);)
La Mirona - Girona
Avinguda Amnistia Internacional, s/n
17190 Salt
Girona
LA MÂQUINA (Punk / Reggae / Ska)
21:00h. 5 euros + CD
Els set homes darrere de la màquina (ara els presentarem, un a un: aquest és un grup de potents individualitats) són gent curtida en mil escenaris i unes quantes barricades. Per això saben que la revolució no serà televisada, però sí l'alienació nostra de cada dia. La cosa està malament, molt malament, però al final trobarem una sortida. Encara que sigui costa amunt anirem palante.
La Mâquina, amb circumflex, no és un grup pamfletària, les seves cançons no us omplen el cap de consignes. La seva proposta és molt més subtil, gairebé poètica. O sense el gairebé. Aquest és un grup de combat rock com ho eren els Clash i Mano Negra. Com aquestes bandes clàssiques, La Mâquina posa la música al mateix nivell que les idees, i el resultat final és extremadament coherent. El grup neix amb vocació internacionalista, no només perquè els seus membres paguen impostos i es cabregen normalment en països diferents: catalans i italians es troben a Euskadi per gravar un disc que no coneix fronteres, que es mou sense descans entre nord i sud, entre orient i occident, canviant de continent i de idioma més d'una vegada dins d'un mateix tema.
I ara parlem dels implicats. Per començar, aquest és un grup amb dos grans vocalistes. Sandokan i Rude són dos experimentats combatents de l'underground italià. Des de la seva més tendra joventut a la Bolonya de principis dels vuitanta, Rude és un punk de cor que va anar obrint la seva ment cap al reggae, el hip-hop i altres sons bastards del carrer, amb el seu propi sound system i com a col.laborador i remesclador de Manu Chao, Fermin Muguruza o La Kinky Beat. I Sandokan ha estat trombonista del Dub Manifest de Muguruza i encara ho és de la Banda Bassotti, tot un exemple d'activisme musical. Bones credencials.
Per la part catalana, quatre músics una mica més joves, però amb experiència i coneixement del seu ofici. La majoria (Aureli, Xarli, Joan) han passat per un grup de Cassà de la Selva (Girona) anomenat Burman Flash, nascut a l'ska i crescut en altres sons mestissos. Aureli, el guitarrista, va saltar després a Net Flanders, on podia rascar les cordes més fort, ja preparant-se per la màquina. Tot un personatge el bateria, Angel Abad, un tot terreny i un gran professional, en el bon sentit de la paraula, que ha tocat amb grups molt diferents: Kitsch, Möondo, Gazpacho, Discípulos de Otilia ... La bateria de Angel suma amb el baix de Xarli i les percussions de Joan Ciurana una base rítmica dura com la vida, però també plena de detalls i subtileses, que brillen sobretot en els temes d'aires jamaicans i llatins.
Obertura de portes a les 21:00h.
21:00h. 5 euros + CD
Els set homes darrere de la màquina (ara els presentarem, un a un: aquest és un grup de potents individualitats) són gent curtida en mil escenaris i unes quantes barricades. Per això saben que la revolució no serà televisada, però sí l'alienació nostra de cada dia. La cosa està malament, molt malament, però al final trobarem una sortida. Encara que sigui costa amunt anirem palante.
La Mâquina, amb circumflex, no és un grup pamfletària, les seves cançons no us omplen el cap de consignes. La seva proposta és molt més subtil, gairebé poètica. O sense el gairebé. Aquest és un grup de combat rock com ho eren els Clash i Mano Negra. Com aquestes bandes clàssiques, La Mâquina posa la música al mateix nivell que les idees, i el resultat final és extremadament coherent. El grup neix amb vocació internacionalista, no només perquè els seus membres paguen impostos i es cabregen normalment en països diferents: catalans i italians es troben a Euskadi per gravar un disc que no coneix fronteres, que es mou sense descans entre nord i sud, entre orient i occident, canviant de continent i de idioma més d'una vegada dins d'un mateix tema.
I ara parlem dels implicats. Per començar, aquest és un grup amb dos grans vocalistes. Sandokan i Rude són dos experimentats combatents de l'underground italià. Des de la seva més tendra joventut a la Bolonya de principis dels vuitanta, Rude és un punk de cor que va anar obrint la seva ment cap al reggae, el hip-hop i altres sons bastards del carrer, amb el seu propi sound system i com a col.laborador i remesclador de Manu Chao, Fermin Muguruza o La Kinky Beat. I Sandokan ha estat trombonista del Dub Manifest de Muguruza i encara ho és de la Banda Bassotti, tot un exemple d'activisme musical. Bones credencials.
Per la part catalana, quatre músics una mica més joves, però amb experiència i coneixement del seu ofici. La majoria (Aureli, Xarli, Joan) han passat per un grup de Cassà de la Selva (Girona) anomenat Burman Flash, nascut a l'ska i crescut en altres sons mestissos. Aureli, el guitarrista, va saltar després a Net Flanders, on podia rascar les cordes més fort, ja preparant-se per la màquina. Tot un personatge el bateria, Angel Abad, un tot terreny i un gran professional, en el bon sentit de la paraula, que ha tocat amb grups molt diferents: Kitsch, Möondo, Gazpacho, Discípulos de Otilia ... La bateria de Angel suma amb el baix de Xarli i les percussions de Joan Ciurana una base rítmica dura com la vida, però també plena de detalls i subtileses, que brillen sobretot en els temes d'aires jamaicans i llatins.
Obertura de portes a les 21:00h.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".