);)
Ritmes 09 a la Platja del Prat:
LOVE OF LESBIAN
+ MANOS DE TOPO
+ MENDETZ
+ LUIS LE NUIT Dj (Pop-Rock)
23:00h. Entrada libre
LOVE OF LESBIAN
El grup comença a tocar a la tardor de 1998 a Barcelona, format per Santi Balmes (veu, guitarra i teclats), Jordi Roig (guitarra i teclats), Joan Ramon Planell (baix i sintetitzador) i Oriol Bonet (bateria i programació). Aquesta formació original de quartet s'afegix en el 2007 Julián Saldarriaga (guitarra i veu).
Després de presentar-se a diferents concursos, queden en segona posició en el concordo de maquetes organitzat per la revista “Ruta 66”. El seu primer disc, MICROSCOPIC MOVIES (1999), els dóna una certa repercussió en els mitjans de comunicació. El seu nom rep un gran impuls quan Robert Smith (The Cure) els escull com teloners del seu gira.
En 2001 editen el seu segon treball IS IT FICTION? (2001) aquest serà el seu últim disc exclusivament cantat en angles. És en aquest moment quan signen per la discogràfica francesa Naïve i editen el seu primer àlbum en castellà, UNGRAVITY (2003), amb el qual aconsegueixen un repertori de Pop fresc i cautivador, amb temes com "MACBA girl". La repercussió de l'àlbum els fa actuar en els festivals de més renom de la geografia peninsular i comencen a ser considerats tant pel públic com per la crítica com uns dels grups rellevants del panorama Pop Nacional.
El grup incorpora a la seva formació al guitarrista Julián Saldarriaga i editen MANIOBRAS DE ESCAPISMO (2005), el primer treball interpretat totalment en castellà, en el qual destaquen temes com "Domingo astromántico" i "Cartas a todas tus catastrofes". L'àlbum rep molt bones crítiques dels mitjans especialitzats més prestigiosos del país, que l'escullen com una de les millors produccions de l'any.
El seu nom destaca en els cartells de programació del FIB 2005 i del POPKOMN del mateix any a Berlín.
Després de gairebé una dècada de trajectòria, arriba CUENTOS CHINOS PARA NIÑOS DEL JAPON (2007), una volta més cap a la perfecció de l'estil i dels recursos de L.O.L. Amb aquest disc aconsegueixen ser Disc de l'Any de la Revista Especialitzada MONDO SONORO i inicien una petita gira de presentació per EEUU.
“1999” (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna) és el sisè disc de la formació, el tercer en Castellà. “1999” està plantejat com una pel•lícula , ens narra l'amor i el desamor d'una parella, Marina i Carles i el procés d'aquesta, durant un any de relació. El llibreto del Cd ens va guiant, tant argumental com visualment per les localitzacions on va succeint la trama.
La producció la fa Ricky Falkner, igual que en el seu discs anteriors.
“1999” és un disc més viu, amb temes ballables, amb més sintetitzadors i una producció més enriquida. A més en el disc han contat amb la col•laboració, entre d'altres , de Sidonie, The New Raemon, Carlos Cros, Zahara, San Pedro, Standstill i Ricky Fakner
http://www.myspace.com/loveoflesbian
MANOS DE TOPO
Una de les més grans revelacions de l'any passat torna ara, sense deixar-nos temps a reaccionar, amb un nou disc. Què farien els Manos de Topo després de les seves aclamades Ortopedias Bonitas era una pregunta que molta gent es feia i El primero era mejor és el títol escollit com a resposta.
Fa un any i mig, es presentaven amb una primera entrega de cançons d'amor desafortunat que s'han vist representades en nombrosos escenaris (d'entre els que destaquen una gran quantitat de festivals -FiB, Primavera Sound, South Pop, Dia de la Música, Festival de Cine de Gijón, etc-) i transcrites a altres llenguatges (facin un repàs als excel•lents videoclips que Kike Maillo realitza per ells o l'experiment gràfico-literari de Chuso Ordi que Morsa Editorial ha editat recentment). S'ha parlat molt de les seves lletres, de les seves cançons i de la veu d'en Miguel Ángel Blanca. I, per sort i contra tot pronòstic, moltíssima gent ha entès que darrera aquella actitud de baixa fidelitat i de perdedor perpetu hi ha un grup tan segur de si mateix que s'atreveix, fins i tot, a despullar-se a cada pas, sense haver d'amagar-se ni avergonyir-se de res.
