Exili a Elba en Cafè Teatro Voilà

Sense abandonar el caràcter renovador i sincer, el tercer àlbum d’Exili a Elba, Deus Ex Machina (Satélite K, 2017), està gestat des d’una òptica pop i, fins a cert punt, folk. Mentre que encara hi sonen els riffs de guitarra que fins ara els havien caracteritzat i és ben palpable la importància del groove americà, a la nova entrega han volgut mostrar també cançons properes, sensibles, delicades, com si per fi haguessin perdut la por de despullar-se davant el públic, la por de mostrar les seves vulnerabilitats.

La cançó que dona nom al disc, “Deus Ex Machina”, ja deixa entreveure la sonoritat renovada del grup. El recurs del deus ex machina, extret del teatre grec, “és un element, personatge o força externa que, sense cap lògica interna, acaba resolent la història”, explica el grup, que ara el porta a la vida real: “El protagonista de la cançó és aquella persona que tots coneixem a qui, faci el que faci, la vida li somriu sempre”, diuen.