7è Festival Blues de Barcelona:
ÑACO GOÑI & AMAR SUNDY BLUES REUNION
+ (21:30) RED HOUSE
21:30h. Entrada libre
Una vida plenament dedicada al Blues. Als catorze anys, el 1981, abandona els estudis i baixa al metro de Madrid per acompanyar al cantant i guitarrista Malcom Scarpa, amb el que formaria un duo que perdura fins avui.
En el període comprès entre 1981 i 1985, el duet combina aquesta activitat diària amb petites actuacions, a canvi de la voluntat, per als clubs dels incipients barris de Malasaña i Centre. També toquen en dos grups liderats per Malcolm: El sonotone de Malcolm i la Standart Banda.
Paral lelament, en aquest període, ÑACO és convidat totes les nits a tocar amb Whisky David, teclista escocès instal lat a Espanya des de fa molt, molt de temps. A aquestes jam-sessions acudeixen nombrosos músics com: José Carlos Molina (GNU), Ulises Montero (Gabinet), José María Guzmán (Cánovas, Adolfo, Rodrigo i Guzmán) i Toni de Juan (Coz), entre d'altres. És precisament en aquestes actuacions on coneix Tonky de la Penya, i després d'algunes actuacions, ÑACO passa a ser integrant de la primera formació de la Tonky Blues Band.
En aquest període, entre 1986 i 1991, la Tonky crea el seu circuit de Blues i actua en festivals com: I Festival de Blues d'Antequera, I Festival Blues de Madrid. Telonejant a Johnny Mars, amb el que fan Jams a la Coquette Blues Bar de Madrid. En aquest bar tocaran amb la banda: Michael Coleman i els músics de James Cotton, Kevin Ayers i Ollie Hansel, entre d'altres. També Tonky i ÑACO són convidats a pujar a l'escenari del Sant Joan Evangelista (Madrid) amb Johnny Copeland. D'altra banda, amb ÑACO a la banda hi ha dos Lp's gravats.
ÑACO col labora, ficant harmònica, en el single "Motoristes", de Loquillo y los Trogloditas, del disc "Els meus problemes amb les dones".
D'altra banda, grava i actua al costat del llegendari grup Melmelada, des de la mort del Moro, harmònica original del grup, des de finals dels vuitanta fins al dia d'avui.
El 1991, ÑACO abandona la Tonky blues band i reprèn el seu duo (que mai deixarà totalment) amb Malcom Scarpa i formen Els Jockers gravant el Lp "Doina 'our Kind" al costat de Francisco Simón, Steve Jordan i Elvia Aguilar.
Els Jockers (1991-1995) tornen a tocar en festivals, cicles, teló i acompanyen a l'escenari en diverses ocasions a: Lazy Lester, Louisiana Xarxa, Carey Bell, Bernard Allison i Rick `Eureka 'Jones; a més de participar en actuacions amb altres formacions del Blues nacional: Mama Montse, Caledònia Blues Band, Algesires Blues Expres, harmònic Coux ...
També ÑACO, per aquestes dates, grava al costat de Cool Jerks, Salvador Dominguez, Emilio Aragón, Le Mans, Cánovas, Adolfo i Guzmán, Rosa León, Clara Monte, Miguel Rios (en el tema "prop del mar"); actua en el Festival de Jazz de Sant Sebastià acompanyant Javier Vargas, a part de tocar per a anuncis i sèries de televisió (Al salir de classe) i sortir convidat a escenaris per innumerables músics tant nacionals com internacionals (Bill Perry, Big Jack Johnson, etc.).
Quan es dissolen els Jockers, i juntament amb Armando Marcé (ex bateria de Tonky Blues Band entre moltes altres formacions) formaran LOS BLUESCAVIDAS juntament amb Oskar González, Phineas Sánchez, Salva Carsi i Kapo Alburquerque. Com hem vist anteriorment, Salva i Oskar deixaran la banda més tard, i últimament s'incorporarà Edu "big hands".
