David Viñolas i Albert Freixas en Nota 79

Nota 79 acull amb col·laboració amb Segell Microscopi una tarda de luxe amb les presentacions dels nous treballs de dos noms ben coneguts de l’escena musical a casa nostra: David Viñolas i Albert Freixas.

L’inquiet i eclèctic baterista David Viñolas, envoltat d’un elenc de grans músics de l’escena jazzística catalana, presenta nou projecte a quintet. Arriba després del seu disc de debut “Cap al Capvespre” (Quadrant records, 2014), d’enregistrar juntament amb el pianista Sergi Sirvent els dos volums de “Recreacions tímbriques: De Mompou a Bartók” (Selffish records, 2020), o “Nucli trio” (Errabal jazz, 2021) entre d’altres, ara presenta el seu nou treball “5et”(Segell Microscopi)

En aquest treball trobem una majoria de composicions pròpies, escrites en el temps i ara arrenjadas per a formació de quintet clàssic (trompeta, saxo, piano, contrabaix i bateria) i algun stàndard. Un repertori inspirat en la tradició i acostant-se a la frescor i la calidesa de les formacions dels 60’s, fent que el quintet soni a grup, sense protagonismes, on tots els membres destaquen per igual.

Albert Freixas: cantant, compositor i multi-instrumentista de llarga i àmplia trajectòria. Els seus inicis professionals es remunten a l’any 2000 a Londres, on hi va viure 8 anys.

De tornada a Catalunya, Freixas va ser membre fundador dels ix!, grup de culte català, amb qui va gravar 4 discs, una B.S.O i va realitzar centenars de concerts per Catalunya, País Basc, Galícia, Espanya i França.

Paral·lelament, el 2011 va veure la llum el seu àlbum debut en solitari, “{U}” (rhrn), el qual va ser molt ben rebut per la crítica especialitzada i amb el qual va poder girar per Catalunya, Espanya i França. No va ser fins el 2018 que el segon disc, titulat “Oopalana” (redb) i dedicat a la seva àvia, va sortir a la llum, acompanyat també de bones crítiques per part de periodistes musicals de renom (Albert Puig, Josep Martí, Xavi Cervantes, Ángel Lobo, Fernando Neira, Estéban Linés, etc.).

Ara torna amb CHROMA (Segell Microscopi) , un tercer disc estilísticament més agosarat que mai, on hi inclou temes a capella i alguns moments de free jazz, enmig d’unes cançons que costen de definir dins el seu eclecticisme, però que comparteixen un segell propi cada vegada més clar i identificatiu