Just es ponia el sol, i la terrassa del Museu d’Història de Catalunya s’anava omplint progressivament d’assistents que s’apropaven a veure les vistes úniques del Port de Barcelona i podien ensumar l’olor de sal i de peix fregit. I no només això, esperaven que aparegués al complet el grup català Sanjosex, que posaria la banda sonora a una nit fresca i clara després de la tempesta. Minuts abans de començar, totes les cadires estaven ocupades, i l’èxit d’acollida va fer que molta gent hagués de veure el concert de peu als laterals i al fons de la terrassa.

Rodejat d’amics i d’un públic de totes les generacions, el grup del bisbalenc Carles Sanjosé va oferir sobretot temes del seu últim disc, ‘Al marge d’un camí’, però tampoc va deixar passar per alt ‘hits’ dels anteriors. Van sonar ‘Animal Salvatge’, ‘Futur Incert’, ‘Espai Llunyà’, ‘Pura Realitat’ o ‘Corriol’, però també algunes anteriors que sap que tothom demana a crits, com ‘Temps o rellotge’.

Sanjosex va mostrar la seva cara més reivindicativa i més escaient per aquest cicle de concerts amb una versió de ‘Muntanyes del Canigó’, i va demanar que el públic l’ajudés amb els cors. Així es va trencar el gel, perquè ja se sap, un concert amb el públic assegut és més difícil d’animar. Els assistents ja es començaven a animar, i aleshores es quan es van atrevir a posar l’ingredient més salvatge i picant amb el tema ‘Puta’.

I no podia faltar ‘Mitgeres al descobert’, on Sanjosé parla sobre el poc que l’uneix a una ciutat estressant com Barcelona i com li agrada fugir al seu poble Bisbal. Conscient, com va dir ell, ‘que li podien tirar tomàquets’, va decidir no ferir possibles susceptibilitats i enllaçar amb el tema ‘Perdó’ del disc ‘Temps i rellotge’.

Així es va acabar un concert d’un grup que ja s’està fent amb un bon lloc en la història de la música en català.