ÑACO ha participat en altres importants esdeveniments musicals, ja sigui amb LOS BLUESCAVIDAS, amb el finlandès Ille Hammalainen, amb Amar Sundy, amb Zack Pratt, amb Malcom Scarpa (amb qui gravarien el seu segon Lp com Malcolm - ÑACO "Berriz Blues Sessions" i actuaria al Festival de Jazz de San Sebastián de 1999 [al costat de Tapia eta Leturia Jazbana] i en el Festival de Blues de Getxo del mateix any); formant un projecte amb el genial harmonitzi Antonio Serrano "harmòniques de foc" (on al seu torn estaven: Pancho Company, Francisco Simón, Jose Luis Martín, Dan Rochllis i Malcom Scarpa).
L'any 2000, grava en el nou disc de Red House "Hold on" i surt al carrer el disc recopilatori amb Malcom Scarpa "1980 - 2000 ÑACO GOÑI - Malcom Scarpa". També en aquest any s'edita el disc de Claudio Gabis (Manal) "Claudio Gabis convocatòria" on ÑACO participa en el tema 'negre com un Blues' al costat de C. Gabis, Alejo Stivel i Joaquin Sabina, i en el tema 'Blues del cor destrossat' al costat de C. Gabis i Ciro Fogliatta.
En els anys 2001 i 2002 la cosa va estar moguda i divertida, ja que ÑACO va participar en nombroses col laboracions, festivals i actuacions interessants juntament amb gent com Ian Siegal, King Rollo, Big Gilson, Steve zee (ademas ÑACO grava dos temes en el CD d' Stevie Zee d'aquell any). En el festival de Jazz de Boadilla, fa una col laboració sorprenent en sortir convidat a tocar un tema amb Jorge Pardo, Carles Benavent, Tino di Geraldo, Raimundo Amador, El Negri i El Paquet. Buddy Miles fa el mateix al convidar a tocar a la sala Clamores de Madrid.
En aquesta darrera temporada, ÑACO i els BLUESCAVIDAS van veure néixer el projecte Reunió Blues amb Raimundo Amador; on s'improvisa, es vacil i es toco molt Blues al costat d'un genial guitarrista de Bliues com és Raimundo. Es participa en diversos festivals de Blues amb aquest projecte (Festival de Blues de Reus, Festival de Blues de Béjar, Festival de Blues de Cerdanyola) i en altres actuacions (Ermua, Pamplona, Bergara). En una d'aquestes memorables sessions, la de Cerdanyola per ser exactes, és digne d'esmentar la festa improvisada a l'habitació de l'hotel on van estar Hook Herrera, Jerry Portnoy, Raimundo Amador i ÑACO improvisant alguns Blues que s'havien quedat sense tocar a l'escenari .
També el 2003 ha estat convidat a tocar a dos temes del nou disc en directe de Los Porretas gravat en el Aqualung. Bon rotllo i rock'n'roll a tota metxa.
Per acabar el 2003, un somni per ÑACO; és convidat a l'escenari del Conde Duque a tocar un tema amb Billy Branch i Kenny Neal a tres harmòniques, després de l'actuació Kennard Johnson, bateria de la banda (13 anys amb James Cotton i antic bateria de Raful Neal, pare de Kenny), suggereix convidar ÑACO en un altre tema en el Festival de Jazz de San Javier, a Múrcia, ÑACO segueix aprenent el blues.
El 2004 continua amb les seves BLUESCAVIDAS com de costum en els seus clubs i actuacions de tota índole. El juny diu Miguel Ríos i us convida a participar en la gravació del seu disc 60 Mp3 en el tema "Coses que li dec a Madrid", ia les degudes presentacions en teatres i auditoris, programes de ràdio (La gramola) i televisió (Telemadrid i TV1). Comenta ÑACO: "Cal veure el que s'aprèn amb aquest home". Paral lelament a aquestes activitats, durant el mes d'octubre Amar Sundy, ex rítmica d'Albert King i gran amic de ÑACO, s'instal la a casa seva i actua amb els BLUESCAVIDAS pràcticament tots els dies del mes en el Café Jazz Populart, La Coquette Blues Bar i Bar Moe. En vista de l'èxit d'aquesta associació, repetiran del 25 de desembre de 2004 al 6 de gener del 2005.
Semblava que l'any acabava inmejorablemente, semblava. A finals d'octubre diu el productor Carlos Narea en convida a ÑACO a participar en diversos temes de la gravació del nou CD acústic del mític grup Burning. ÑACO comenta: "No càpiga en mi de goig". També per aquestes èpoques grava en directe a Pontevedra amb els seus bons amics Miki Nervi and the Bluesmakers un cd per després presentar-lo en festivals com el de Santa maria a les illes Açores.
