Rebe en Heliogàbal

Rebe és una nina extraviada que en estrènyer-la produeix murmuris, crits i concordes que mil vegades han sonat en la tradició de la cançó espanyola, aquesta vegada travessats per interferències que semblen colar-se des d’una fira pròxima o un bosc llunyà. Va ser creada, segons ella, després de l’amor i just abans de la passió. Això pot explicar que compti amb balades d’erotisme incomparable. Tanmateix, els secrets dels seus sons i la seva manera d’amuntegar arranjaments sobre l’esquema propi d’una cançó pop fins a deformar-lo fan difícil situar-la en cap gènere. Rebe relata petites llegendes sobre si mateixa, teatrals embolics d’amor que són dolços, amargs, ridículs, ardents i catastròfics, però mai inversemblants perquè qui els protagonitza és ella. En realitat, com a nina és enganyosa, perquè és ella qui juga amb tu una vegada té la teva atenció. Sembla que només estigui mirant-se en el mirall, però està alhora captivant, incomodant, pregant i fent burla a qui la miri mirar-se