Jaume Llombart Solo (Jazz) en Jamboree

Estàndards de l’American Songbook

Quan es parla d’un músic i del seu respecte per la tradició s’està pensant en llenguatge, no en costum. La transmissió dels codis i usos d’una música concreta és, en la major part dels casos, una línia discontínua en la qual l’artista tria un o diversos segments per incrustar-com a punt de partida. No és com quan el teu pare t’ensenya a pescar, és més com fer zàping des del sofà.

Per sobre dels llenguatges hi ha una altra tradició: La de fer sonar el millor possible tot el que toques. La de la respiració, la de la generositat, la de la imaginació, la de la sinceritat. I aquesta línia no està formada per punts. És ubiqua.

Al cap i a la fi, un metrònom defineix un tempo, però el vaivé sotjador dels omòplats d’un guepard també.