En 2005-2006 s'embarca en dos projectes, primer una associació amb els harmonitzi Mingo Balaguer, de Sevilla, i Danny Boy de València, acompanyats per Armando Marcé a la bateria, Fernando Torres al baix i Quique Bonal a la guitarra, gravant el disc "Spanish Blues Harp Attack", participant amb aquest projecte en el Festival de Blues Ciutat de Béjar, en el XIII Festival de Jazz de Marchena, Festival de Blues d'Antequera, Nits de Blues de l'IVAM. El disc ha estat editat pel segell Gaztelupeko Hotsak (Hotsak.com) de Guipuzkoa. En el segon projecte a ÑACO li dóna un aviat, s'aixeca del sofà i emprèn la gravació de "Blues amb els col legues", doble CD de 28 temes amb la participació de 57 músics més el gos de Steve Jordan (veure crèdits en l'apartat de discografia). Aquest CD està considerat com una petita guia o document del blues a Espanya ( "Això és del millor que he fet mai" comenta ÑACO satisfet). En ser el cd autoeditat, "Blues amb els col legues" (ñg001) inaugura el segell discogràfic creat per a aquesta ocasió i els propers 10 anys llamándose ÑACO GOÑI Discs. Des de l'estiu fins hivern 2006 ÑACO segueix amb els seus BLUESCAVIDAS, les seves col laboracions, els seus jingles i els seus múltiples projectes, a més d'acompanyar en la seva gira 60 Mp3 a Miguel Ríos en nombroses actuacions. En aquest període cal destacar la participació del seu duo amb Malcom Scarpa al Festival de Köpenik de Berlín. En aquests dies es van realitzar divertidíssima jam-sessions en diferents bars de Berlín de la mà de Marcos Coll i Adrià Costa de Los Reyes del ko. 2007 entra curiós, primer actuacions amb Amar Sundy i BLUESCAVIDAS i les jam al Bogui del c / Barquillo amb Stevie Zee, guitarra i veu, Paul Larnaudie baix i Noah Sayé a la bateria, la participació de BLUESCAVIDAS en el Cicle Músiques del Alma a San Javier (Múrcia) amb convidats com Whisky David, Jeff Spinoza, Welma Powell i Antonio Serrano. Per a principis d'estiu, després de sol licitar durant dos anys un volum de baix coherent amb la resta dels músics, ÑACO es veu forçat a demanar al Flaco que deixi la banda, així d'aquesta manera queda dissolta la tercera formació dels BLUESCAVIDAS, encara que ja està treballant en la següent. En l'actualitat ÑACO segueix actuant ara associat al guitarrista cantant d'Anglaterra Stevie Zee principalment, i com no, amb qualsevol de les seves formacions amb la que es vulgui gaudir d'una bona descàrrega de blues.
I el que se'ns oblida, i sobretot, el que queda.
Amar Sundy
Amar Sundy ha solcat àmpliament Europa amb Albert Collins i Albert King, després d'haver passat sis anys sobre les carreteres americanes al costat de James Cotton, Otis Rush, Screaming Jay Hawkins i bona part de l'escena musical de Chicago.
Descendent d'un extens llinatge de tuaregs, Amar Sundy néixer al començament de 1960, no gaire lluny de Tamanrasset, al desert algerià. Molt jove, amb la seva família, va emigrar a França. Tanmateix, mentre cursava els seus estudis secundaris, va començar a interessar per la guitarra. A l'edat de 20 anys, va tornar al seu desert a la recerca de les seves arrels i redescobrir els colors, els perfums i els ritmes de la seva terra natal.
Va ser al conèixer un guitarrista, un virtuós del "picking", que el jove músic es va adonar de la seva vocació.
Va descobrir les alegries i els inferns dels concerts al metro en companyia de Diàbolo (que va passar després a tocar l'harmònica amb Jacques Higelin) i d'un altre amic, Sundy, que li va fer descobrir la immensa riquesa del blues. Estimar s'identifica en aquesta música black de bluesmen desarrelats, com ell.
"Gràcies a Sundy, vaig trobar el que buscava en el terreny musical. La seva col lecció de discos i els seus coneixements eren enciclopèdics. M'ho ha ensenyat tot. Quan Sundy ens va deixar, va adoptar el seu nom perquè aquest li sobrevisqués."
