Los Niños Jesús en Sala Las Vegas

Li va preguntar un bon dia Jordi Évole al seu amic Pau Donés, que com era això de tenir un grup i pujar-se a l’escenari a cantar-li al públic. I el bo de Pau li va contestar, somrient-se, el mateix que contesta algú en ser pare per primera vegada: que era una cosa inexplicable, i que calia viure-ho i sentir-ho per a entendre-ho.

Així que Jordi, de professió, curiós, va decidir un altre bon dia que volia entendre-ho. Va cridar a Jesús, Jacob, Óscar, Javi i Juan Carlos, i els va proposar formar una banda. A hores d’ara, sí. D’aquí van sortir LOS NIÑOS JESÚS, el repertori dels quals revisa en clau festiva clàssics d’ahir, avui i sempre, dels nostres festivals i, per descomptat, de les nostres festes majors. No se salven ni C. Tangana, ni El ültimo de la Fila, ni Lori Meyers, ni Kiko Veneno… I, per descomptat, tampoc se salven Jarabe de Palo d’un repertori que és com si estiguéssim veient l’encarnació de la segona vinguda de Cachitos de Hierro i Plomo.

Sense subtítols, això sí, però amb aplaudiments en directe.