Efectivament, Inspira va donar una recital de pop intimista, carismàtic, amb una freqüència i energia que commou, generant bellesa i creant atenció permanent. Se’m fa estrany veure el Jordi Lanuza dalt un escenari tocant tan bé la guitarra i desgranant temes tan bonics, havent-me acostumat a veure’l darrera de la barra del Bar Vinil de Gràcia (un dels millors bars de Gràcia i de Barcelona), on normalment et serveix les canyes. Doncs és així. Ho fa molt bé. I la seva manera de presentar el disc reflexa jo crec, el seu tarannà. Humil, generós, però demostrant que darrera d’aquest disc hi ha un treball immens, detallista i conscient. No és fàcil passar un disc tan elaborat com “Escapistes” al directe, però la banda ho va fer amb total solvència, sense que es trobés a mancar res de la pròpia bellesa del disc.

Tal com a “Escapistes”, començaren amb “Talls nets d’arrel”, tema curt i introductori, que marca la pauta de l’univers Lanuza, seguit de “Humilment brillant” que va pujar el to, “Somnis de corall”, i l’”Exèrcit dels mil petons”, van mantenir el lirisme, per entrar amb “Sona el despertador”, un tema amb final intensíssim, que va causar més impacte que en l’escolta del disc, i que va acompanyar fantàsticament Maria Coma al piano. Després el grup va tornar durant dues cançons a la foscor de “Cova Placenta”, amb la cançó que porta el mateix nom i “Matins al mar”, per entrar a la recta final del concert amb el magnífic “Marbres genealògics”, i l’emocionant cantada amb l’Anaïs, companya del Vinil “Moments de Cristall”.

Després l’Enric Montefusco d’Standstill, que col•labora en el disc en la mateixa cançó, va cantar “Onades de nit” amb en Lanuza, i si bé haig de dir que no anava tant assajat com la banda (cosa difícil perquè la sincronia i perfecció del grup era notable), no va ser obstacle per gaudir pel que penso que és el millor tema del disc. Una cançó que resumeix el moment d’Inspira: un pop intensíssim, íntim, amb un punt de misteri, amb melodies no òbvies, que aglutina llum i nostàlgia, alegria i reserva, i que en tot cas, al final, resulta en quelcom senzilla i simplement bonic.

Després d’aquest gran moment, el concert es va acabar amb “Com espelmes”, i amb els bisos, “Foc i brases”, el tema més conegut i “Plou i no vol parar”, els dos últims temes brillants.

Doncs bé. Felicitats Inspira pel concert. Felicitats Jordi. Felicitats Pau Vallvé per haver produït aquest disc, i per l’alegria que contagies fent de segona bateria (es va passar l’estona rient, mai he vist algú fer la seva feina tan content). Al final, amb aquesta família de genis interrelacionats (Inspira, Maria Coma, Pau Vallvé, U_ma, etc..), no haurem d’anar gaire lluny per gaudir de la música. Com a mínim al Jordi i l’Anaïs els podem trobar qualsevol dia al Vinil.