Estimar pas llavors a anomenar-Amar Sundy.
Al principi dels anys 80, Estimar (ara) Sundy toca el Chicago blues en els clubs del primer districte de París: Baiser Salé, Sunset, Duc de Lombards. El veiem al costat de Memphis Slim, B.B. King. Arriba a ser un dels pilars d'aquests llocs llegendaris. És sobre aquests escenaris de referència que neix el primer grup d'Amar Sundy!
En 1985, Jimmy Johnson es fixa en ell i el convida a Chicago. Viu llavors sobre del club "The Blues" i toca amb llegendes com Sunnyland Slim, Sons of Blues, Otis Rush, Big Time Sara, Juan Littlejohn, etc.
El 1989, surt de gira durant quatre mesos per Estats Units amb la James Cotton Band. A això li segueixen dues gires europees amb Albert King, qui li dóna el sobrenom de "fill del Mississipi". A París, comença una sèrie de concerts i obre per Dee Dee Bridgewater i BB King. Les dates s'encadenen amb Albert Collins, Scremin 'Jay Hawkins, Linda Hopkins, Ali Farkas Touré, Lucky Paterson, Luther Allison i Khaled.
1990 marca l'any del seu primer àlbum "Hogg-Chicago-Paris", gravat en directe en estudi.
Paco SERYES, Esteban M 'Bape, estan en la rítmica.
Estimar Sundy és cantautor i interpreta les seves cançons en francès, anglès i en la llengua tuareg.
Surt de gira aleshores, durant 3 anys: Festival de Jazz de Montreal, Francofolies de Montreal, Festival d'Estiu de Quebec, Arezzo Festival Itàlia, Barcelona Blues festival, Winston Llegenda Festival ... El veiem obrint els concerts i compartint escenari en els concerts d'Albert King, Van Morrison, Robert Plant o Khaled.
El 1998 treu "Homme Bleu" (Home Azul) primer assaig, després de cinc anys d'experimentació i de recerca d'un nou estil, basat en la fusió del Blues i dels ritmes berbers. La formació utilitzada per aquest CD es dirà la "Amar Sundy Band" i serà la que acompanyi l'artista en el transcurs dels anys. El 2000 surt el primer àlbum en viu del guitarrista-cantant.
Amb "Najma" que surt al maig de 2004 amb discogràfica Dixiefrog, la maduresa d'aquest alquimista musical pren cos i la seva llarga recerca cap a un estil definitivament personal, es plasma amb talent.
El juliol de 2006, la marca de fàbrica Putumayo Records, recupera el títol de OUALLACHE en la seva compilació BLUES AROUND THE WORLD.
Red House és el resultat d'una llarga experiència i amistat entre Jeff Espinoza i Francisco Simón. La història d'aquest tàndem remunta a quan es van conèixer a Espanya com a membres dels Flying Gallardos. Des de llavors, el seu treball junts ha desenvolupat una de les millors bandes de blues d'Europa: Red House.
Seria impossible resumir la seva història en poques paraules però per descomptat, Red House és sinònim d'una força i elegància que només podem gaudir en les seves actuacions en directe, atordits per la seva increïble energia i bon gust i convertint cada concert en quelcom únic i inoblidable.
La banda va veure la llum per primera vegada l'any 1998 amb un primer disc titulat "Red House", constituït per 12 talls propis seguint la millor tradició de Blues i R & B. La repercussió que comporta aquest treball és tan intensa que immediatament es veuen sol licitats pels més prestigiosos Festivals d'Espanya, Portugal i França, tals com el Festival Galapajazz, (compartint escenari amb The Crusaders, Lucky Peterson i Maceo Parker), el Festival de Cerdanyola (amb Popp Chubby), o el Biker Meeting Festival de Faro (amb Motörhead), on cullen les millors crítiques i l'entusiasme incondicional del públic.
El 2000 un segon àlbum titulat "Hold On" collita fins i tot millors resultats. Mentrestant, la banda està de gira a temps complet, coordinant els seus concerts amb altres actuacions o projectes, com ara el privilegi de ser teloners d'Scott Henderson Blues Band durant la seva Gira Europea 2003, escriure temes per a bandes sonores de pel lícules o altres artistes, produint , etc.
