Festival Cruïlla BCN 2010:
Escenari Sol Musica: (19:00h.) LOS 6 DÍAS
+ (20:30h.) MARIA RODÉS
+ (22:00h.) MARIA COMA
+ (23:30h.) THE OLDIANS
+ (01:00h.) JON ALLEN
+ (02:30h.) PONY BRAVO
19:00h. Apertura puertas: 16:00h.
LOS 6 DÍAS
Aquesta formació ha estat una de les grans sorpreses de la temporada dins l’escena de la música indie de Barcelona.
Los Seis Días factura unes estimulants cançons que podem situar dins la millor escola del pop anglosaxó, destacant en el seu cas per una atenció molt especial a les melodies i un treball molt personal i acurat pel que fa a les lletres. “Lunes”, el seu primer treball, ha estat produit per l’omnipresent Ricky Falkner i els ha dut a escenaris de nombroses sales espanyoles durant la temporada d’hivern, on han presentat amb èxit el seu pop melodramàtic farcit d’emocions poètiques i quotidianes.
www.losseisdias.com / www.myspace.com/losseisdias
MARIA RODÉS
Una jove promesa convertida en realitat gràcies a unes cançons emocionants i a la seva capacitat per interpretar-les dalt de l’escenari.
Des de la discreció i la fragilitat, la seva veu et sedueix inmediatament quan escoltes “Una forma de hablar” (BCore Disc, 2010). Com si ens expliques un conte infantil, Maria Rodés canta i tota ella es fa tendra, mangètica, serena. I al seu voltant l’acompanyen sons que se situen entre Pascal Comelade i Beth Gibbons. Tot plegat es converteix en l’encontre perfecte d’una cantat que vol reflexionar sobre les tristeses i les alegries de la vida al compàs de melodies gairebé perfectes.
www.mariarodes.com / www.myspace.com/mariarodes
MARIA COMA
Amb un pas ferm i segur, la proposta d’aquesta jove cantant s’ha convertit en una de les realitats més suggerents del nou pop català.
Comparada sovint amb la també cantant, multi-instrumentista i compositora nordamericana Joanna Newsom, Maria Coma ha sorprés tothom debutant com a solista amb un treball en què cada cançó és un món. Després de presentar-se en societat amb el projecte u_mä, “Linòleum” (Amniòtic Records, 2009) ens ha descobert una artista de cap a peus, amb molt de carisma i personalitat. No usem aquestes paraules perquè sí. Només cal atendre la petita formació que l’acompanya en els concerts (Jordi Lanuza al baix, Pau Vallvé a la bateria i ella mateixa al piano i la veu) per comprovar que, des de la seva joventut, Maria Coma té clares les idees (a voltes són d’allò més naïf i delicades, d’altres són fosques i transcendents) i vol transmetre-les a la seva manera. Compte amb aquesta gateta dolça (la imatge de portada de “Linòleum”) perquè no és el que sembla: Maria Coma trepitja fort, molt fort.
www.mariacoma.com / www.myspace.com/mariacoma
THE OLDIANS
Un grup que des de casa nostra ret homenatge als grans jazzmen jamaicans com Ernest Ranglin o Monty Alexander.
The Oldians és el punt de trobada de dos camins musicals inequívocament connectats. D’una banda, el so original de les seccions rítmiques de l’època daurada de la música jamaicana. De l’altra, el discurs jazzístic traçat des de la guitarra elèctrica, els teclats i el saxòfon que permet crear al grup un so personal i autèntic. La unió d’aquests elements permet al quintet oferir una fotografia musical farcida de bon groove que podem qualificar com a petita i distingida delicatessen instrumental.
www.myspace.com/theoldians
JON ALLEN
És la veu del moment en el moviment del folk anglès, un compositor que evoca els grans artistes de finals dels anys seixanta.
Jon Allen juga a la mateixa lliga que figures conegudes com Ryan Adams, Jose Gonzales o Damien Rice, una lliga que connecta artistes actuals amb una tradició que ja acumula mig segle d’història. Al cap i a la fi, “Dead mans suit” (Nurture Records, 2009) fa evidents les influències que Rod Stewart (etapa The Faces), el legendari John Martin, també James Taylor i el mite Bob Dylan han suposat per aquest trobador de Winchester. Però per damunt d’aquest detall, el disc destaca per uns textos de gran sensibilitat que, segons diuen, van aconseguir la felicitació de Sir Paul McCartney. Com a artista de directe, defensant-se tot sol o com a teloner de Mark Knopfler o Emmylou Harris, Jon Allen s’ha guanyat el respecte de audiències molt diverses, ja sigui en un minúscul bar de Nova York o en l’enorme Wembley Arena londinenc. Segur que també ho aconseguirà amb el públic del Cruïlla.
www.jon-allen.co.uk / www.myspace.com/jonallenmusic
PONY BRAVO
Cinc anys de vida i molta carretera han convertit aquests quatre músics sevillans en una de les formacions més aclamades per la crítica estatal.
El de Pony Bravo és d?aquells projectes que podriem qualificar de totals. Si els preguntem per les seves influències musicals, els quartet cita a Nina Simone, Frank Sinatra, Mahmoud Ahmed, Bob Dylan, Kraftwerk o Manolo Caracol, entre d?altres. Si busquem els elements que configuren el seu so, trobem una curiosa combinació que passa pel rock andalús experimental, la psiquedèlia, el reggae, el western més clàssic, la música africana i les tonades sevillanes de caire popular. I si sumem l?esbojarrada creativitat gràfica d?en Daniel Alonso, el seu cantant, arrodonim el concepte d?una de les propostes més arriscades de l?escena indie.
www.myspace.com/ponybravo
Escenari Sol Musica: (19:00h.) LOS 6 DÍAS
+ (20:30h.) MARIA RODÉS
+ (22:00h.) MARIA COMA
+ (23:30h.) THE OLDIANS
+ (01:00h.) JON ALLEN
+ (02:30h.) PONY BRAVO
19:00h. Apertura puertas: 16:00h.
