Mishima en Stroika

Del Primavera Sound al SummerStage de Nova York, de Berlín a Donosti, de Múrcia al seu ja clàssic tancament de gira a l'Apolo, Mishima van contagiar al món de “L'ànsia que cura” (2014), un exercici de depuració de la forma en el que perseveren amb la publicació del seu nou àlbum “Ara i res”. Enregistrat tres anys després i de nou amb Peter Deimel a Black Box Studio (Angers, França), el vuitè disc del quintet barceloní insisteix en la seva característica doble aposta per la contundència en el so i una cura especial en les lletres. “A Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa” (2005), van trobar la llengua, a “Set tota la vida” (2007), la forma, a “Ordre i aventura” (2010), l'esperit, a “L'amor feliç” (2012), l'univers i, a “L'ànsia que cura” (2014), el so. És per això que “Ara i res” sona més i millor Mishima que mai: més descregut i alhora més romàntic, més despullat però també més sentit, més planer però també més literari, amb esclats més lluminosos al costat d'atmosferes més llòbregues. És el gran tot d'”Ara i res”, editat al seu propi segell The Rest Is Silence i distribuït per Warner, el disc amb què David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria) abracen una maduresa indefugible.