Mtines en Heliogàbal

La música de MTINES és un triangle entre James Blake, Ferran Palau i Cupido, un híbrid que encaixa a la perfecció, però que no sona com res anterior. Aquest equilibri d’un pop metafísic, sumat als sons electrònics i fins i tot urbans que incorpora la proposta de MTINES, s’ha vist més aviat poc a Catalunya.

MTINES ha agafat una mica d’aquí i una mica d’allà, d’artistes internacionals referents com Tyler The Creator o Four Tet, de grups que saben transmetre molt bé les seves històries com Manel o Cala vento, amb una proposta aparentment senzilla i calmada, però amb moltes capes a rascar.

Aquest 2023 ha publicat el seu primer disc, ‘Els Dies Iguals’. Un disc produït per Emili Bosch (b1no), amb col·laboracions destacades del panorama català: David Carabén (Mishima, Anna Andreu, UMA i Yaunest). Un disc més costumista, més proper, que ens parla de l’enyor de la infància, on cada dia, era igual, i no havies de prendre decisions.

“Els dies iguals són els dies quan ets petit i no has d’escollir la teva vida i alhora els dies adults en què has d’escollir i t’equivoques o no saps com fer-ho. Són els dies que es repeteixen perquè no escollim què fem (ni la roba que ens posem, ni si volem fer-ho o no) i també els dies iguals són aquells quan ets gran, has de decidir què fas amb la teva vida i trobes a faltar aquesta època en què decidien per tu. Fins i tot trobes a faltar coses dolentes, les coses que no t’agradaven, com menjar verdura o la pinta que et feia mal.”

‘Els dies iguals’ està format per set tracks que porten el següent nivell al so que MTINES ja va plantejar amb el seu primer ep: ‘PQLCNSMS?’. Cançons pop amb una atmosfera electrònica amb tocs mediterranis i amb unes lletres molt poètiques i narratives alhora. El treball ve acompanyat per uns visuals formats per quatre videoclips que conformen un curtmetratge dirigit per Laura Sisteró, on actuen Greta Fernández i el propi MTINES.