Anier en La Mirona - Girona

Alas de metal és el llargament esperat disc debut d’Anier que, després d’uns anys escalfant l’escena amb un grapat de singles que l’han catapultat com la promesa més sòlida del hip-hop femení estatal, corrobora el que era un secret de domini públic : que és un talent en creixement constant amb una insòlita i personalíssima habilitat per a construir cançons des del cor quan aquest es trenca i es recompon, un au fènix que li llença a les penes “punyalás” amb rimes acerades, accelerades i esmolades. És el d’Anier un verb fet a la muntanya, que ni demana perdó ni el concedeix, que aprèn a llepar-se les ferides sense manuals d’autoajuda, paraules com mossegades d’urbanitat noctàmbula amb un peu a l’abisme i un altre als núvols. El seu rapeig estableix una condició paradoxal: pot naufragar, però no s’ofega; pot fallar, però resulta infal·lible en la seva brutal honestedat; pot despullar incerteses, però trepitja ferma i flueix en la seva agressivitat de supervivent.

Alas de metal aclapara amb la rica varietat de textures que ofereixen les bases rítmiques, músiques sobre les quals Anier pilota fent espinosa gala de ràbia desbocada i sense morrió, de la que mor matant: a “Keep playing”, “Vicio tòxico” i “ 777” es mostra com a cap absoluta de la paraula empoderada, desafiant, vital i impia, cançons en què es menja a qualsevol que s’atreveixi a fer-li un parell de collons per encarar-la… i a ella encara li sobra un ovari; treu la diabla interna a “Una otra ronda”, amb la “jaleosa” i bronca col·laboració de Dirty Porko; ajusta comptes amb el peatge d’una popularitat que ofereix molt però roba el mateix, sigui a “Espejismos” o en aquesta delicada meravella de pluja sobre el vidre que signa a “Deudas y cadenas”, amb el malenconiós contrapunt que ofereix el featuring de Ly Raine; se sobreposa als vaivens d’un món en runes a “Lluvia de encierro”, “Poder volar” o “Volver a empezar”, que compta amb l’envolvent participació de Shaolin Monkey (que ja va col·laborar anteriorment amb ella al single “Aftershow”) ); vola en accelerat pols existencial a la irrebatible declaració de principis que és “Más x menos”, en el venciment de l’amor sobre el dolor que se sobreposa a les ferides del temps de “Dime qué es la vida”, al ganivet esmolat amb reflexius versos de “Ojalá”, contrapesat amb la col·laboració de Miranda.

La major part de la dotzena de temes que componen aquest disc a boca de canó -sense intros, outros o interludis- es va gravar, va barrejar i masteritzar a La Setena, a Barcelona, ​​sota la supervisió de Nudo. La producció dels temes ve signada per quatre diferents talents: Dualy, Xinkoa, Oskarklap i WtfDiddy. L’art del disc, tant la portada com la maquetació interior, va ser treballat per la pròpia Anier mà a mà amb el dissenyador Adolfo Guerrero. En el seu debut Anier s’obre el pit i registra: i si d’alguna cosa es penedeix ho confessa, i a cada confessió porta un indult, i quan s’indulta es respecta, i per saber respectar-se no calla: ni la ràbia, ni la pena , ni la queixa, en un rapeig incandescent que amb ales de metall vola.