Benny Green Piano Solo (Jazz) en Jamboree

El novaiorquès Benny Green és des de la dècada dels 80 un dels pianistes més reputats de l’escena del jazz. Brillant instrumentista des de la infantesa, Green va aprendre a tocar jazz de ben jove memoritzant solos de Charlie Parker, Thelonious Monk i altres tòtems del jazz. Abans dels 16 anys ja acompanyava a músics com Fay Carroll. Va treballar amb el trompetista Eddie Henderson i en una big band dirigida per Chuck Israels. A començaments dels 80, va conèixer el pianista Walter Bishop, de qui es considera deixeble. Llavors va col·laborar amb Bobby Watson i Betty Carter. També va formar part dels Jazz Messengers (1987-1989) i del grup de Freddie Hubbard, a partir del 1989. Més tard, va substituir a Gene Harris al cèlebre trio de Ray Bronw. Apadrinat per Oscar Peterson, va guanyar el 1993 el prestigiós Glen Gould International Protegé Price. El 1997, va iniciar una prolífica carrera en solitari combinant col·laboracions amb Diana Krall, entre altres artistes. De la seva extensa discografia destaquen treballs com els que fa signar amb Ray Brown, el duet que va gravar amb Oscar Peterson o els discos que va fer pel segell Criss Cross. El seu estil beu de la força expressiva d’Errol Gardner, Bud Powell, Phineas Newborn i el mateix Peterson. Green és, de fet, un referent indiscutible del piano jazz.