ÑACO GOÑI & AMAR SUNDY BLUES REUNION
+ (21:30) RED HOUSE
21:30h. Entrada libre
Una vida plenament dedicada al Blues. Als catorze anys, el 1981, abandona els estudis i baixa al metro de Madrid per acompanyar al cantant i guitarrista Malcom Scarpa, amb el que formaria un duo que perdura fins avui.
En el període comprès entre 1981 i 1985, el duet combina aquesta activitat diària amb petites actuacions, a canvi de la voluntat, per als clubs dels incipients barris de Malasaña i Centre. També toquen en dos grups liderats per Malcolm: El sonotone de Malcolm i la Standart Banda.
Paral lelament, en aquest període, ÑACO és convidat totes les nits a tocar amb Whisky David, teclista escocès instal lat a Espanya des de fa molt, molt de temps. A aquestes jam-sessions acudeixen nombrosos músics com: José Carlos Molina (GNU), Ulises Montero (Gabinet), José María Guzmán (Cánovas, Adolfo, Rodrigo i Guzmán) i Toni de Juan (Coz), entre d'altres. És precisament en aquestes actuacions on coneix Tonky de la Penya, i després d'algunes actuacions, ÑACO passa a ser integrant de la primera formació de la Tonky Blues Band.
En aquest període, entre 1986 i 1991, la Tonky crea el seu circuit de Blues i actua en festivals com: I Festival de Blues d'Antequera, I Festival Blues de Madrid. Telonejant a Johnny Mars, amb el que fan Jams a la Coquette Blues Bar de Madrid. En aquest bar tocaran amb la banda: Michael Coleman i els músics de James Cotton, Kevin Ayers i Ollie Hansel, entre d'altres. També Tonky i ÑACO són convidats a pujar a l'escenari del Sant Joan Evangelista (Madrid) amb Johnny Copeland. D'altra banda, amb ÑACO a la banda hi ha dos Lp's gravats.
ÑACO col labora, ficant harmònica, en el single "Motoristes", de Loquillo y los Trogloditas, del disc "Els meus problemes amb les dones".
D'altra banda, grava i actua al costat del llegendari grup Melmelada, des de la mort del Moro, harmònica original del grup, des de finals dels vuitanta fins al dia d'avui.
El 1991, ÑACO abandona la Tonky blues band i reprèn el seu duo (que mai deixarà totalment) amb Malcom Scarpa i formen Els Jockers gravant el Lp "Doina 'our Kind" al costat de Francisco Simón, Steve Jordan i Elvia Aguilar.
Els Jockers (1991-1995) tornen a tocar en festivals, cicles, teló i acompanyen a l'escenari en diverses ocasions a: Lazy Lester, Louisiana Xarxa, Carey Bell, Bernard Allison i Rick `Eureka 'Jones; a més de participar en actuacions amb altres formacions del Blues nacional: Mama Montse, Caledònia Blues Band, Algesires Blues Expres, harmònic Coux ...
També ÑACO, per aquestes dates, grava al costat de Cool Jerks, Salvador Dominguez, Emilio Aragón, Le Mans, Cánovas, Adolfo i Guzmán, Rosa León, Clara Monte, Miguel Rios (en el tema "prop del mar"); actua en el Festival de Jazz de Sant Sebastià acompanyant Javier Vargas, a part de tocar per a anuncis i sèries de televisió (Al salir de classe) i sortir convidat a escenaris per innumerables músics tant nacionals com internacionals (Bill Perry, Big Jack Johnson, etc.).
Quan es dissolen els Jockers, i juntament amb Armando Marcé (ex bateria de Tonky Blues Band entre moltes altres formacions) formaran LOS BLUESCAVIDAS juntament amb Oskar González, Phineas Sánchez, Salva Carsi i Kapo Alburquerque. Com hem vist anteriorment, Salva i Oskar deixaran la banda més tard, i últimament s'incorporarà Edu "big hands".
