Músiques llatines 09: Lenine (Brasil) Labiata en L'Auditori

Es descriu a sí mateix com un cronista del seu temps, un home amb la capacitat d'observar el que l'envolta i transportar-ho a cançons que parlen de la vida, de les coses petites i de temes universals, amb senzillesa i poètica contundent. La composició és la seva malaltia i el seu remei. No podria passar sense crear. Només cal dir que Lenine té en la seva nòmina més de 500 composicions, per a artistes tan diversos i tan grans com Maria Bethânia, Julieta Venegas, Maria Rita, Daniela Mercury o Sergio Mendes, per tal d'adonar-nos de la màgia creativa d'aquest músic, cantant i compositor brasiler. Musicalment, resulta addictiu. Els seus sons de caire pop rock van rebre la influència de mestres com Milton Nascimento i Gilberto Gil, però també afegeixen petites pinzellades de música folklòrica afro-brasilera com el forró o el maracatú. El seu toc percussiu a la guitarra i la seva veu sedosa van captivar Caetano Veloso, que el va convidar a finals dels 90 a participar al festival Carte Blanche, de París. Des de llavors, Lenine no ha parat de conrear èxits arreu del planeta. El seu darrer regal a l'audiència mundial és "Labiata" (Universal, 2008), un disc amb nom d'orquídea, que - com aquesta planta - s'adapta a qualsevol latitud. Robust, de rara bellesa, aquest treball resistirà el pas del temps.