Plaça Joan Coromines
Plaça Joan Coromines
08001 Barcelona
Barcelona
Plaça Joan Coromines
08001 Barcelona
Barcelona
Festes de la Mercè y BAM 2011:
(20:30h.) SINGLE (País Basc) (Pop)
+ (22:00h.) PARADE (Múrcia) (Electro-pop)
+ (23:30h.) JAVIERA MENA (Xile) (Electro-pop)
20:30h.
SINGLE
Després de la fi de Le Mans, Teresa Iturrioz va continuar perseguint pel seu compte maneres de fer pop exquisides i eclèctiques. Es fa dir Single, però en realitat l’acompanya —en funcions de músic, productor i compositor— el gran Ibon Errazkin de Le Mans, company de luxe en una aventura amb dues referències de llarga durada fins avui: Pío pío (2006) i Monólogo interior (2010). Pop d’art i assaig, sense melodies de tercera mà, amb un imaginari infinit. Entremaliadures meditades.
PARADE
Dins el paisatge del pop estatal hi ha pocs compositors amb l’originalitat i el geni persistent d’Antonio Galvañ, àlies Parade. Les seves cançons —una suma de Kraftwerk, The Beach Boys i Gino Paoli, segons definició pròpia— són exercicis de fantasia propera i amable que humanitzen els monstres i els replicants de tot l’univers. Materia oscura (2011) havia de ser un disc sinistre, però (tot i que té fantasmes) finalment ha resultat lluminós, gairebé encegador, amb mil tornades que són clares incitacions a la vida.
JAVIERA MENA
La cantautora xilena ha passat en qüestió de mesos de ser un secret molt ben guardat d’uns pocs a convertir-se en estrella emergent del pop en espanyol. Tot, gràcies a les cançons de Mena (2010), un segon disc sota la influència de la Diana Ross dels vuitanta i els Pet Shop Boys tardorencs de Behaviour, entre moltes altres referències sagrades. Cançons per ballar amb llàgrimes als ulls, de ritmes infecciosos però lletres intimistes i introspectives. Els seus grans directes no han fet sinó afirmar Mena com l’estrella més brillant de la nova escena de Xile.
(20:30h.) SINGLE (País Basc) (Pop)
+ (22:00h.) PARADE (Múrcia) (Electro-pop)
+ (23:30h.) JAVIERA MENA (Xile) (Electro-pop)
20:30h.
SINGLE
Després de la fi de Le Mans, Teresa Iturrioz va continuar perseguint pel seu compte maneres de fer pop exquisides i eclèctiques. Es fa dir Single, però en realitat l’acompanya —en funcions de músic, productor i compositor— el gran Ibon Errazkin de Le Mans, company de luxe en una aventura amb dues referències de llarga durada fins avui: Pío pío (2006) i Monólogo interior (2010). Pop d’art i assaig, sense melodies de tercera mà, amb un imaginari infinit. Entremaliadures meditades.
PARADE
Dins el paisatge del pop estatal hi ha pocs compositors amb l’originalitat i el geni persistent d’Antonio Galvañ, àlies Parade. Les seves cançons —una suma de Kraftwerk, The Beach Boys i Gino Paoli, segons definició pròpia— són exercicis de fantasia propera i amable que humanitzen els monstres i els replicants de tot l’univers. Materia oscura (2011) havia de ser un disc sinistre, però (tot i que té fantasmes) finalment ha resultat lluminós, gairebé encegador, amb mil tornades que són clares incitacions a la vida.
JAVIERA MENA
La cantautora xilena ha passat en qüestió de mesos de ser un secret molt ben guardat d’uns pocs a convertir-se en estrella emergent del pop en espanyol. Tot, gràcies a les cançons de Mena (2010), un segon disc sota la influència de la Diana Ross dels vuitanta i els Pet Shop Boys tardorencs de Behaviour, entre moltes altres referències sagrades. Cançons per ballar amb llàgrimes als ulls, de ritmes infecciosos però lletres intimistes i introspectives. Els seus grans directes no han fet sinó afirmar Mena com l’estrella més brillant de la nova escena de Xile.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".