ÑACO ha participat en altres importants esdeveniments musicals, ja sigui amb LOS BLUESCAVIDAS, amb el finlandès Ille Hammalainen, amb Amar Sundy, amb Zack Pratt, amb Malcom Scarpa (amb qui gravarien el seu segon Lp com Malcolm - ÑACO "Berriz Blues Sessions" i actuaria al Festival de Jazz de San Sebastián de 1999 [al costat de Tapia eta Leturia Jazbana] i en el Festival de Blues de Getxo del mateix any); formant un projecte amb el genial harmonitzi Antonio Serrano "harmòniques de foc" (on al seu torn estaven: Pancho Company, Francisco Simón, Jose Luis Martín, Dan Rochllis i Malcom Scarpa).
L'any 2000, grava en el nou disc de Red House "Hold on" i surt al carrer el disc recopilatori amb Malcom Scarpa "1980 - 2000 ÑACO GOÑI - Malcom Scarpa". També en aquest any s'edita el disc de Claudio Gabis (Manal) "Claudio Gabis convocatòria" on ÑACO participa en el tema 'negre com un Blues' al costat de C. Gabis, Alejo Stivel i Joaquin Sabina, i en el tema 'Blues del cor destrossat' al costat de C. Gabis i Ciro Fogliatta.
En els anys 2001 i 2002 la cosa va estar moguda i divertida, ja que ÑACO va participar en nombroses col laboracions, festivals i actuacions interessants juntament amb gent com Ian Siegal, King Rollo, Big Gilson, Steve zee (ademas ÑACO grava dos temes en el CD d' Stevie Zee d'aquell any). En el festival de Jazz de Boadilla, fa una col laboració sorprenent en sortir convidat a tocar un tema amb Jorge Pardo, Carles Benavent, Tino di Geraldo, Raimundo Amador, El Negri i El Paquet. Buddy Miles fa el mateix al convidar a tocar a la sala Clamores de Madrid.
En aquesta darrera temporada, ÑACO i els BLUESCAVIDAS van veure néixer el projecte Reunió Blues amb Raimundo Amador; on s'improvisa, es vacil i es toco molt Blues al costat d'un genial guitarrista de Bliues com és Raimundo. Es participa en diversos festivals de Blues amb aquest projecte (Festival de Blues de Reus, Festival de Blues de Béjar, Festival de Blues de Cerdanyola) i en altres actuacions (Ermua, Pamplona, Bergara). En una d'aquestes memorables sessions, la de Cerdanyola per ser exactes, és digne d'esmentar la festa improvisada a l'habitació de l'hotel on van estar Hook Herrera, Jerry Portnoy, Raimundo Amador i ÑACO improvisant alguns Blues que s'havien quedat sense tocar a l'escenari .
També el 2003 ha estat convidat a tocar a dos temes del nou disc en directe de Los Porretas gravat en el Aqualung. Bon rotllo i rock'n'roll a tota metxa.
Per acabar el 2003, un somni per ÑACO; és convidat a l'escenari del Conde Duque a tocar un tema amb Billy Branch i Kenny Neal a tres harmòniques, després de l'actuació Kennard Johnson, bateria de la banda (13 anys amb James Cotton i antic bateria de Raful Neal, pare de Kenny), suggereix convidar ÑACO en un altre tema en el Festival de Jazz de San Javier, a Múrcia, ÑACO segueix aprenent el blues.
El 2004 continua amb les seves BLUESCAVIDAS com de costum en els seus clubs i actuacions de tota índole. El juny diu Miguel Ríos i us convida a participar en la gravació del seu disc 60 Mp3 en el tema "Coses que li dec a Madrid", ia les degudes presentacions en teatres i auditoris, programes de ràdio (La gramola) i televisió (Telemadrid i TV1). Comenta ÑACO: "Cal veure el que s'aprèn amb aquest home". Paral lelament a aquestes activitats, durant el mes d'octubre Amar Sundy, ex rítmica d'Albert King i gran amic de ÑACO, s'instal la a casa seva i actua amb els BLUESCAVIDAS pràcticament tots els dies del mes en el Café Jazz Populart, La Coquette Blues Bar i Bar Moe. En vista de l'èxit d'aquesta associació, repetiran del 25 de desembre de 2004 al 6 de gener del 2005.
Semblava que l'any acabava inmejorablemente, semblava. A finals d'octubre diu el productor Carlos Narea en convida a ÑACO a participar en diversos temes de la gravació del nou CD acústic del mític grup Burning. ÑACO comenta: "No càpiga en mi de goig". També per aquestes èpoques grava en directe a Pontevedra amb els seus bons amics Miki Nervi and the Bluesmakers un cd per després presentar-lo en festivals com el de Santa maria a les illes Açores.
