Núria Graham en Depósito Legal

Res d'això cal, ni succeeix, amb Núria Graham.

Ni en el millor dels escenaris predictius, qui va quedar ja embadalit en la seva presentació davant de públic a la Jazz Cava de Vic el febrer de 2013, hagués gosat preveure la progressió artística que la Graham ha desenvolupat aquests, encara no, dos anys.

No s'hi val parlar de referències, d'acord. Però els bons aficionats al millor pop dels darrers 40 anys accediran a racons de la seva memòria musical i identificaran amb facilitat currículums evolutius similars, que han acabat esclatant amb èxit i, moltes vegades, esdevenint referents de la música moderna.

Afortunadament, tot el que es pugui escriure sobre el primer disc oficial de Núria Graham és sobrer.

La música parla tant per ella mateixa que no cal ser gaire eixerit per comprendre, ja amb la primera escolta, que s'està davant de quelcom inusual, una obra gairebé major.

Sense cotilles temporals, el pop sòlid, clàssic de la Núria transita en un reguitzell de temes impecables i moderns, evocadors com paisatges que vols escoltar -contemplar?- una i altra vegada. Addictiu, tot plegat. I, com tot artista aspira, inconfusible i genuí.

'First Tracks', la magnífica demo amb que Núria Graham va debutar de l'any passat, queda tan enrere que, ara mateix, ens preguntem quin serà el seu proper pas. Mentre això arriba, gaudirem, ara i aquí, del gran talent que hi ha darrera de 'Bird Eyes'. Pop majúscul.