NACH
+ DAWIZARD (Hip Hop)
21:30h. ENTRADA: 16 euros. Anticipadas: 13 euros.
Milers de joves estan rimant poesia, però no a les aules, estan escoltant a un altre tipus de professor fora d¿elles. El significat d¿això és molt rellevant. Si la poesia pot establir la connexió d¿una persona amb la seva pròpia vida, què pot ser més emocionant que una generació trobant la vibració del vers, reconquistant la paraula com energia vital. Potser arribi un dia en el que la història oficial literària hagi d¿obrir tot un capítol dedicat al rap.
Potser hi haurà un moment on es miri enrere i es vegi que mentre estudiants complien com podien (o no) amb els clàssics, poetes, cantautors recolzats per ritmes aconseguien omplir de significat vibrant tanta paraula curricular, fent que l’espurna de la creativitat, de l’expressió i la llengua encenguessin moltes neurones apàtiques, perdudes, descontentes o merament disciplinades. Entre aquests senyors de la rima que en un futur siguin potser considerats clàssics, Nach és ja un Sir, un Lord. Les institucions públiques tindrien que adonar-se, el seu talent hauria d’ocupar un lloc a la Real Academia de la Lengua. La força dels seus malabarismes poètics, el seu vigorós ús del lèxic, l’eloqüència de les seves metàfores actuals i vives, i la seva connexió directa amb una generació creixentment desinteressada per la riquesa del llenguatge –amb tot el que això implica- justificaria amb escreix designar-li una Lletra. Perquè com els bons mestres saben, primer s’ha de despertar la passió i la connexió, per a que després pugui entrar la lliçó. Aquí està,"Mejor qu el Silencio" (2011) la nova entrega de Nach, amb tot el seu inconfusible caràcter i fertilitat. Les seves odes, perquè això són les seves cançons, poden elevar-se fins a un veritable èxtasi de vocables carregats d’imatges i sensacions. La presència i sonoritat de la seva majestuosa veu, el seu virtuosisme en la descàrrega, la seva emoció en l’entrega, són un autèntic luxe. Estem davant un Stradivarius del rap. I davant un orador humanista, un cronista líric que exposa amb valentia la seva sensibilitat, sense intentar ocultar-la darrere una actitud de poregosa duresa. El que bull per les venes d’aquest MC que honra els orígens del rap és voler expandir la consciència, alliberar l’emoció, incitar la conquista de la redempció de cadascú, i mai calla la veu davant la injustícia. En una generació apolítica és vigoritzant escoltar a un cantautor que encara creu en idees i anhels superiors. Les seves cançons no són aleatoris llistats de rimes ocurrents, són forjats treballs de concepte i el·lipsis, de coherència i solidesa.
+ DAWIZARD (Hip Hop)
21:30h. ENTRADA: 16 euros. Anticipadas: 13 euros.
Milers de joves estan rimant poesia, però no a les aules, estan escoltant a un altre tipus de professor fora d¿elles. El significat d¿això és molt rellevant. Si la poesia pot establir la connexió d¿una persona amb la seva pròpia vida, què pot ser més emocionant que una generació trobant la vibració del vers, reconquistant la paraula com energia vital. Potser arribi un dia en el que la història oficial literària hagi d¿obrir tot un capítol dedicat al rap.
Potser hi haurà un moment on es miri enrere i es vegi que mentre estudiants complien com podien (o no) amb els clàssics, poetes, cantautors recolzats per ritmes aconseguien omplir de significat vibrant tanta paraula curricular, fent que l’espurna de la creativitat, de l’expressió i la llengua encenguessin moltes neurones apàtiques, perdudes, descontentes o merament disciplinades. Entre aquests senyors de la rima que en un futur siguin potser considerats clàssics, Nach és ja un Sir, un Lord. Les institucions públiques tindrien que adonar-se, el seu talent hauria d’ocupar un lloc a la Real Academia de la Lengua. La força dels seus malabarismes poètics, el seu vigorós ús del lèxic, l’eloqüència de les seves metàfores actuals i vives, i la seva connexió directa amb una generació creixentment desinteressada per la riquesa del llenguatge –amb tot el que això implica- justificaria amb escreix designar-li una Lletra. Perquè com els bons mestres saben, primer s’ha de despertar la passió i la connexió, per a que després pugui entrar la lliçó. Aquí està,"Mejor qu el Silencio" (2011) la nova entrega de Nach, amb tot el seu inconfusible caràcter i fertilitat. Les seves odes, perquè això són les seves cançons, poden elevar-se fins a un veritable èxtasi de vocables carregats d’imatges i sensacions. La presència i sonoritat de la seva majestuosa veu, el seu virtuosisme en la descàrrega, la seva emoció en l’entrega, són un autèntic luxe. Estem davant un Stradivarius del rap. I davant un orador humanista, un cronista líric que exposa amb valentia la seva sensibilitat, sense intentar ocultar-la darrere una actitud de poregosa duresa. El que bull per les venes d’aquest MC que honra els orígens del rap és voler expandir la consciència, alliberar l’emoció, incitar la conquista de la redempció de cadascú, i mai calla la veu davant la injustícia. En una generació apolítica és vigoritzant escoltar a un cantautor que encara creu en idees i anhels superiors. Les seves cançons no són aleatoris llistats de rimes ocurrents, són forjats treballs de concepte i el·lipsis, de coherència i solidesa.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".