);)
ALEJANDRO ESCOVEDO
21:00h. ENTRADA: 20 euros.
El títol de “millor artista de la dècada dels noranta” que li va atorgar, decididament, la seminal revista No depression ens fa entendre que els mèrits artístics d’Alejandro Escovedo no són precisament escassos. Membre d’una saga familiar que inclou a Pete (percussionista de Santana), Sheila E (bateria de Prince), Mario (del grup de hard rock The Dragons) i Javier (dels punkies The Zeros), Alejandro Escovedo ha construït en més de trenta anys de carrera un discurs que, tal i com assenyala el músic i historiador Lenny Kaye, ens passeja per les desesperacions i les celebracions de la vida amb una profunditat emocional que transcendeix gèneres i formes.
Partícep, als setanta, de la primera ràfega punk de San Francisco amb The Nuns i, als vuitanta, del moviment cowpunk amb Rank and File i True Believers, Escovedo va trobar la seva pròpia veu a principis de la dècada dels noranta amb treballs que ressonen encara ben fort en la seva discografia com ara Gravity (1992) i Thirteen years(1994). Amb cada disc que publicava (With these hands, el 1996; Bourbonitis Blues, el 1999; A man under the influence, el 2001), la seva influència en el fèrtil rock amb arrels de l’època era major, exprimint a vegades en una mateixa cançó les essències de Texas, Califòrnia i Nova York. Per desgràcia, però, va arribar l’Hepatitis C, diagnosticada just després d’un concert a Phoenix i que, malauradament, va marcar un punt d’inflexió en l’obra i, sobretot, la vida d’un artista que, com tants altres en el país d’on prové, no disposava d’assegurança mèdica. En va quedar, tanmateix, el millor disc benèfic del que portem de segle,Por vida (2003), amb emocionants i emocionades versions de Jennifer Warnes, Calexico, The Jayhawks, Ian Hunter, Cowboy Junkies i l’home que produiria a un ja recuperat Escovedo el corprenedor Boxing mirror (2006): John Cale.
Des d’aleshores, i recolzat pel mateix management de Bruce Springsteen (amb qui, en la gira de Magic, va compartir escenari a Houston), Alejandro Escovedo ha firmat dos discos que molts apunten com el zenit creatiu de l’artista: Real animal (2008) i Street songs of love (2010), amb contribucions d’un productor totèmic, Tony Visconti, i ànimes bessones com Chuck Prophet i Ian Hunter. Alejandro Escovedo actuarà a Barcelona amb el guitarrista David Pulkingham, un nom habitual en els crèdits dels seus discos i amb qui ha girat constantment l’última dècada.
21:00h. ENTRADA: 20 euros.
El títol de “millor artista de la dècada dels noranta” que li va atorgar, decididament, la seminal revista No depression ens fa entendre que els mèrits artístics d’Alejandro Escovedo no són precisament escassos. Membre d’una saga familiar que inclou a Pete (percussionista de Santana), Sheila E (bateria de Prince), Mario (del grup de hard rock The Dragons) i Javier (dels punkies The Zeros), Alejandro Escovedo ha construït en més de trenta anys de carrera un discurs que, tal i com assenyala el músic i historiador Lenny Kaye, ens passeja per les desesperacions i les celebracions de la vida amb una profunditat emocional que transcendeix gèneres i formes.
Partícep, als setanta, de la primera ràfega punk de San Francisco amb The Nuns i, als vuitanta, del moviment cowpunk amb Rank and File i True Believers, Escovedo va trobar la seva pròpia veu a principis de la dècada dels noranta amb treballs que ressonen encara ben fort en la seva discografia com ara Gravity (1992) i Thirteen years(1994). Amb cada disc que publicava (With these hands, el 1996; Bourbonitis Blues, el 1999; A man under the influence, el 2001), la seva influència en el fèrtil rock amb arrels de l’època era major, exprimint a vegades en una mateixa cançó les essències de Texas, Califòrnia i Nova York. Per desgràcia, però, va arribar l’Hepatitis C, diagnosticada just després d’un concert a Phoenix i que, malauradament, va marcar un punt d’inflexió en l’obra i, sobretot, la vida d’un artista que, com tants altres en el país d’on prové, no disposava d’assegurança mèdica. En va quedar, tanmateix, el millor disc benèfic del que portem de segle,Por vida (2003), amb emocionants i emocionades versions de Jennifer Warnes, Calexico, The Jayhawks, Ian Hunter, Cowboy Junkies i l’home que produiria a un ja recuperat Escovedo el corprenedor Boxing mirror (2006): John Cale.
Des d’aleshores, i recolzat pel mateix management de Bruce Springsteen (amb qui, en la gira de Magic, va compartir escenari a Houston), Alejandro Escovedo ha firmat dos discos que molts apunten com el zenit creatiu de l’artista: Real animal (2008) i Street songs of love (2010), amb contribucions d’un productor totèmic, Tony Visconti, i ànimes bessones com Chuck Prophet i Ian Hunter. Alejandro Escovedo actuarà a Barcelona amb el guitarrista David Pulkingham, un nom habitual en els crèdits dels seus discos i amb qui ha girat constantment l’última dècada.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".