Joan Colomo + Hijos del Trueno (Pop) en Sidecar

Cada cop que escolto el nou disc del Colomo, em quedo tocat. Serà que estem totes i tots en un moment fràgil: veníem d’un món que ignorava el precipici a cop de story, i que de sobte s’ha quedat a les fosques, buscant -amb distància, por i higiene de mans- l’interruptor del llum al final del túnel. Sota aquestes circumstàncies, quan algú parla amb lucidesa i ens retrata amb honestedat, ens desarmem.

Però no és tristesa el que sento quan l’escolto. En Joan diu a Cançó Animada que “volia publicar un disc alegre i no tornar a publicar un altre disc trist”. Jo crec que Disc Trist és tan depriment com encoratjador. Amarg i dolç. Tot al mateix temps, i en extrems oposats. Per això ens remou, perquè la força de les lletres d’aquest nou àlbum -potser el llibret més brillant que ha signat mai Joan Colomo- rauen en la contradicció.

Disc Trist és un retrat dolç i amarg del desconcert vital que tots duem a dins. El desconcert és una càrrega i alhora una força motriu, per canviar un món que no entenem però que sabem injust (En Bernat i la Maria). Per combatre allò que no sabem resoldre, però que no ens cansem d’assenyalar. Per conviure amb les nostres contradiccions i limitacions, i per exigir, com la cançó que tanca el disc (Avui), el dret a ser feliços malgrat tota la tristor.

Edi Pou – músic, periodista i activista cultural

La música mediterránea emerge de la fricción entre su civilización y el agua salada que la abraza. Del rozamiento entre dos cuerpos en contacto que se desgastan en arena. Pueblos y ciudades acorralan un mar y vuelcan sobre él todos sus miedos y anhelos que se escapan por un estrecho entre dos continentes al abismo del mundo. Y los elementos nos contemplan atávicos para volver del futuro y tronar y tronar; o musicar la vida, que al caso, es lo mismo. Los Hijos del Trueno crecen del ruido de Barcelona, un pulpo ciego y gigante destrozando el Hotel Vela, la estatua de Colón o la Capitanía General mientras sonríe, baila y da palmas.

Vicente Leone y Daniel Granados (los miembros de Tarántula junto a Joe Crepúsculo) han formado una nueva orquesta de baile popular. Traen música mediterránea acumulada en sus escuchas, como una gran concha que ha grabado durante años el rumor y las mareas de una ciudad que cambia a golpe de ola. Rumba-ficción, habaneras y distopía para dibujar la banda sonora de una ciudad que flota junto al mar. Y lo hacen de la mano de un gran elenco musical: Pau Julià (al bajo), Guillem Caballero (a los teclados), Pau Albà (percusiones), Sara Fontán (violín) Cristian Pallejà (trompeta), y las Tarta Relena (a los coros).

Tras “Desde el mediterráneo”, el single de adelanto de esta primavera pasada, con dos perlas de una ostra rota, en la

que nos anunciaban un tsunami que va del Cap de Creus a Pirineo en forma de rumba, jota y habanera del siglo XXI

(interpretada junto a María Arnal) llega por fin “Sorprendentes adelantos”, su esperado primer LP.

MESURES COVID D’ACCÉS AL CLUB:

Per a accedir al nostre club cal que presentis un dels següents certificats emesos per un servei públic de salut.

• Certificat de vacunació vàlid (14 dies des de la darrera dosi).


• Certificat de proba diagnòstica negativa (de menys de 72h si és PCR i 48h pel test d’antígens) realitzada en un centre homologat per la Generalitat de Catalunya.


• Certificat de recuperació de la malaltia.

Pots verificar que el teu passaport COVID et donarà accés al web verificacovid.gencat.cat

Hauràs d’acreditar la teva identitat amb DNI, passaport o carnet de conduir.