);)
ERM
+ TRIÁNGULO ESTEREO
22:45h. ENTRADA: 7 euros.
David Pérez Barrachina, ERM, quan es transmuta en un sensible escriptor de cançons, ha volgut fer un exercici de retorn en el seu nou disc, “L’home que gira” (Discmedi 2010). Desplega un cançoner fràgil i pròxim i clava els ulls en tres pilars bàsics: la infantesa ( “Sant Joan”, “Bestiabou”, “Estels fluorescents”); el currículum afectiu ( “Ombra i desig”, amb el concurs a la veu d’Agnès Aran (First Aid Kit), “Follia”, “Dalt del far”) o la perspectiva del qui accepta i assumeix que ha de mirar enrere per extreure alguna resposta que el faci mirar cap endavant des d’una nova posició (“L’home que gira”, “Borles” o “Cançó de gesta”).
Material emotiu i sincer que ell farceix , com sempre, amb una mixtura que fila delicadesa i cruesa, imatges suaus amb descripcions realistes, no exemptes d’amargor o tocs dramàtics si la narració ho requereix. ERM abraça aquest cop un so orgànic, amb subtils arranjaments i unes estructures molt treballades. La imaginativa producció d’Arnau Vallvé (Manel) afegeix matisos i imprevisibles vernissos a les cançons del músic català. Tot, per confeccionar un àlbum madur, valent, amb capes i pells, cantonades i miradors.
Les seves cançons no deixen ningú indiferent:
Un escritor de canciones atípico y convincente (Dimas Rodríguez, Rock de Lux)
Un inspirado constructor de canciones (Jordi Turtòs, La Vanguardia)
Erm es presenta com un innovador cantautor post modern…despullat, sincer, sense complexes. (Jac Cirera, Nativa)
Erm és un clar exponent de l’estat de gràcia que viu l’escena pop nacional (Jordi Riba, El Temps)
Artista d’avantguarda en l’escena catalana (Andreu Gomila, Avui)
+ TRIÁNGULO ESTEREO
22:45h. ENTRADA: 7 euros.
David Pérez Barrachina, ERM, quan es transmuta en un sensible escriptor de cançons, ha volgut fer un exercici de retorn en el seu nou disc, “L’home que gira” (Discmedi 2010). Desplega un cançoner fràgil i pròxim i clava els ulls en tres pilars bàsics: la infantesa ( “Sant Joan”, “Bestiabou”, “Estels fluorescents”); el currículum afectiu ( “Ombra i desig”, amb el concurs a la veu d’Agnès Aran (First Aid Kit), “Follia”, “Dalt del far”) o la perspectiva del qui accepta i assumeix que ha de mirar enrere per extreure alguna resposta que el faci mirar cap endavant des d’una nova posició (“L’home que gira”, “Borles” o “Cançó de gesta”).
Material emotiu i sincer que ell farceix , com sempre, amb una mixtura que fila delicadesa i cruesa, imatges suaus amb descripcions realistes, no exemptes d’amargor o tocs dramàtics si la narració ho requereix. ERM abraça aquest cop un so orgànic, amb subtils arranjaments i unes estructures molt treballades. La imaginativa producció d’Arnau Vallvé (Manel) afegeix matisos i imprevisibles vernissos a les cançons del músic català. Tot, per confeccionar un àlbum madur, valent, amb capes i pells, cantonades i miradors.
Les seves cançons no deixen ningú indiferent:
Un escritor de canciones atípico y convincente (Dimas Rodríguez, Rock de Lux)
Un inspirado constructor de canciones (Jordi Turtòs, La Vanguardia)
Erm es presenta com un innovador cantautor post modern…despullat, sincer, sense complexes. (Jac Cirera, Nativa)
Erm és un clar exponent de l’estat de gràcia que viu l’escena pop nacional (Jordi Riba, El Temps)
Artista d’avantguarda en l’escena catalana (Andreu Gomila, Avui)
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".