20 Festival de Guitarra i Altres Acords:
JUAN PERRO
21:30h. ENTRADA: 20 euros.
Puntos de venta: A totes les oficines de Caixa de Catalunya, per telèfon en el 902 10 12 12 i per internet a www.telentrada.com
"Reconeixerà el camí, els afores del poble, el paisatge de l’entorn? Podrà fiar-se de la Via Làctia o haurà de guiar-se per les tanques publicitàries? Hi ha marques que duren una eternitat. En els seus Aforismes per a gossos sense amo, rememora el trobador: "Hi havia al centre de la meva ciutat natal un neó multicolor que anunciava una marca d’electrodomèstics. S’encenia i apagava gradualment, com un arc iris artificial. Em tenia fascinat, va ser la meva primera experiència estètica. Després vaig descobrir el foc i vaig observar en ell altres matisos. Com tampoc m’he convertit en piròman, dedueixo que no tinc per què ser fanàtic dels aparells, encara que sigui fill de l’era elèctrica." En qualsevol cas no hi ha tornada: Juan Perro s’ha tirat la manta a l’esquena i ha quedat amb uns pocs amics sota la parra d’una venda per muntar el repertori. Hi haurà una selecció de quatre àlbums històrics - Raíces al viento, La huella sonora, Mr. Hambre, Cantares de vela - que van ampliar l’horitzó de la cançó en espanyol i es presentaran en públic, amb aires mestissos de l’Havana i de Nova Orleans, les cançons que Juan Perro ha estat polint en els últims anys. Hem perdut el costum d’escoltar cançons noves. Les cançons neixen avui en dia com cansades de viure. "Què està passant llavors - es pregunta Juan Perro en un altre dels seus aforismes -, potser la societat contemporània manca d’arrestos per inventar-se?" Per què renuncien a romandre les cançons? Per assemblar-se als aparells d’usar i llençar? Des dels arbres, els ocells ens observen esbalaïts.
Juan Perro torna d’un país perdut en els fons del cor, aquell que un dia va estar en flames. El país que tenim just al costat, a què solem donar l’esquena. Del tròpic que va esborrar la tempestat, del país dels ocells cantors. Torna al cotxe d’aigua negra en què va marxar el poeta, en un vaixellet que el vent empeny amb xiulo de merla. Si no hi ha vent, tira amb un vell motor de quatre temps. Es va acabar el petroli? No importa, és un motor reciclatge, va amb una gota d’aiguardent."
http://www.lahuellasonora.com
JUAN PERRO
21:30h. ENTRADA: 20 euros.
Puntos de venta: A totes les oficines de Caixa de Catalunya, per telèfon en el 902 10 12 12 i per internet a www.telentrada.com
"Reconeixerà el camí, els afores del poble, el paisatge de l’entorn? Podrà fiar-se de la Via Làctia o haurà de guiar-se per les tanques publicitàries? Hi ha marques que duren una eternitat. En els seus Aforismes per a gossos sense amo, rememora el trobador: "Hi havia al centre de la meva ciutat natal un neó multicolor que anunciava una marca d’electrodomèstics. S’encenia i apagava gradualment, com un arc iris artificial. Em tenia fascinat, va ser la meva primera experiència estètica. Després vaig descobrir el foc i vaig observar en ell altres matisos. Com tampoc m’he convertit en piròman, dedueixo que no tinc per què ser fanàtic dels aparells, encara que sigui fill de l’era elèctrica." En qualsevol cas no hi ha tornada: Juan Perro s’ha tirat la manta a l’esquena i ha quedat amb uns pocs amics sota la parra d’una venda per muntar el repertori. Hi haurà una selecció de quatre àlbums històrics - Raíces al viento, La huella sonora, Mr. Hambre, Cantares de vela - que van ampliar l’horitzó de la cançó en espanyol i es presentaran en públic, amb aires mestissos de l’Havana i de Nova Orleans, les cançons que Juan Perro ha estat polint en els últims anys. Hem perdut el costum d’escoltar cançons noves. Les cançons neixen avui en dia com cansades de viure. "Què està passant llavors - es pregunta Juan Perro en un altre dels seus aforismes -, potser la societat contemporània manca d’arrestos per inventar-se?" Per què renuncien a romandre les cançons? Per assemblar-se als aparells d’usar i llençar? Des dels arbres, els ocells ens observen esbalaïts.
Juan Perro torna d’un país perdut en els fons del cor, aquell que un dia va estar en flames. El país que tenim just al costat, a què solem donar l’esquena. Del tròpic que va esborrar la tempestat, del país dels ocells cantors. Torna al cotxe d’aigua negra en què va marxar el poeta, en un vaixellet que el vent empeny amb xiulo de merla. Si no hi ha vent, tira amb un vell motor de quatre temps. Es va acabar el petroli? No importa, és un motor reciclatge, va amb una gota d’aiguardent."
http://www.lahuellasonora.com
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".