Festes de la Mercè y BAM 2011:
(21:30h.) CARLOS CROS Y LOS 400 GOLPES (Catalunya) (Rock ‘n’roll)
+ (24:00h.) EL COLUMPIO ASESINO (Navarra) (Rock)
+ (03:00h.) LORI MEYERS (Andalusia) (Pop-rock)
+ electroBAM: (01:00h.) WOOKY (Catalunya) (Electrònica)
+ (02:00h.) PULSHAR SOUNDSYSTEM (Catalunya) (Soul / Dub / Techno)
+ (03:00h.) ZOMBY (Anglaterra) (Electrònica / Dubstep)
21:30h.
CARLOS CROS Y LOS 400 GOLPES
Després de la dissolució del grup power-pop de culte Selenitas, el seu líder, Carlos Cros, va decidir seguir per lliure. Durant un cert temps es va bastar ell sol, però va començar a enyorar aviat l’electricitat de una banda rock. I així va fitxar els seus 400 Golpes, que en l’actualitat formen músics provinents de bandes com Dorian, Blueberry Hill o Delafé y las Flores Azules, entre d’altres. Escucha los latidos (2007) refresca a força de rock, pop, i fins i tot reggae i tango. Al festival avançaran cançons del seu segon disc.
EL COLUMPIO ASESINO
Sorgida a Pamplona al final dels noranta sota la influència de Pixies, Sonic Youth i The Clash, la banda comandada pels germans Arizaleta ha convertit la tensió en marca de fàbrica. Tensió entre les descàrregues elèctriques (rock i punk) i les atmosferes sintètiques (una electrònica cada vegada més elegant). I tensió d’unes històries marcades per la corrupció i la temptació. Al BAM presentaran Diamantes (2011), un últim treball en el qual brilla amb llum pròpia la recentment fitxada Cristina Martínez (guitarra i veu, immensa en una versió de John Cale).
LORI MEYERS
Aquesta banda pop granadina va sorprendre a Viaje de estudios (2004) amb les seves tornades enganxoses i una energia infecciosa. Però el millor encara havia d’arribar: Hostal Pimodan (2005) era un bell encreuament de camins entre The Byrds i Los Brincos, mentre que Cronolánea (2008) va servir la versió més estilitzada fins avui de la seva psicodèlia pop. El grup, liderat pel carismàtic Noni, portarà al BAM el seu disc de conversió als ritmes electrònics, Cuando el destino nos alcance (2010).
WOOKY
Aquest productor català es va presentar amb l’EP The Ark (editat al seu segell propi Lapsus) com un gran conreador d’electrònica emocional i afectiva. El seu discurs barreja els sons clàssics de la IDM (Aphex Twin i Orbital, sobretot) amb referències més pop i ballables, com Junior Boys. Aquest any, el seu celebrat primer maxi (que l’ha portat per festivals d’arreu del món) ha reaparegut en forma d’atractiu picture disc de remescles; hi participen bRUNA, Gros, Point B i Pablo Bolívar.
PULSHAR SOUNDSYSTEM
Es tracta del fascinant projecte conjunt de Pablo Bolívar, una de les realitats més fermes del paisatge techno estatal, amb Aphro (Sergio Sainz), compositor, artista visual i antic vocalista de bandes reggae i dub. En acció des del 2007, Pulshar barregen soul profund i dub de vella escola amb elements del techno de Detroit i el recent moviment dubstep. La seva música genera ganes de ballar, però també una alta fascinació emotiva. Rhythm & Sound podrien ser-ne una bona referència, però Pulshar ja tenen estil propi.
ZOMBY
Renegat de l’escena dubstep britànica, Zomby es va guanyar l’amor de tots (incloent-hi el d’Animal Collective) amb l’àlbum Where Were U in ‘92? (2008), homenatge al so rave dels noranta. Dedication, el seu debut en 4AD, és una altra història: és malenconia, nuesa i estranyesa, una obra (mestra) tan essencialista com una pel·lícula de Robert Bresson, i tan inquietant com una de Darío Argento. Electrònica solitària en memòria d’un amic absent. Una de les sorpreses de l’any i un impacte segur en format directe.
