Jofre Bardagí va presentar el seu nou treball en solitari, ‘Música en blanc i negre’, que es podia comprar a la mateixa sala i a punt per sortir a les botigues de discos. Vam poder escoltar per fi les cançons del seu segon disc, desmarcant-se musicalment no només de la seva etapa en Glaucs, sino també del seu primer treball ‘Jo faig cançons’ (2006), que també va presentar al BarnaSants 2007.

A nivell de sonoritats, ens trobem amb una música més arriscada i experimental que vam poder gaudir en directe. Les lletres continuen sent molt personals, la qual cosa fa que Jofre es mostri tal com és, per poder parlar de les relacions i treure’s els conflictes interiors, i ho fa d’una manera que sorprèn, emociona i fins i tot de vegades t’esgarrapen la pell.

El concert va començar amb ‘Ball de bastons’, amb una mirada crítica envers el comportament dels altres, sobre la comvivència a ‘Hi ha algú al pis de dalt’, les relacions de parella a ‘Maleït Houdini’, ‘Felicitat’ i ‘U més u és més que dos’, actituds més destructives a ‘La paraula amor’ i a l’enganxosa i primer single ‘Fas tan mala cara’, el tema més comercial del disc.

Entremig de les noves cançons van sonar temes del disc anterior, ‘Ho he escrit per tu’, ‘Hi ha coses que no oblides mai’ o ‘Junts’; de Glaucs: ‘Ho tornaria a fer’ o ‘Creus’, el guitarrista Alexandre Rexach interpreta ‘Qué guapa es (silencio)’ del seu disc ‘Era tan joven cuando nací’; i una versió de Radiohead, ‘Planet telex’. Per acabar amb ‘Jo faig cançons’, tota una declaració d'intencions, i que va ser guardonada als Premis Enderrock com a millor lletra de cançó.

El públic present a la sala va saber agrair el nou treball de Jofre Bardagí ‘Música en blanc i negre’ del qual va presentar fins a 9 cançons, enriquit amb noves búsquedes sonores, que si bé s’allunya de colors més comercials, no deixa de banda el caràcter intimista dels seus textos que continuen emocionant.