En 2005-2006 s'embarca en dos projectes, primer una associació amb els harmonitzi Mingo Balaguer, de Sevilla, i Danny Boy de València, acompanyats per Armando Marcé a la bateria, Fernando Torres al baix i Quique Bonal a la guitarra, gravant el disc "Spanish Blues Harp Attack", participant amb aquest projecte en el Festival de Blues Ciutat de Béjar, en el XIII Festival de Jazz de Marchena, Festival de Blues d'Antequera, Nits de Blues de l'IVAM. El disc ha estat editat pel segell Gaztelupeko Hotsak (Hotsak.com) de Guipuzkoa. En el segon projecte a ÑACO li dóna un aviat, s'aixeca del sofà i emprèn la gravació de "Blues amb els col legues", doble CD de 28 temes amb la participació de 57 músics més el gos de Steve Jordan (veure crèdits en l'apartat de discografia). Aquest CD està considerat com una petita guia o document del blues a Espanya ( "Això és del millor que he fet mai" comenta ÑACO satisfet). En ser el cd autoeditat, "Blues amb els col legues" (ñg001) inaugura el segell discogràfic creat per a aquesta ocasió i els propers 10 anys llamándose ÑACO GOÑI Discs. Des de l'estiu fins hivern 2006 ÑACO segueix amb els seus BLUESCAVIDAS, les seves col laboracions, els seus jingles i els seus múltiples projectes, a més d'acompanyar en la seva gira 60 Mp3 a Miguel Ríos en nombroses actuacions. En aquest període cal destacar la participació del seu duo amb Malcom Scarpa al Festival de Köpenik de Berlín. En aquests dies es van realitzar divertidíssima jam-sessions en diferents bars de Berlín de la mà de Marcos Coll i Adrià Costa de Los Reyes del ko. 2007 entra curiós, primer actuacions amb Amar Sundy i BLUESCAVIDAS i les jam al Bogui del c / Barquillo amb Stevie Zee, guitarra i veu, Paul Larnaudie baix i Noah Sayé a la bateria, la participació de BLUESCAVIDAS en el Cicle Músiques del Alma a San Javier (Múrcia) amb convidats com Whisky David, Jeff Spinoza, Welma Powell i Antonio Serrano. Per a principis d'estiu, després de sol licitar durant dos anys un volum de baix coherent amb la resta dels músics, ÑACO es veu forçat a demanar al Flaco que deixi la banda, així d'aquesta manera queda dissolta la tercera formació dels BLUESCAVIDAS, encara que ja està treballant en la següent. En l'actualitat ÑACO segueix actuant ara associat al guitarrista cantant d'Anglaterra Stevie Zee principalment, i com no, amb qualsevol de les seves formacions amb la que es vulgui gaudir d'una bona descàrrega de blues.
I el que se'ns oblida, i sobretot, el que queda.
Amar Sundy
Amar Sundy ha solcat àmpliament Europa amb Albert Collins i Albert King, després d'haver passat sis anys sobre les carreteres americanes al costat de James Cotton, Otis Rush, Screaming Jay Hawkins i bona part de l'escena musical de Chicago.
Descendent d'un extens llinatge de tuaregs, Amar Sundy néixer al començament de 1960, no gaire lluny de Tamanrasset, al desert algerià. Molt jove, amb la seva família, va emigrar a França. Tanmateix, mentre cursava els seus estudis secundaris, va començar a interessar per la guitarra. A l'edat de 20 anys, va tornar al seu desert a la recerca de les seves arrels i redescobrir els colors, els perfums i els ritmes de la seva terra natal.
Va ser al conèixer un guitarrista, un virtuós del "picking", que el jove músic es va adonar de la seva vocació.
Va descobrir les alegries i els inferns dels concerts al metro en companyia de Diàbolo (que va passar després a tocar l'harmònica amb Jacques Higelin) i d'un altre amic, Sundy, que li va fer descobrir la immensa riquesa del blues. Estimar s'identifica en aquesta música black de bluesmen desarrelats, com ell.
"Gràcies a Sundy, vaig trobar el que buscava en el terreny musical. La seva col lecció de discos i els seus coneixements eren enciclopèdics. M'ho ha ensenyat tot. Quan Sundy ens va deixar, va adoptar el seu nom perquè aquest li sobrevisqués."