Als Manos de Topo els agrada replegar-se en el mal d'amors i la dissort, però sempre amb la porta mig oberta a la ironia i sense deixar de dir veritats com un cop de puny. Les frases lapidàries com "follar provoca cariño" són el seu punt fort. Per això les seves cançons contenen tot allò que tal vegada es va voler dir a una ex-parella i mai es va atrevir.
En resum; El primero era mejor no és res més que una genial i inspiradíssima col•lecció de retrets a tot tipus de noies malèvoles: les que tenen els llavis tallats de riure's de tu, les que només poden presumir de perfil, les anti-darwinistes, les que al ball de final de curs només ballen amb calbs, l'Eva Sannum i totes les que diuen que s'ha de ser rossa com a mínim una vegada a la vida. Despiatades totes.
www.manosdetopo.com
www.myspace.com/manosdetopo
MENDETZ
Després de l'èxit i la fatiga que els va suposar el seu debut, Mendetz se sentien feliços. Després d'una gira per Mèxic, es van tancar en el seu estudi per a treballar amb calma i temps en un nou treball. Diuen en to de broma que es van tornar ‘insensibles i irracionals’. Després d'una llarga temporada, van sortir del seu refugi ben orgullosos, amb “Souvenir” sota l'aixella. Un nou disc que és el reflex del més immediat futur: els arrolladors Mendetz circa 2009.
“Souvenir” els radiografia investigant en el seu so fins al fons, provant nous instruments i exuberants eines d'estudi molt més enllà de les seves coordenades d'antany. Mendetz és ja, i definitivament, una banda disparada, molt ambiciosa, sense por a no-res. Un grup total, arrollador, sense complexes i ‘peterpanesco’ com som tots els quals vam créixer amb “Els Goonies”. Igual que The Requesters, senten una nostàlgia infinita pels vuitanta, i d'ambdós grups, amb més d'una i de dues connexions en els seus paràmetres d'acció, podem dir sense por a equivocar-nos ni sonar pedants que donen vida a l'electrònica més desenfadada, valenta i hedonista del moment nacional.
Fruit del treball amb temps i gravat des del tancament del seu local, “Souvenir” indaga fins al fons en les entranyes de el seu ADN musical. Mesclat a París per Alf (Air, Phoenix), es presenta com una autopista musical amb mil destinacions possibles. Es paguen peatges (pespuntes de funk en forma de picades d'ullet a Prince i Stevie Wonder; disco music de la millor, la del Michael Jackson de “Bad” i les tombarelles de Zapp & Roger), però també s'accelera com mai. Sintes descontrolats i grooves virtuals es creuen amb bandes sonores de 8 bits i ecos del so Philadelphia. Tot cobra un sentit especial al cap d'unes quantes escoltes, quan ja és impossible escapar de “Souvenir”.
Els 10 temes que ho componen són molts més en realitat, són cançons plagades de bifurcacions en les quals atalaiar des del mirall retrovisor aquella platja de Malibú. Capvespres en el moll amb la suor assecant-se en la samarreta i sempre prop del pròxim club. A això sonen ‘Wolfdance’ i la fulminant ‘Souvenir’. També hi ha records d'utopies projectades en la joventut perduda (‘Flashback’), codas estratosfèriques (la ‘de Bm7 Sosterior’) i odes al ritme de vida mexicà (la torrencial ‘Cholula Cream’, construïda a força de sintetitzadors vintage i sustentada en una base robòtica). En les lletres, tan paródicas com romàntiques, vam descobrir a estranys personatges solitaris que, si aguditzem un poc la vista, poden convertir-se en hologramas de Eddie Murphy ballant a Daft Punk, de Rocky donant-se d'hòsties amb el hard rock de Survivor o de la noia de Xanadú ballant al ritme de Eiffel 65.
