);)
LA RUGE BAND
+ CATAPLÀUSIA (Punk / Rock / Post-punk / Pop-Rock)
22:00h. ENTRADA: 5 euros.
La Ruge Band inicia el seu periple com a tal a principis de 2007 a Barcelona, quan coincideixen uns amics amb milers d'hores de vinil incrustats en la seva memòria.
Segons el seu públic, l'estil de la mateixa es pot anomenar "underground pop-punk" o "punk-glam rock", entre d'altres conceptes. La Ruge Band recorda l'ona de grups com Paralisis Permanente, Almodóvar i Mc Namara, Siniestro Total o Ramones.
La Ruge Band
La Ruge Band inicia el seu periple com a tal a principis de 2007 a Barcelona, quan coincideixen uns amics amb milers d'hores de vinil incrustats en la seva memòria.
Els primers assajos porten de seguida a definir l'estil de la banda; un so potent i compacte que ells mateixos defineixen com Rugeix Rock.
Després d'haver tocat en sales com Apolo, Sidecar, Razzmatazz, Salamandra, Dub Club (València) o Sala Stones (Lleida), al setembre de 2011 llancen el seu primer disc produït per Julio Lobos i Sté Ston.
Posteriorment toquen, entre altres esdeveniments, al Festival Parrilla Rock de Logronyo, al Fem Paral-lel ia l'Ovella Negra de Barcelona i ja en l'estiu de 2013 graven el seu segon disc, "Colores", produït per Julio Lobos i amb les col·laboracions de Madjid Fahem, Vidi Vidal, Sté Ston, Joan Garriga i Julian Thorne.
Segons el seu públic, l'estil de la mateixa es pot anomenar "underground pop-punk" o "punk-glam rock", entre d'altres conceptes. La Ruge Band recorda l'ona de grups com Paralisis Permanente, Almodóvar i Mc Namara, Siniestro Total o Ramones.
Tot això acompanyat per unes lletres en castellà que parlen d'amor i de problemàtica social, algunes visionàries de la realitat actual i que no deixen indiferent a cap tipus de públic.
Ara amb la seva nova formació, substituint teclat per la guitarra de Vidi Vidal (la Fura dels Baus, Distrito 5 entre d'altres).
Cataplàusia
Cataplàusia són probablement la banda més salvatge que ha donat la natura mediterrània en els últims anys. Salvatge per naturalesa i mediterrània perquè recupera ni més ni menys que l'herència indistinta de les millors dècades barcelonines, per diluir-la sobre una paleta en la qual el gra negre apareix entre l'agulla blanca de Japan i el crit de Neu!
Com una erupció inesperat, aquest és el llegat que mereixessin el laiteano, Sisa i Pau Riba al marge de l'establert rock català. Un rampell inconscient que, com amb ulls embenats, pot conduir-nos als baixos fons, als beats menys evidents de Fela Kuti, a la sinuosa electricitat d'uns reivindicats Zzebra ... I és que això, més que una combinació nècia entre psicodèlia, jazz, hard rock molt seriós o folk nigerià, és el hilarant sentit musical de Josep Martí (també en Sonio). L'humor i el menyspreu al que està disposat a assumir totes i cadascuna de les cançons per tal de conduir la realitat al seu gust i sense considerar quins puguin ser els resultats, perquè precisament d'això es tractava ...
Automatismes psíquics, alguna que altra transfiguració, històries impossibles i poemes musicals amb la ignició suficient com perquè una sola escolta valgui més que mil paraules. Una cura acte homenatge que va molt més enllà de la mera irreverència. Un artista que no repara en estètica accessòria alguna. Mira al passat des d'un evident anti-revivalismo actiu; és més; passa ser més fill del seu temps que la majoria, gràcies al reconeixement d'unes influències X que no dubta a contraposar com polítiques més que musicals.
+ CATAPLÀUSIA (Punk / Rock / Post-punk / Pop-Rock)
22:00h. ENTRADA: 5 euros.
La Ruge Band inicia el seu periple com a tal a principis de 2007 a Barcelona, quan coincideixen uns amics amb milers d'hores de vinil incrustats en la seva memòria.
Segons el seu públic, l'estil de la mateixa es pot anomenar "underground pop-punk" o "punk-glam rock", entre d'altres conceptes. La Ruge Band recorda l'ona de grups com Paralisis Permanente, Almodóvar i Mc Namara, Siniestro Total o Ramones.
La Ruge Band
La Ruge Band inicia el seu periple com a tal a principis de 2007 a Barcelona, quan coincideixen uns amics amb milers d'hores de vinil incrustats en la seva memòria.
Els primers assajos porten de seguida a definir l'estil de la banda; un so potent i compacte que ells mateixos defineixen com Rugeix Rock.
Després d'haver tocat en sales com Apolo, Sidecar, Razzmatazz, Salamandra, Dub Club (València) o Sala Stones (Lleida), al setembre de 2011 llancen el seu primer disc produït per Julio Lobos i Sté Ston.
Posteriorment toquen, entre altres esdeveniments, al Festival Parrilla Rock de Logronyo, al Fem Paral-lel ia l'Ovella Negra de Barcelona i ja en l'estiu de 2013 graven el seu segon disc, "Colores", produït per Julio Lobos i amb les col·laboracions de Madjid Fahem, Vidi Vidal, Sté Ston, Joan Garriga i Julian Thorne.
Segons el seu públic, l'estil de la mateixa es pot anomenar "underground pop-punk" o "punk-glam rock", entre d'altres conceptes. La Ruge Band recorda l'ona de grups com Paralisis Permanente, Almodóvar i Mc Namara, Siniestro Total o Ramones.
Tot això acompanyat per unes lletres en castellà que parlen d'amor i de problemàtica social, algunes visionàries de la realitat actual i que no deixen indiferent a cap tipus de públic.
Ara amb la seva nova formació, substituint teclat per la guitarra de Vidi Vidal (la Fura dels Baus, Distrito 5 entre d'altres).
Cataplàusia
Cataplàusia són probablement la banda més salvatge que ha donat la natura mediterrània en els últims anys. Salvatge per naturalesa i mediterrània perquè recupera ni més ni menys que l'herència indistinta de les millors dècades barcelonines, per diluir-la sobre una paleta en la qual el gra negre apareix entre l'agulla blanca de Japan i el crit de Neu!
Com una erupció inesperat, aquest és el llegat que mereixessin el laiteano, Sisa i Pau Riba al marge de l'establert rock català. Un rampell inconscient que, com amb ulls embenats, pot conduir-nos als baixos fons, als beats menys evidents de Fela Kuti, a la sinuosa electricitat d'uns reivindicats Zzebra ... I és que això, més que una combinació nècia entre psicodèlia, jazz, hard rock molt seriós o folk nigerià, és el hilarant sentit musical de Josep Martí (també en Sonio). L'humor i el menyspreu al que està disposat a assumir totes i cadascuna de les cançons per tal de conduir la realitat al seu gust i sense considerar quins puguin ser els resultats, perquè precisament d'això es tractava ...
Automatismes psíquics, alguna que altra transfiguració, històries impossibles i poemes musicals amb la ignició suficient com perquè una sola escolta valgui més que mil paraules. Una cura acte homenatge que va molt més enllà de la mera irreverència. Un artista que no repara en estètica accessòria alguna. Mira al passat des d'un evident anti-revivalismo actiu; és més; passa ser més fill del seu temps que la majoria, gràcies al reconeixement d'unes influències X que no dubta a contraposar com polítiques més que musicals.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".