L'Alternativa Birthday Fest. 2019 en La Mirona - Girona

Quan em van dir que els Cabrians havien sortit de la presó, el primer que vaig fer va ser donar gràcies a déu nostro senyor per viure en un país amb un sistema penitenciari tan poc diligent. Després vaig pensar quina una en portarien de cap, quins serien els seus passos un cop retrobada la llibertat. La veritat, no hagués donat un duro per ells. Les múltiples addiccions dels seus membres, demències i patologies vàries que els havien portat a ser carn de presidi, no convidaven a l’optimisme. No era l’únic que pensava així. Un rum-rum d’inquietud general es va instal·lar als carrers de Mataró, Catalunya i terres enllà; Tothom donava per fet que, més d’hora que tard, tornarien a abraçar el camí del llibertinatge com a forma de vida.

Però això, quan el seu club de fans (petit però irreductible), van fer córrer la notícia que els The Cabrians s’havien tancat a un estudi de gravació la sorpresa va ser de les grosses. Els inventors del porno ska mafiós tornaven. Per fi, després d’anys de silenci discogràfic (For a few pussies va publicar-se el 2007), la banda de Mataró trauria al mercat un nou disc: L’expectació era màxima.

Anys després el disc seguia sense publicar- se. Sempre estava a punt de “sortir”, però el temps passava, els The Cabrians envellien, i el nou àlbum seguia sense aparèixer. Es va començar a especular sobre la seva existència (la seva no-existència). Alguns van començar a pensar que es tractava d’una llegenda urbana; D’una d’aquestes històries que s’expliquen per passar l’estona o per fer por als nens, i que els The Cabrians mai més tornarien a enregistrar res més; Que estaven renyits entre ells, que alguns dels seus membres havien emigrat a Síria per unir-se a l’estat Islàmic, que d’altres s’havien fet de l’Opus Dei i renegaven del seu passat, etc….

Finalment el disc ha vist la llum. Sun and shadows heroes és el nom de tan esperat treball. Música sense concessions. Genuí ska Jamaicà del Maresme, amb un so vingut directament dels anys 60, que ens recorda que Kingstom i Mataró estan més a prop del que ens pensem.

Els The Cabrians segueixen parlant de la quotidianitat amb la sensibilitat que els caracteritza: sexe, escatologia, drogues, humor, macarrisme…, demostrant una vegada més que són uns observadors nats, uns narradors descarnats que han entès que hi ha coses massa importants com per prendre-les seriosament.Qui sap què els hi depararà el futur (La creu de Sant Jordi? El primer representant català a Eurovisió? Internament psiquiàtric?), el temps dirà, però tenint en compte la celeritat amb la que graven discs i el precari estat mental d´ algun dels seus membres, el més assenyat seria gaudir d´ aquest treball com si de l’últim es tractés, perquè ben mirat, és música amb MAJÚSCULES.