Estimar pas llavors a anomenar-Amar Sundy.
Al principi dels anys 80, Estimar (ara) Sundy toca el Chicago blues en els clubs del primer districte de París: Baiser Salé, Sunset, Duc de Lombards. El veiem al costat de Memphis Slim, B.B. King. Arriba a ser un dels pilars d'aquests llocs llegendaris. És sobre aquests escenaris de referència que neix el primer grup d'Amar Sundy!
En 1985, Jimmy Johnson es fixa en ell i el convida a Chicago. Viu llavors sobre del club "The Blues" i toca amb llegendes com Sunnyland Slim, Sons of Blues, Otis Rush, Big Time Sara, Juan Littlejohn, etc.
El 1989, surt de gira durant quatre mesos per Estats Units amb la James Cotton Band. A això li segueixen dues gires europees amb Albert King, qui li dóna el sobrenom de "fill del Mississipi". A París, comença una sèrie de concerts i obre per Dee Dee Bridgewater i BB King. Les dates s'encadenen amb Albert Collins, Scremin 'Jay Hawkins, Linda Hopkins, Ali Farkas Touré, Lucky Paterson, Luther Allison i Khaled.
1990 marca l'any del seu primer àlbum "Hogg-Chicago-Paris", gravat en directe en estudi.
Paco SERYES, Esteban M 'Bape, estan en la rítmica.
Estimar Sundy és cantautor i interpreta les seves cançons en francès, anglès i en la llengua tuareg.
Surt de gira aleshores, durant 3 anys: Festival de Jazz de Montreal, Francofolies de Montreal, Festival d'Estiu de Quebec, Arezzo Festival Itàlia, Barcelona Blues festival, Winston Llegenda Festival ... El veiem obrint els concerts i compartint escenari en els concerts d'Albert King, Van Morrison, Robert Plant o Khaled.
El 1998 treu "Homme Bleu" (Home Azul) primer assaig, després de cinc anys d'experimentació i de recerca d'un nou estil, basat en la fusió del Blues i dels ritmes berbers. La formació utilitzada per aquest CD es dirà la "Amar Sundy Band" i serà la que acompanyi l'artista en el transcurs dels anys. El 2000 surt el primer àlbum en viu del guitarrista-cantant.
Amb "Najma" que surt al maig de 2004 amb discogràfica Dixiefrog, la maduresa d'aquest alquimista musical pren cos i la seva llarga recerca cap a un estil definitivament personal, es plasma amb talent.
El juliol de 2006, la marca de fàbrica Putumayo Records, recupera el títol de OUALLACHE en la seva compilació BLUES AROUND THE WORLD.
Red House és el resultat d'una llarga experiència i amistat entre Jeff Espinoza i Francisco Simón. La història d'aquest tàndem remunta a quan es van conèixer a Espanya com a membres dels Flying Gallardos. Des de llavors, el seu treball junts ha desenvolupat una de les millors bandes de blues d'Europa: Red House.
Seria impossible resumir la seva història en poques paraules però per descomptat, Red House és sinònim d'una força i elegància que només podem gaudir en les seves actuacions en directe, atordits per la seva increïble energia i bon gust i convertint cada concert en quelcom únic i inoblidable.
La banda va veure la llum per primera vegada l'any 1998 amb un primer disc titulat "Red House", constituït per 12 talls propis seguint la millor tradició de Blues i R & B. La repercussió que comporta aquest treball és tan intensa que immediatament es veuen sol licitats pels més prestigiosos Festivals d'Espanya, Portugal i França, tals com el Festival Galapajazz, (compartint escenari amb The Crusaders, Lucky Peterson i Maceo Parker), el Festival de Cerdanyola (amb Popp Chubby), o el Biker Meeting Festival de Faro (amb Motörhead), on cullen les millors crítiques i l'entusiasme incondicional del públic.
El 2000 un segon àlbum titulat "Hold On" collita fins i tot millors resultats. Mentrestant, la banda està de gira a temps complet, coordinant els seus concerts amb altres actuacions o projectes, com ara el privilegi de ser teloners d'Scott Henderson Blues Band durant la seva Gira Europea 2003, escriure temes per a bandes sonores de pel lícules o altres artistes, produint , etc.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".