Avinguda Diagonal, 547
08029 Barcelona
Barcelona
TEL. 93 322 00 05
Metro Línea 3 - Parada Les Corts

+ conciertos en Bikini

+ conciertos en Barcelona



DIARY OF DREAMS


19:50h. ENTRADA: 25 euros. Anticipadas: 22 euros.
Comentar

DIARY of DREAMS + Grendel + S.E.N.

Preu anticipada: 22 € + Despeses d'emissió

Preu taquilla: 25 €

Venda anticipada: Centres Fnac, Gong Discos Consell de Cent, Centres Carrefour, Revolver, Bibian Blue tf.- 902 15 00 25 i pàgina web www.bikinibcn.com


Molt ha estat escrit sobre Diary of Dreams, i han estat formulades incontables especulacions sobre la banda. És Diary of Dreams realment el segon pas que la ment mestra Adrian Hates va donar al món de la música? És el grup en realitat un projecte solitari?

Qui hagués cregut que Diary of Dreams es va crear originàriament com un projecte amb èmfasi en guitarres, i sense la utilització del sintetitzador? No és possible imaginar-se la seva absència des de l'àlbum de debut. El desenvolupament que va prendre la música al final, es deu possiblement al fet que en la seva infància estava envoltat de la música de compositors com Beethoven, Mozart, Vivaldi...

Al principi fou la guitarra clàssica la que va captivar a Adrian als nou anys, i a l'estudi de la qual es va dedicar fins als 21 anys. La quadrilla bigarrada constava llavors, el 1989, del menys sis músics, i el més sorprenent d'això, des del punt de vista actual cap d'ells tocava el teclat. Originàriament va haver-hi guitarres, baix, bateria i veu, i aquesta última ni tan sols era d'Adrian. Però en aquest moment tan d'hora en la història del grup, ja es mostrava la propensió d'Adrian a la perfecció i l'aspiració a la creativitat pròpia en un alt nivell. Així va néixer la peça musical de guitarra denominada Tagebuch der Träume (Diari dels Somnis). La va escriure només per a guitarra clàssica, sense cant, sense res, i el nom li va agradar. Tenia la sensació que aquest nom tenia molt més potencial com per a només servir com a títol d'una sola cançó. Volia fer més amb ell, ho va traduir a l'anglès i li va semblar que sonava enormement bé i que creava un espai tremendament encoratjador per treballar. Ho va adoptar com el nom sota el qual continuaria treballant. En aquesta època ja havia compost algunes altres peces que volia tocar amb els seus companys. Per descomptat tenia l'exigència de tirar endavant el projecte, però al principi sonaven com un grup escolar, encara que cal considerar que a aquesta edat era gairebé impossible ajuntar un grup de gent que fossin al mateix temps creatius, tècnicament a alt nivell, madurs, i tenint a més a més el mateix gust musical: el baixista preferia a Led Zeppelin mentre que el bateria es concentrava en el rock clàssic. Va compondre les primeres dos, tres peces i de sobte tots s'havien escapat. Només quedava un: Allistar Kane, l'home que al costat d'Adrian a l'hora de néixer el projecte el 1989, inoblidable per a molts, i el que anava a acompanyar-lo com a amic i guitarrista durant els primers passos com Diary of Dreams, i encara molts anys després…
No hay ningún comentario

Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión

¿NO ESTÁS REGISTRADO?  

Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.


Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.

INICIAR SESIÓN

Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".