(21:30h.) CARLOS CROS Y LOS 400 GOLPES (Catalunya) (Rock ‘n’roll)
+ (24:00h.) EL COLUMPIO ASESINO (Navarra) (Rock)
+ (03:00h.) LORI MEYERS (Andalusia) (Pop-rock)
+ electroBAM: (01:00h.) WOOKY (Catalunya) (Electrònica)
+ (02:00h.) PULSHAR SOUNDSYSTEM (Catalunya) (Soul / Dub / Techno)
+ (03:00h.) ZOMBY (Anglaterra) (Electrònica / Dubstep)
21:30h.
CARLOS CROS Y LOS 400 GOLPES
Després de la dissolució del grup power-pop de culte Selenitas, el seu líder, Carlos Cros, va decidir seguir per lliure. Durant un cert temps es va bastar ell sol, però va començar a enyorar aviat l’electricitat de una banda rock. I així va fitxar els seus 400 Golpes, que en l’actualitat formen músics provinents de bandes com Dorian, Blueberry Hill o Delafé y las Flores Azules, entre d’altres. Escucha los latidos (2007) refresca a força de rock, pop, i fins i tot reggae i tango. Al festival avançaran cançons del seu segon disc.
EL COLUMPIO ASESINO
Sorgida a Pamplona al final dels noranta sota la influència de Pixies, Sonic Youth i The Clash, la banda comandada pels germans Arizaleta ha convertit la tensió en marca de fàbrica. Tensió entre les descàrregues elèctriques (rock i punk) i les atmosferes sintètiques (una electrònica cada vegada més elegant). I tensió d’unes històries marcades per la corrupció i la temptació. Al BAM presentaran Diamantes (2011), un últim treball en el qual brilla amb llum pròpia la recentment fitxada Cristina Martínez (guitarra i veu, immensa en una versió de John Cale).
LORI MEYERS
Aquesta banda pop granadina va sorprendre a Viaje de estudios (2004) amb les seves tornades enganxoses i una energia infecciosa. Però el millor encara havia d’arribar: Hostal Pimodan (2005) era un bell encreuament de camins entre The Byrds i Los Brincos, mentre que Cronolánea (2008) va servir la versió més estilitzada fins avui de la seva psicodèlia pop. El grup, liderat pel carismàtic Noni, portarà al BAM el seu disc de conversió als ritmes electrònics, Cuando el destino nos alcance (2010).
WOOKY
Aquest productor català es va presentar amb l’EP The Ark (editat al seu segell propi Lapsus) com un gran conreador d’electrònica emocional i afectiva. El seu discurs barreja els sons clàssics de la IDM (Aphex Twin i Orbital, sobretot) amb referències més pop i ballables, com Junior Boys. Aquest any, el seu celebrat primer maxi (que l’ha portat per festivals d’arreu del món) ha reaparegut en forma d’atractiu picture disc de remescles; hi participen bRUNA, Gros, Point B i Pablo Bolívar.
PULSHAR SOUNDSYSTEM
Es tracta del fascinant projecte conjunt de Pablo Bolívar, una de les realitats més fermes del paisatge techno estatal, amb Aphro (Sergio Sainz), compositor, artista visual i antic vocalista de bandes reggae i dub. En acció des del 2007, Pulshar barregen soul profund i dub de vella escola amb elements del techno de Detroit i el recent moviment dubstep. La seva música genera ganes de ballar, però també una alta fascinació emotiva. Rhythm & Sound podrien ser-ne una bona referència, però Pulshar ja tenen estil propi.
ZOMBY
Renegat de l’escena dubstep britànica, Zomby es va guanyar l’amor de tots (incloent-hi el d’Animal Collective) amb l’àlbum Where Were U in ‘92? (2008), homenatge al so rave dels noranta. Dedication, el seu debut en 4AD, és una altra història: és malenconia, nuesa i estranyesa, una obra (mestra) tan essencialista com una pel·lícula de Robert Bresson, i tan inquietant com una de Darío Argento. Electrònica solitària en memòria d’un amic absent. Una de les sorpreses de l’any i un impacte segur en format directe.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".