Festes de la Mercè y BAM 2011:
(21:15h.) ZA! (Catalunya) (Rock lliure i esbojarrat)
+ (22:45h.) WU LYF (Anglaterra) (Rock tribal)
+ (24:30h.) MAN MAN (Estats Units d’Amèrica) (Rock d’avantguarda)
21:15h.
ZA!
Molts no van creure que Za! —és a dir, els multiinstrumentistes Spazzfrica Ehd i Papa duPau, des de Barcelona per al món— poguessin gravar un disc més histèric, magnètic i retorçat que Macumba o muerte (2009). Després va arribar Megaflow (2011) i els innocents van dir: «D’acord, ens vam equivocar». Perquè aquest nou disc eleva la bogeria del primer a l’infinit i més enllà: world music, math rock i free jazz sacsejats d’una manera tan alegre com precisa. Megaflow.
WU LYF
Durant un cert temps van ser el gran misteri del rock: un nom intrigant, una foto de grup carregada de fum, tres cançons difícils de desentranyar i possibilitat nul·la d’entrevistarlos. Ara ja coneixem les seves cares i el significat del seu nom (és acrònim de World Unite, Lucifer Youth Foundation). De qualsevol manera, el misteri es manté: podríem definir aquest col·lectiu de Manchester com una barreja de l’emoció èpica d’Arcade Fire, l’aura apocalíptica de Godspeed You! Black Emperor i la percussió tribal d’Animal Collective, però no n’hi hauria prou; es resisteixen a comparacions.
MAN MAN
Aquest quintet de Filadèlfia sembla sorgit d’un somni impossible compartit per David Lynch i Tim Burton. Tres anys després del delirant Rabbit Habits (2008), el seu pop-rock tribal ha guanyat finesse, eloqüència i elegància en un Life Fantastic per al qual han comptat amb la producció de Mike Mogis (Monsters of Folk). Però no us deixeu enganyar per l’aparença suau de les cançons: Ryan Kattner (o Honus Ponus) contraposa a la lluentor sonora uns versos d’autèntica autoimmolació. Sempre únics.
(21:15h.) ZA! (Catalunya) (Rock lliure i esbojarrat)
+ (22:45h.) WU LYF (Anglaterra) (Rock tribal)
+ (24:30h.) MAN MAN (Estats Units d’Amèrica) (Rock d’avantguarda)
21:15h.
ZA!
Molts no van creure que Za! —és a dir, els multiinstrumentistes Spazzfrica Ehd i Papa duPau, des de Barcelona per al món— poguessin gravar un disc més histèric, magnètic i retorçat que Macumba o muerte (2009). Després va arribar Megaflow (2011) i els innocents van dir: «D’acord, ens vam equivocar». Perquè aquest nou disc eleva la bogeria del primer a l’infinit i més enllà: world music, math rock i free jazz sacsejats d’una manera tan alegre com precisa. Megaflow.
WU LYF
Durant un cert temps van ser el gran misteri del rock: un nom intrigant, una foto de grup carregada de fum, tres cançons difícils de desentranyar i possibilitat nul·la d’entrevistarlos. Ara ja coneixem les seves cares i el significat del seu nom (és acrònim de World Unite, Lucifer Youth Foundation). De qualsevol manera, el misteri es manté: podríem definir aquest col·lectiu de Manchester com una barreja de l’emoció èpica d’Arcade Fire, l’aura apocalíptica de Godspeed You! Black Emperor i la percussió tribal d’Animal Collective, però no n’hi hauria prou; es resisteixen a comparacions.
MAN MAN
Aquest quintet de Filadèlfia sembla sorgit d’un somni impossible compartit per David Lynch i Tim Burton. Tres anys després del delirant Rabbit Habits (2008), el seu pop-rock tribal ha guanyat finesse, eloqüència i elegància en un Life Fantastic per al qual han comptat amb la producció de Mike Mogis (Monsters of Folk). Però no us deixeu enganyar per l’aparença suau de les cançons: Ryan Kattner (o Honus Ponus) contraposa a la lluentor sonora uns versos d’autèntica autoimmolació. Sempre únics.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".