Fito Luri en Cafè Teatro Voilà

Fito Luri arriba en companyia del guitarrista Pau Romero.

“Tot és cru, els millors moments i els pitjors, els grans viatges, i les pitjors presons. Tot és exactament cru, la bellesa de la natura, una arribada a la vida, el final d’una vida.Amb aquest treball he volgut fer patent aquesta condició, la cruesa de les coses, els moments, els sentits. Tan si són bons com dolents tot té un rerefons cru, del qual sorgim dia rere dia.Les vides estan fetes d’instants, aquests surten d’un espai inalterat, un espai estèril, a partir d’aquí tot gira segons la destinació, l’adreça, el sentit que agafa cada vivència. Però el naixement de tot és cru, com a crua és la felicitat més profunda, i la tristesa més seca”.

Nu, després de desfer-se de tots els lligams, així és com trobem a Fito Luri.Fito sol. A la sorra, al centre de la platja una tarda de tardor. El mar picat. Petites partícules d’aigua salada copejant violentament la cara. La boca, mullada també per l’aigua de la pluja, assaboreix el contrast. Dolç i salat. “Cru”. Allí on tots voldríem ser gota d’aigua.

Sense processar. Una cançó quilòmetre zero. Una melodia enviada a través d’un missatge de veu. El whatsapp, una, ja vella, eina de comunicació. Fito sense por.

“Cru” (Kasba Músic, 2017) és el seu setè disc però podria ser, fàcilment, el primer. Passat, present i futur.