Era inevitable: com en la novel.la de Philip K. Dick, les parts de Kipple es van anar ajuntant per acabar formant un tot el 2009. En aquells dies, la passió per la música que els havia acompanyat mentre creixien havia actuat com a força gravitatòria inescapable. Van començar a generar notes i acords amb la vista posada en l'univers i l'esquena descansant sobre el sòl que les dècades anteriors havia posat aquí per sustentar el naixement de cançons de diferents formes i colors. Les combinacions són infinites quan la creativitat està alimentada per mig segle de corrents que baixen des del mar del Nord i que en arribar a Barcelona es troben amb vents vinguts des de l'altre costat de l'Atlàntic. Una finestra oberta per Beatles, Kinks o Small Faces donant pas al empenta de Paul Weller, la intensitat d'Ian Curtis o la sensibilitat de Morrissey perquè Kipple els atresorin i s'afegeixin a la festa retallades de Neil Young, Pixies o Lemonheads alhora que el britpop dels 90, això que va ser la introducció a la música per a tota una generació, segueix corrent per les venes.
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".