dalt de l’escenari, on la banda funciona com un sol organisme. Al Parc del Fòrum escoltarem els temes que formen part de “Puerto Presente” (Mundo Zurdo, 2009), la producció més recent de Macaco, i també un seguit de cançons (algunes d’elles convertides en clàssics de l’escena musical mestissa) que ens permetran repassar la carrera de Macaco.
www.macaco.es / www.myspace.com/macacoelmono
THE PINKER TONES
Amb un nou disc tot just estrenat, la parella més internacional de la música espanyola farà de les seves al Cruïlla Barcelona.
The Pinker Tones (és a dir, Mister Furia i Professor Manso) és una de les nostres bandes amb major projecció internacional: el seu segon disc, “The million colour revolution” (Pinkerland Records, 2005) es va publicar a més de cinquanta països i de la seva autoria són alguns dels temes que es poden escoltar dins de videojocs de gran èxit. Amb la seva impossible, a priori, barreja d’estils i influències han aconseguit definir una personalitat fàcilmente reconeixible que destaca, sobretot, per la seva energia. Indie-pop, lounge, nu-jazz, bossa nova, funk, electrònica i altres herbes rítmiques tenen el seu punt de trobada en les ments d’aquests dos personatges que, quan pugen a l’escenari, s’acompanyen de Dj Niño per convertir-se en el que anomenen “The Pinker Tones dj crew”, un espectacle on conviuen la intensitat d’una banda de rock amb la dinàmica d’una sessió de dj. Preparats per gaudir-ne?
www.thepinkertones.com / www.myspace.com/thepinkertones
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".