Precisat el contingut, el grup es prepara actualment per a sorprendre amb el continent, la seva vena més salvatge i directa: la dels concerts. Asseguren que seran shows molt més visuals en els quals desenvolupar tot el complex potencial de sons que “Souvenir” dibuixa. I un instint ‘pavloviano’ ens empeny a salivar. I a suar. I a esperar que ploguin els remixes.
www.mendetz.com
www.myspace.com/mendetz
LUIS LE NUIT DJ
Luis Le Nuit, Dj autodidacte , va començar la seva aventura en el 94, fent sessions de tarda en Compliche ( l’hospitalet, Barcelona ).
En el 96 en Bipp(Barcelona), en el 98 en Biarritz ( Barcelona ) i mes de debò, des de 2000, de la forma que ningú ho fa, obrint el seu propi club a Barcelona (Fantastico, 2000-2008).
Al capdavant de la cabina des del primer dia no solament es va formar a si mateix, sinó que ha fet que Fantastico sigui avui club de culte per a “¡ndies” de tot el país. Durant aquest temps, va obrir el seu segon club (The Sound, 2002-2007), ha compartit taula amb els músics més consolidats i els periodistes més respectats del moment. La llista és digna del millor curriculum: Fangoria, La habiotación roja, Carrots, Astrud, Sr.Chinarro, Mercromina, Australian Blonde, La Costa Brava, Sidonie, Sexy Sadie, Astrud, Deluxe, Los PLanetas, El Niño Gusano, Dorian, Jesús Ordovás (diario pop de ràdio 3), i internacionment amb Jeff Automatic, Jarvis Cocker (Pulp), Peter Hook (New Order) o Stefan Olsdal (Placebo), Andy Rourke (the Smiths).
La seva gran virtut és crear sessions, no repetir-les. Sessions per a tots els gustos i que destaquen per ser progressives, per preocupar-se del que la gent demanda. La seva tècnica és depurada i atrevida, sense por a barrejar una guitarra amb electro o techno-pop amb la veu d'una melodia suau. Les seves sessions mutants (del rock gòtic dels vuitanta, al punk més bailable, del pop més preciosiste, als ‘hits’ generacionals) Arriben a tothom dins la pista i aviven passions de reminiscències romàntiques en el Razz club, on té la seva residència.
LOVE OF LESBIAN
+ MANOS DE TOPO
+ MENDETZ
+ LUIS LE NUIT Dj (Pop-Rock)
23:00h. Entrada libre
LOVE OF LESBIAN
El grup comença a tocar a la tardor de 1998 a Barcelona, format per Santi Balmes (veu, guitarra i teclats), Jordi Roig (guitarra i teclats), Joan Ramon Planell (baix i sintetitzador) i Oriol Bonet (bateria i programació). Aquesta formació original de quartet s'afegix en el 2007 Julián Saldarriaga (guitarra i veu).
Després de presentar-se a diferents concursos, queden en segona posició en el concordo de maquetes organitzat per la revista “Ruta 66”. El seu primer disc, MICROSCOPIC MOVIES (1999), els dóna una certa repercussió en els mitjans de comunicació. El seu nom rep un gran impuls quan Robert Smith (The Cure) els escull com teloners del seu gira.
En 2001 editen el seu segon treball IS IT FICTION? (2001) aquest serà el seu últim disc exclusivament cantat en angles. És en aquest moment quan signen per la discogràfica francesa Naïve i editen el seu primer àlbum en castellà, UNGRAVITY (2003), amb el qual aconsegueixen un repertori de Pop fresc i cautivador, amb temes com "MACBA girl". La repercussió de l'àlbum els fa actuar en els festivals de més renom de la geografia peninsular i comencen a ser considerats tant pel públic com per la crítica com uns dels grups rellevants del panorama Pop Nacional.
El grup incorpora a la seva formació al guitarrista Julián Saldarriaga i editen MANIOBRAS DE ESCAPISMO (2005), el primer treball interpretat totalment en castellà, en el qual destaquen temes com "Domingo astromántico" i "Cartas a todas tus catastrofes". L'àlbum rep molt bones crítiques dels mitjans especialitzats més prestigiosos del país, que l'escullen com una de les millors produccions de l'any.
El seu nom destaca en els cartells de programació del FIB 2005 i del POPKOMN del mateix any a Berlín.
