LEM 2018: Nit de Cloenda: Severine Beata + Mar Pareja en Almo2bar

SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.

MAR PAREJA (Granada)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.