Let's Festival 2012:
PONY BRAVO
+ ZA!
+ BETUNIZER
+ EDITH CRASH (Indie Rock)
21:30h. ENTRADA: 15 euros. Anticipadas: 12 euros.
Pony Bravo es forma a Sevilla al 2006. Després de varies demos, llança el seu primer LP ¿Si Bajo de Espalda No Me Da Miedo¿ (El Rancho, 2008). ¿El Rayo¿ és seleccionada com una de les millors cançons nacionals 2008 pels lectors de Rockdelux. El directe els porta a participar en diversos festivals com Primavera Sound, Sonorama, etc i a visitar ciutats com El Cairo, Buenos Aires, Budapest o Caracas.
Van formar al 2008 El Rancho Casa de Discos, un segell amb la seu a Sevilla creat per gestionar les seves activitats, sota el qual van presentar al març de 2010 un nou projecte: “Fiera”. Durant el setembre d’aquell mateix any, comencen la gravació del seu segon llarg com a Pony Bravo. El disc compta amb la col·laboració de ZA! i del Fran Torres i s’ha gravat i produït pel Raúl Pérez en el seu estudi La Mina. Les influències de Pony Bravo giren al voltant del rock andalús dels 70, amb grups de referència com Triana o Veneno, grups nacionals com Radio Futura i Derribos Arias; sense oblidar a grans mestres del rock andalús com Silvio.
Za!
Són dues persones (Spazzfrica Ehd i Papa Dupau) tocant diversos instruments: bateria, guitarra, trompeta, teclats, clarinet, mandolina i veu. No tots a la vegada. Aquests instruments sonen a varis estils: a rock, a free-jazz, a noise, a psicodèlia, a poli ritmes i a veus de l’hemisferi sud, a cants de tuva, a Monty Python, a banda sonora de videojoc, a loops gravats en directe, a drones, a electrònica analògica, i a improvisació: una bona part de les seves composicions es completa en directe, cada vegada que es toca, comptant inclòs amb la participació del públic. “Megaflow” és el nou disc de Za!, editat al febrer de 2011 a través de Gandula, Acuarela i el segell alemany Discorporate. “Macumba o Muerte” (Acuarela / Gandula, 2009), són nou cançons gravades pel Santi García i masteritzades pel Bob Weston (membre de Shellac).
Betunizer
Si un escolta d’una manera superficial la seva música, probablement la relacionarà amb el so d’una estampida de rinoceronts a la sabana africana; desbocada, caòtica, polsegosa, punxant i aclaparadora. Probablement, els valencians es conformin amb aquesta apreciació, ja que està clar que no han vingut a aquest món a fer-li la vida fàcil a ningú, ni a mimar les nostres existències, ni a extasiar-nos amb la seva delicadesa. Comencen el seu rodatge, representant potser tota una nova generació de bandes, des de Joe K-Plan a Challengero Margarita, amants de desmuntar i reconstruir el soroll abans de donar-li el seu particular discurs personal. Betunizer són molt més farandulers, informals, cercadors de l’ànima de la música, del flow, del boogi, del follet, més enllà de la complexitat com a valor en si mateix. D’aquí el seu especial carisma i la seva bona estrella, que ja a aquestes altures, i abans de tenir editada cap referència discogràfica, els ha portat a recórrer tota la península i part d’Europa. No ens ho posaran mai fàcil, però els grans descobriments mai es troben fàcilment a la volta de la cantonada. I per això et fan vibrar el triple quan et trobes amb ells.
Edith Crash
Nascuda a Perpinyà i instal·lada a Barcelona des de fa una dècada, no encaixa en el que un espera d’una cantant francesa. Edith Crash és una banda de rock d’una sola persona. La seva proposta és un so cru, obscur, esgarrifós i desconcertant, però a la vegada captivador i sexy que definitivament és rock. Tot i que alguns la comparen ja amb grans noms de la escena actual, l’Edith segueix el seu camí amb la seva guitarra acústica. La premsa qualifica les seves cançons de viscerals, passionals, aclaparadores, i amb un futur esperançador. Una gran perla sense polir amb un talent descomunal, la nova heroïna del rock. Al 2010, grava el seu primer EP “Des Mots” i en poc temps es multipliquen els concerts, participa en diferents festivals i realitza una gira telonejant a Neal Casal (guitarrista del Ryan Adams) i acompanya a la australiana Crystal Thomas en la seva gira espanyola. 2011 és l’any del primer disc autoproduït “De L’Autre Cöté”, gravat gràcies a una beca de La Casa de la Música de L’Hospitalet en els estudis de la Salamandra.