Després de gairebé una dècada de trajectòria, arriba CUENTOS CHINOS PARA NIÑOS DEL JAPON (2007), una volta més cap a la perfecció de l'estil i dels recursos de L.O.L. Amb aquest disc aconsegueixen ser Disc de l'Any de la Revista Especialitzada MONDO SONORO i inicien una petita gira de presentació per EEUU.
“1999” (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna) és el sisè disc de la formació, el tercer en Castellà. “1999” està plantejat com una pel•lícula , ens narra l'amor i el desamor d'una parella, Marina i Carles i el procés d'aquesta, durant un any de relació. El llibreto del Cd ens va guiant, tant argumental com visualment per les localitzacions on va succeint la trama.
La producció la fa Ricky Falkner, igual que en el seu discs anteriors.
“1999” és un disc més viu, amb temes ballables, amb més sintetitzadors i una producció més enriquida. A més en el disc han contat amb la col•laboració, entre d'altres , de Sidonie, The New Raemon, Carlos Cros, Zahara, San Pedro, Standstill i Ricky Fakner
http://www.myspace.com/loveoflesbian
MANOS DE TOPO
Una de les més grans revelacions de l'any passat torna ara, sense deixar-nos temps a reaccionar, amb un nou disc. Què farien els Manos de Topo després de les seves aclamades Ortopedias Bonitas era una pregunta que molta gent es feia i El primero era mejor és el títol escollit com a resposta.
Fa un any i mig, es presentaven amb una primera entrega de cançons d'amor desafortunat que s'han vist representades en nombrosos escenaris (d'entre els que destaquen una gran quantitat de festivals -FiB, Primavera Sound, South Pop, Dia de la Música, Festival de Cine de Gijón, etc-) i transcrites a altres llenguatges (facin un repàs als excel•lents videoclips que Kike Maillo realitza per ells o l'experiment gràfico-literari de Chuso Ordi que Morsa Editorial ha editat recentment). S'ha parlat molt de les seves lletres, de les seves cançons i de la veu d'en Miguel Ángel Blanca. I, per sort i contra tot pronòstic, moltíssima gent ha entès que darrera aquella actitud de baixa fidelitat i de perdedor perpetu hi ha un grup tan segur de si mateix que s'atreveix, fins i tot, a despullar-se a cada pas, sense haver d'amagar-se ni avergonyir-se de res.
Als Manos de Topo els agrada replegar-se en el mal d'amors i la dissort, però sempre amb la porta mig oberta a la ironia i sense deixar de dir veritats com un cop de puny. Les frases lapidàries com "follar provoca cariño" són el seu punt fort. Per això les seves cançons contenen tot allò que tal vegada es va voler dir a una ex-parella i mai es va atrevir.
En resum; El primero era mejor no és res més que una genial i inspiradíssima col•lecció de retrets a tot tipus de noies malèvoles: les que tenen els llavis tallats de riure's de tu, les que només poden presumir de perfil, les anti-darwinistes, les que al ball de final de curs només ballen amb calbs, l'Eva Sannum i totes les que diuen que s'ha de ser rossa com a mínim una vegada a la vida. Despiatades totes.
www.manosdetopo.com
www.myspace.com/manosdetopo
MENDETZ
Després de l'èxit i la fatiga que els va suposar el seu debut, Mendetz se sentien feliços. Després d'una gira per Mèxic, es van tancar en el seu estudi per a treballar amb calma i temps en un nou treball. Diuen en to de broma que es van tornar ‘insensibles i irracionals’. Després d'una llarga temporada, van sortir del seu refugi ben orgullosos, amb “Souvenir” sota l'aixella. Un nou disc que és el reflex del més immediat futur: els arrolladors Mendetz circa 2009.
“Souvenir” els radiografia investigant en el seu so fins al fons, provant nous instruments i exuberants eines d'estudi molt més enllà de les seves coordenades d'antany. Mendetz és ja, i definitivament, una banda disparada, molt ambiciosa, sense por a no-res. Un grup total, arrollador, sense complexes i ‘peterpanesco’ com som tots els quals vam créixer amb “Els Goonies”. Igual que The Requesters, senten una nostàlgia infinita pels vuitanta, i d'ambdós grups, amb més d'una i de dues connexions en els seus paràmetres d'acció, podem dir sense por a equivocar-nos ni sonar pedants que donen vida a l'electrònica més desenfadada, valenta i hedonista del moment nacional.
