Tropa Do Carallo amb Evaristo + Boikot en La Mirona - Girona

Que sí, collons, que sí. A la defensa de l’èxit mundial del maquiavèl·lic virus mutant, i conscients que aquest món postpandèmic està més mancat de cops que de carícies, arriben els Tropa do Carallo. Una banda que promet ser una bona hòstia als ous i que arriba amb la garra i la força de la bateria de Tripi, el batec tenaç i persistent del baix d’Abel, la distorsió patològica i enutjada de la guitarra de Salgado i els textos àcids i certers en la veu d’Evaristo.

QUE HOSTIAS ANDAIS!, el seu primer disc, es compon de 18 temes de punk recollit destil·lat a les humils bótes d’Àlaba. La temàtica de les seves lletres traspua la sang, l’enginy i la justa mesura de mala bava que converteixen la fórmula en un excel·lent beuratge de temporada. Un brou preparat amb cura en els estudis So XXI, amb Fran Pérez Arellano als comandaments, especialment indicat per a ments inquietes, treballadors de a peu, desafectes a la política majoritària i imperant, advocats dels pleits pobres, pallassos en la màxima concepció de la paraula.
cors malparats i/o per a qualsevol tipus de celebració més o menys passada de voltes. Vine a la merda, el seu primer single, és una bona mostra d’això, no obstant, i malgrat la seva captivadora i infravalorada bellesa, estan desitjant veure-us les cares. Tropa do Carallo han arribat per quedar-se i estan a un pas d’assaltar els escenaris. Atents.

No falten al cartell de cap dels festivals rockers del territori. Si la veterania és un grau, també ho és la capacitat que sempre han demostrat els madrilenys per créixer,
aquesta mutabilitat la van demostrar al disc balcànic acústic recentment, però també la van demostrar fa anys amb La ruta del Che.
Van començar oferint concerts per petits bars de la capital madrilenya, amb la idea de llançar un missatge polític a les seves cançons i amb un caràcter de compromís social des de l’any 1987. El 1995 van trencar amb el segell Barrabás i es van llançar a l’autogestió creant el segell independent Produccions BKT. Alhora, van començar a recórrer festivals internacionals a països com Colòmbia, Alemanya i Itàlia, entre molts altres.
És Boikot una banda en continu viatge, en contínua expansió i receptiva a noves músiques i influències. Es van formar a Madrid a finals dels vuitanta, van partir des del rock urbà per anar obrint-se a moltes altres propostes. Viatges a Cuba, Argentina o Mèxic els van prendre una inquietud per conèixer, van viatjar al Japó, a Mostar (Bòsnia), Alemanya i Itàlia, xopant-se de músiques i de bones amistats amb altres bandes de cada lloc. Tot l’après ho anaven afegint al seu directe, ampliant-se el quartet original i afegint a les seves actuacions trompetes, trikitrixas o tecles i fent de cadascuna de les seves actuacions una festa de ball i reivindicació. Quinze discos a la seva carrera i milers d’actuacions al llarg de tot el planeta han fet de Boikot un grup que té un llenguatge propi i inconfusible a l’hora descriure cançons.