);)
MAZONI (Pop)
20:30h. ENTRADA: 8 euros. Anticipadas: 6 euros.
El principal valor d’aquest orfebre del pop és la seva versatilitat: Mazoni és capaç de crear senzills enganxosos, grans balades o fins i tot descàrregues punk, embolcallades amb un tractament exquisit, carregat de detalls i matisos, vestint-les amb uns arranjaments que demostren que l'armari de Mazoni és ben fons.
Jaume Pla és un cul inquiet de la música. És un escriptor de cançons: el seu talent natural per composar grans melodies ja s'havia revelat quan estava a Holland Park. És un productor: embolcalla les cançons amb un tractament exquisit, carregat de detalls i matisos, vestint-les amb uns arranjaments que demostren que l'armari de Mazoni és molt ampli. És un orfebre del pop que ara amplia registres i eixampla el seu horitzó musical.
Aquest 2007 ha publicat nou disc, Si els dits fossin xilòfons, que li ha permès actuar als festivals South By Southwest (Austin) i Canadian Music Week (Toronto).
Mazoni ofereix un disc multicolor, beneït per aquella curiositat que l'obliga a trencar el motlle cada vegada. Cadascuna de les cançons està plena de detalls i matisos, és un món en si mateixa. El talent melòdic s'abraça amb l'experimentació musical i posa de manifest la consistència d'una banda amb rodatge. Miquel Sospedra, Aleix Bou i Jordi Rudé han acompanyat Jaume Pla al llarg de 2006 i ja formen un engranatge perfecte, al que se suma ara Toni Molina.
El nou elapé de Mazoni és una obra arriscada i polièdrica on segueixen brillant les melodies que han catapultat Jaume Pla a la categoria d'orfebre del pop. Compagina la sensibilitat tropicalista de Se'm moren les plantes amb l'experimentació afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psiquedèlia a Jeroglífics, flirteja amb el soul-pop a Memòria i explora noves vies expressives amb el violoncel i el cajón d'El riu. I també ofereix una versió explosiva del Maggie's farm de Dylan, La granja de la Paula, adequadíssima en aquests temps de mileurisme.
Si els dits fossin xilòfons és la continuació d'Esgarrapada (Bankrobber, 2006), el primer disc que Mazoni va publicar en català. Entre les cançons d'aquell disc hi destacaven No tinc temps, cançó de l'estiu 2006 a l'emissora iCAT FM, i la balada Perduts en la boira. Anteriorment, Mazoni havia publicat Días soleados (autoeditat, 2001) i 7 songs for a sleepless night (Bankrobber, 2004) . Jaume Pla també formava part del grup Holland Park, de qui va ser el principal compositor i vocalista en els discos Welcome to Holland Park (Bankrobber, 2002) i Things were easier when we played music (2004).
A més de produir la seva pròpia música, Jaume Pla també ha treballat a l'estudi per grups com Sanjosex, Delighters o Delên. En directe, ha estat l'encarregat de coordinar la collaboració entre Pau Riba i la Banda dels Lladres, un espectacle estrenat al festival popArb'06.
20:30h. ENTRADA: 8 euros. Anticipadas: 6 euros.
El principal valor d’aquest orfebre del pop és la seva versatilitat: Mazoni és capaç de crear senzills enganxosos, grans balades o fins i tot descàrregues punk, embolcallades amb un tractament exquisit, carregat de detalls i matisos, vestint-les amb uns arranjaments que demostren que l'armari de Mazoni és ben fons.
Jaume Pla és un cul inquiet de la música. És un escriptor de cançons: el seu talent natural per composar grans melodies ja s'havia revelat quan estava a Holland Park. És un productor: embolcalla les cançons amb un tractament exquisit, carregat de detalls i matisos, vestint-les amb uns arranjaments que demostren que l'armari de Mazoni és molt ampli. És un orfebre del pop que ara amplia registres i eixampla el seu horitzó musical.
Aquest 2007 ha publicat nou disc, Si els dits fossin xilòfons, que li ha permès actuar als festivals South By Southwest (Austin) i Canadian Music Week (Toronto).
Mazoni ofereix un disc multicolor, beneït per aquella curiositat que l'obliga a trencar el motlle cada vegada. Cadascuna de les cançons està plena de detalls i matisos, és un món en si mateixa. El talent melòdic s'abraça amb l'experimentació musical i posa de manifest la consistència d'una banda amb rodatge. Miquel Sospedra, Aleix Bou i Jordi Rudé han acompanyat Jaume Pla al llarg de 2006 i ja formen un engranatge perfecte, al que se suma ara Toni Molina.
El nou elapé de Mazoni és una obra arriscada i polièdrica on segueixen brillant les melodies que han catapultat Jaume Pla a la categoria d'orfebre del pop. Compagina la sensibilitat tropicalista de Se'm moren les plantes amb l'experimentació afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psiquedèlia a Jeroglífics, flirteja amb el soul-pop a Memòria i explora noves vies expressives amb el violoncel i el cajón d'El riu. I també ofereix una versió explosiva del Maggie's farm de Dylan, La granja de la Paula, adequadíssima en aquests temps de mileurisme.
Si els dits fossin xilòfons és la continuació d'Esgarrapada (Bankrobber, 2006), el primer disc que Mazoni va publicar en català. Entre les cançons d'aquell disc hi destacaven No tinc temps, cançó de l'estiu 2006 a l'emissora iCAT FM, i la balada Perduts en la boira. Anteriorment, Mazoni havia publicat Días soleados (autoeditat, 2001) i 7 songs for a sleepless night (Bankrobber, 2004) . Jaume Pla també formava part del grup Holland Park, de qui va ser el principal compositor i vocalista en els discos Welcome to Holland Park (Bankrobber, 2002) i Things were easier when we played music (2004).
A més de produir la seva pròpia música, Jaume Pla també ha treballat a l'estudi per grups com Sanjosex, Delighters o Delên. En directe, ha estat l'encarregat de coordinar la collaboració entre Pau Riba i la Banda dels Lladres, un espectacle estrenat al festival popArb'06.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".