Fruit del treball amb temps i gravat des del tancament del seu local, “Souvenir” indaga fins al fons en les entranyes de el seu ADN musical. Mesclat a París per Alf (Air, Phoenix), es presenta com una autopista musical amb mil destinacions possibles. Es paguen peatges (pespuntes de funk en forma de picades d'ullet a Prince i Stevie Wonder; disco music de la millor, la del Michael Jackson de “Bad” i les tombarelles de Zapp & Roger), però també s'accelera com mai. Sintes descontrolats i grooves virtuals es creuen amb bandes sonores de 8 bits i ecos del so Philadelphia. Tot cobra un sentit especial al cap d'unes quantes escoltes, quan ja és impossible escapar de “Souvenir”.
Els 10 temes que ho componen són molts més en realitat, són cançons plagades de bifurcacions en les quals atalaiar des del mirall retrovisor aquella platja de Malibú. Capvespres en el moll amb la suor assecant-se en la samarreta i sempre prop del pròxim club. A això sonen ‘Wolfdance’ i la fulminant ‘Souvenir’. També hi ha records d'utopies projectades en la joventut perduda (‘Flashback’), codas estratosfèriques (la ‘de Bm7 Sosterior’) i odes al ritme de vida mexicà (la torrencial ‘Cholula Cream’, construïda a força de sintetitzadors vintage i sustentada en una base robòtica). En les lletres, tan paródicas com romàntiques, vam descobrir a estranys personatges solitaris que, si aguditzem un poc la vista, poden convertir-se en hologramas de Eddie Murphy ballant a Daft Punk, de Rocky donant-se d'hòsties amb el hard rock de Survivor o de la noia de Xanadú ballant al ritme de Eiffel 65.
Precisat el contingut, el grup es prepara actualment per a sorprendre amb el continent, la seva vena més salvatge i directa: la dels concerts. Asseguren que seran shows molt més visuals en els quals desenvolupar tot el complex potencial de sons que “Souvenir” dibuixa. I un instint ‘pavloviano’ ens empeny a salivar. I a suar. I a esperar que ploguin els remixes.
www.mendetz.com
www.myspace.com/mendetz
LUIS LE NUIT DJ
Luis Le Nuit, Dj autodidacte , va començar la seva aventura en el 94, fent sessions de tarda en Compliche ( l’hospitalet, Barcelona ).
En el 96 en Bipp(Barcelona), en el 98 en Biarritz ( Barcelona ) i mes de debò, des de 2000, de la forma que ningú ho fa, obrint el seu propi club a Barcelona (Fantastico, 2000-2008).
Al capdavant de la cabina des del primer dia no solament es va formar a si mateix, sinó que ha fet que Fantastico sigui avui club de culte per a “¡ndies” de tot el país. Durant aquest temps, va obrir el seu segon club (The Sound, 2002-2007), ha compartit taula amb els músics més consolidats i els periodistes més respectats del moment. La llista és digna del millor curriculum: Fangoria, La habiotación roja, Carrots, Astrud, Sr.Chinarro, Mercromina, Australian Blonde, La Costa Brava, Sidonie, Sexy Sadie, Astrud, Deluxe, Los PLanetas, El Niño Gusano, Dorian, Jesús Ordovás (diario pop de ràdio 3), i internacionment amb Jeff Automatic, Jarvis Cocker (Pulp), Peter Hook (New Order) o Stefan Olsdal (Placebo), Andy Rourke (the Smiths).
La seva gran virtut és crear sessions, no repetir-les. Sessions per a tots els gustos i que destaquen per ser progressives, per preocupar-se del que la gent demanda. La seva tècnica és depurada i atrevida, sense por a barrejar una guitarra amb electro o techno-pop amb la veu d'una melodia suau. Les seves sessions mutants (del rock gòtic dels vuitanta, al punk més bailable, del pop més preciosiste, als ‘hits’ generacionals) Arriben a tothom dins la pista i aviven passions de reminiscències romàntiques en el Razz club, on té la seva residència.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".