Sugar Daddy and The Cereal Killers són una locomotora de Rhythm & Blues que en els seus concerts no oblida el Swing ni el Boogie Woogie. Veure aquests set italians en directe és transportar-se a la Nord-amèrica dels anys 40: elegància sobre l’escenari i gotes de suor a la pista de ball.
La banda Sugar Daddy and The Cereal Killers neix el 2009 a la ciutat de Milà. És en aquest any quan Simone Caputo, conegut popularment com a Sugar Daddy,començaa desenvolupar al costat del bateria Francis Needham i el baixista Roberto Boldi, una proposta personal que parteix del Blues que ja practicaven en projectes anteriors. Clau en el seu so será la secció de vent integrada per Luigi Napolitano, Roberto Dibitonto i Cosimo Pignataro als que finalment s’uniria el virtuós pianista John Bramley.
Intercalant composicions pròpies, incloses en el seu LP Thirteen Days, amb versions de grans clàssics com Muddy Waters, Little Richard, Ray Charles o Louis Prima, aquests músics han compartit escenaris per tota Europa amb bandes com Ray Collins Hot Club, Polecats o The Limboos.
El Blues i el Soul es vinculen de manera inextricable en la guardonada cantautora Kyla Brox, que se l’ha descrita com “la millor cantant de blues femenina de la seva generació”.
Guanyadora del UK Blues Challenge 2018, Kyla té l’honor de representar el Regne Unit a Memphis al Challenge Internacional de Blues que es va fer al mes de gener i al Challenge Europeu de Blues del passat abril on es va
Filla de la figura de culte del món del blues, Victor Brox, va iniciar la seva carrera amb la banda del seu pare i ha anat perfeccionant i evolucionat el seu propi so, més sofisticat, tal i com es va escoltar al seu aclamat àlbum del 2016, “Throw Away Your Blues” i al disc publicat aquest mateix any “Pain & Glory”.
La seva veu és tendra, urgent i acarnissada. Desdibuixa la diferència entre plaer i dolor. Tot plegat, combinat amb el gran guitarra Paul Farr, el baix Danny Blomeley i el bateria Mark Warburton, per construir un estil únic, potent, sovint alegre però sempre emocional.
Una de les millors veus del Soul-Blues de les Illes Britàniques visitaran aquest any el Festival Internacional Blues de Cerdanyola.
Molt sovint comença així: estrelles que busquen envoltar-se dels millors músics i aquests acaben muntant la seva pròpia banda. És cert que no sempre surt bé, però quan l’invent funciona el resultat és meravellós i poderós. I els Jawbone ho són a nivell individual i com a quartet.
Funcionen, tenen cançons, so i en directe van sobrats. Pur so americà per al Festival Internacional Blues de Cerdanyola que va des del blues meridional dels Little Feat al blues britànic dels Rolling Stones. Però el gran referent és The Band, el gran exemple universal de la banda de rock.
Paddy Milner, teclista i cantant principal del grup és un dels més brillants pianistes del blues rock britànic. Ha comptat amb un mestre excepcional, John Cleary.
Marcus Bonfanti és més conegut per la seva àmplia carrera com a guitarrista en solitari dins del món del blues. Rex Horan, baix, i Evan Jenkins, bateria, són el complement perfecte perquè gaudim d’aquest luxe.
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".