Avinguda Diagonal, 547
08029 Barcelona
Barcelona
TEL. 93 322 00 05
Metro Línea 3 - Parada Les Corts

+ conciertos en Bikini

+ conciertos en Barcelona



VETUSTA MORLA


21:00h. ENTRADA: 25 euros.
Comentar

ENTRADES A LA VENDA A LES 20H. TAQUILLES DE BIKINI (25€)


El pròxim 3 de maig deixarem 12 cançons ficadetes en un cistell en la riba del riu. Una suau empenta i quedaran a mercè del corrent, deixant-nos un buit que gira fins a convertir-se en una voràgine dins nosaltres. El pobre recipient de vímet serà sacsejat, gairebé a bolcar. Serà la joguina dels remolins, pujarà i baixarà sobre les ones mentre escolta, provinents de la ribera, cridòries i cants de sirena, deixant endarrere cases, interseccions, illes de ciutat, espieres i retrovisors.

Pot semblar cruel per la nostra part, però és just el que havíem de fer amb la criatura: abandonar-la. Deixar-la a la seva sort perquè nosaltres ja no li podem donar més. Que pertanyi a altres, que la jutgin, que l'eixamplin, que la moguin d'ací cap enllà. I que el torrent la converteixi en el que va poder ser i en el que mai no va voler ser, en el que ens fa grans o miserables.

I com volem que apliquin la seva força sobre ella totes les molècules de la riuada, la posem a disposició dels 4 vents a través d'un mecanisme que no podria tenir un nom més apropiat: "streaming".

A punt de donar-nos la volta i deixar la riba, convençuts d'haver canviat amb èxit el foc per paraules, nos en adonarem que no li hem posat nom. Mapes, suggereix algú. Mapes del que som, traços de les nostres conquestes, fracassos passats o en present continu, col¿leccions de medalles i esgarrapades. Mapes que ens posen al davant un altre mapa sense llegenda amb què avançar, construir, o, només, entendre el present.

Mapes també perquè aquestes cançons són com a plans que intenten representar una realitat inabastable. Igual que un mapa, només són una tosca projecció esquemàtica d'un territori personal, una reducció que és imperfecta i traïdorenca, però que és l'última esperança per escapar de la soledat i la incomunicació més absolutes.

Mentre caminem abandonant el llit, intercanviarem anècdotes sobre el seu naixement múltiple. Ens recordarem de com va treure primer els peus i després el cap. Primer en un recòndit lloc de Guipúscoa, amb tots nosaltres empenyent plegats en la mateixa habitació, com una partera que registra les seves contraccions en una bobina magnètica. Després, a Madrid, va sortir el cap i li retallem el cabell amb unes tisoretes informàtiques i li netegem les comissures amb un mocador digital, fent de la cirurgia musical un acte gloriosament anacrònic.

Just quan ens hàgim apartat prou com perquè el rumor de l'aigua estigui a punt de desaparèixer, desitjarem en veu baixa que, quan el rebrot arribi al final del seu camí de rajoles grogues, es recordi dels seus progenitors i ens enviï unes postals sense segellar. Per a llavors ja estarem triant quin equipatge deixem endarrere i quin carreguem en l'espatlla antes d'iniciar el següent viatge¿ aquesta vegada sense mapes.
No hay ningún comentario

Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión

¿NO ESTÁS REGISTRADO?  

Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.


Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.

INICIAR SESIÓN

Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".