PONY BRAVO
+ ZA!
+ BETUNIZER
+ EDITH CRASH (Indie Rock)
21:30h. ENTRADA: 15 euros. Anticipadas: 12 euros.
Pony Bravo es forma a Sevilla al 2006. Després de varies demos, llança el seu primer LP ¿Si Bajo de Espalda No Me Da Miedo¿ (El Rancho, 2008). ¿El Rayo¿ és seleccionada com una de les millors cançons nacionals 2008 pels lectors de Rockdelux. El directe els porta a participar en diversos festivals com Primavera Sound, Sonorama, etc i a visitar ciutats com El Cairo, Buenos Aires, Budapest o Caracas.
Van formar al 2008 El Rancho Casa de Discos, un segell amb la seu a Sevilla creat per gestionar les seves activitats, sota el qual van presentar al març de 2010 un nou projecte: “Fiera”. Durant el setembre d’aquell mateix any, comencen la gravació del seu segon llarg com a Pony Bravo. El disc compta amb la col·laboració de ZA! i del Fran Torres i s’ha gravat i produït pel Raúl Pérez en el seu estudi La Mina. Les influències de Pony Bravo giren al voltant del rock andalús dels 70, amb grups de referència com Triana o Veneno, grups nacionals com Radio Futura i Derribos Arias; sense oblidar a grans mestres del rock andalús com Silvio.
Za!
Són dues persones (Spazzfrica Ehd i Papa Dupau) tocant diversos instruments: bateria, guitarra, trompeta, teclats, clarinet, mandolina i veu. No tots a la vegada. Aquests instruments sonen a varis estils: a rock, a free-jazz, a noise, a psicodèlia, a poli ritmes i a veus de l’hemisferi sud, a cants de tuva, a Monty Python, a banda sonora de videojoc, a loops gravats en directe, a drones, a electrònica analògica, i a improvisació: una bona part de les seves composicions es completa en directe, cada vegada que es toca, comptant inclòs amb la participació del públic. “Megaflow” és el nou disc de Za!, editat al febrer de 2011 a través de Gandula, Acuarela i el segell alemany Discorporate. “Macumba o Muerte” (Acuarela / Gandula, 2009), són nou cançons gravades pel Santi García i masteritzades pel Bob Weston (membre de Shellac).
Betunizer
Si un escolta d’una manera superficial la seva música, probablement la relacionarà amb el so d’una estampida de rinoceronts a la sabana africana; desbocada, caòtica, polsegosa, punxant i aclaparadora. Probablement, els valencians es conformin amb aquesta apreciació, ja que està clar que no han vingut a aquest món a fer-li la vida fàcil a ningú, ni a mimar les nostres existències, ni a extasiar-nos amb la seva delicadesa. Comencen el seu rodatge, representant potser tota una nova generació de bandes, des de Joe K-Plan a Challengero Margarita, amants de desmuntar i reconstruir el soroll abans de donar-li el seu particular discurs personal. Betunizer són molt més farandulers, informals, cercadors de l’ànima de la música, del flow, del boogi, del follet, més enllà de la complexitat com a valor en si mateix. D’aquí el seu especial carisma i la seva bona estrella, que ja a aquestes altures, i abans de tenir editada cap referència discogràfica, els ha portat a recórrer tota la península i part d’Europa. No ens ho posaran mai fàcil, però els grans descobriments mai es troben fàcilment a la volta de la cantonada. I per això et fan vibrar el triple quan et trobes amb ells.
Edith Crash
Nascuda a Perpinyà i instal·lada a Barcelona des de fa una dècada, no encaixa en el que un espera d’una cantant francesa. Edith Crash és una banda de rock d’una sola persona. La seva proposta és un so cru, obscur, esgarrifós i desconcertant, però a la vegada captivador i sexy que definitivament és rock. Tot i que alguns la comparen ja amb grans noms de la escena actual, l’Edith segueix el seu camí amb la seva guitarra acústica. La premsa qualifica les seves cançons de viscerals, passionals, aclaparadores, i amb un futur esperançador. Una gran perla sense polir amb un talent descomunal, la nova heroïna del rock. Al 2010, grava el seu primer EP “Des Mots” i en poc temps es multipliquen els concerts, participa en diferents festivals i realitza una gira telonejant a Neal Casal (guitarrista del Ryan Adams) i acompanya a la australiana Crystal Thomas en la seva gira espanyola. 2011 és l’any del primer disc autoproduït “De L’Autre Cöté”, gravat gràcies a una beca de La Casa de la Música de L’Hospitalet en els estudis de la Salamandra.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".