LOS 6 DÍAS
Aquesta formació ha estat una de les grans sorpreses de la temporada dins l’escena de la música indie de Barcelona.
Los Seis Días factura unes estimulants cançons que podem situar dins la millor escola del pop anglosaxó, destacant en el seu cas per una atenció molt especial a les melodies i un treball molt personal i acurat pel que fa a les lletres. “Lunes”, el seu primer treball, ha estat produit per l’omnipresent Ricky Falkner i els ha dut a escenaris de nombroses sales espanyoles durant la temporada d’hivern, on han presentat amb èxit el seu pop melodramàtic farcit d’emocions poètiques i quotidianes.
www.losseisdias.com / www.myspace.com/losseisdias
MARIA RODÉS
Una jove promesa convertida en realitat gràcies a unes cançons emocionants i a la seva capacitat per interpretar-les dalt de l’escenari.
Des de la discreció i la fragilitat, la seva veu et sedueix inmediatament quan escoltes “Una forma de hablar” (BCore Disc, 2010). Com si ens expliques un conte infantil, Maria Rodés canta i tota ella es fa tendra, mangètica, serena. I al seu voltant l’acompanyen sons que se situen entre Pascal Comelade i Beth Gibbons. Tot plegat es converteix en l’encontre perfecte d’una cantat que vol reflexionar sobre les tristeses i les alegries de la vida al compàs de melodies gairebé perfectes.
www.mariarodes.com / www.myspace.com/mariarodes
MARIA COMA
Amb un pas ferm i segur, la proposta d’aquesta jove cantant s’ha convertit en una de les realitats més suggerents del nou pop català.
Comparada sovint amb la també cantant, multi-instrumentista i compositora nordamericana Joanna Newsom, Maria Coma ha sorprés tothom debutant com a solista amb un treball en què cada cançó és un món. Després de presentar-se en societat amb el projecte u_mä, “Linòleum” (Amniòtic Records, 2009) ens ha descobert una artista de cap a peus, amb molt de carisma i personalitat. No usem aquestes paraules perquè sí. Només cal atendre la petita formació que l’acompanya en els concerts (Jordi Lanuza al baix, Pau Vallvé a la bateria i ella mateixa al piano i la veu) per comprovar que, des de la seva joventut, Maria Coma té clares les idees (a voltes són d’allò més naïf i delicades, d’altres són fosques i transcendents) i vol transmetre-les a la seva manera. Compte amb aquesta gateta dolça (la imatge de portada de “Linòleum”) perquè no és el que sembla: Maria Coma trepitja fort, molt fort.
www.mariacoma.com / www.myspace.com/mariacoma
THE OLDIANS
Un grup que des de casa nostra ret homenatge als grans jazzmen jamaicans com Ernest Ranglin o Monty Alexander.
The Oldians és el punt de trobada de dos camins musicals inequívocament connectats. D’una banda, el so original de les seccions rítmiques de l’època daurada de la música jamaicana. De l’altra, el discurs jazzístic traçat des de la guitarra elèctrica, els teclats i el saxòfon que permet crear al grup un so personal i autèntic. La unió d’aquests elements permet al quintet oferir una fotografia musical farcida de bon groove que podem qualificar com a petita i distingida delicatessen instrumental.
www.myspace.com/theoldians
JON ALLEN
És la veu del moment en el moviment del folk anglès, un compositor que evoca els grans artistes de finals dels anys seixanta.
Jon Allen juga a la mateixa lliga que figures conegudes com Ryan Adams, Jose Gonzales o Damien Rice, una lliga que connecta artistes actuals amb una tradició que ja acumula mig segle d’història. Al cap i a la fi, “Dead mans suit” (Nurture Records, 2009) fa evidents les influències que Rod Stewart (etapa The Faces), el legendari John Martin, també James Taylor i el mite Bob Dylan han suposat per aquest trobador de Winchester. Però per damunt d’aquest detall, el disc destaca per uns textos de gran sensibilitat que, segons diuen, van aconseguir la felicitació de Sir Paul McCartney. Com a artista de directe, defensant-se tot sol o com a teloner de Mark Knopfler o Emmylou Harris, Jon Allen s’ha guanyat el respecte de audiències molt diverses, ja sigui en un minúscul bar de Nova York o en l’enorme Wembley Arena londinenc. Segur que també ho aconseguirà amb el públic del Cruïlla.
www.jon-allen.co.uk / www.myspace.com/jonallenmusic
PONY BRAVO
Cinc anys de vida i molta carretera han convertit aquests quatre músics sevillans en una de les formacions més aclamades per la crítica estatal.
El de Pony Bravo és d?aquells projectes que podriem qualificar de totals. Si els preguntem per les seves influències musicals, els quartet cita a Nina Simone, Frank Sinatra, Mahmoud Ahmed, Bob Dylan, Kraftwerk o Manolo Caracol, entre d?altres. Si busquem els elements que configuren el seu so, trobem una curiosa combinació que passa pel rock andalús experimental, la psiquedèlia, el reggae, el western més clàssic, la música africana i les tonades sevillanes de caire popular. I si sumem l?esbojarrada creativitat gràfica d?en Daniel Alonso, el seu cantant, arrodonim el concepte d?una de les propostes més arriscades de l?escena indie.
www.myspace.com/ponybravo
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".