Crim + The Amphetamine Eaters + Violets en Stroika

CRIM

BLAU SANG, VERMELL CEL

Els Crim tenien un repte important i difícil, després d’editar el 2014 el millor disc de punk rock que es feia en anys en aquest país, bé, en aquest país i part de l’es- tranger. Un disc rodó de principi a final, ple d’himnes generacionals i lletres intel·ligents, que tots ens hem après de memòria i que cantem als seus concerts excitats i satisfets amb els punys enlairats. Doncs quan semblava que seria impos- sible arribar a fer un segon disc amb un nivell tant alt, els malparits ho han tornat a fer. Emocionat, com un adolescent davant la seva primera cita amorosa, vaig posar-me el nou disc al reproductor i des del primer acord del “Benvingut Enemic”, un putu hit, ja vaig veure que tornava a estar davant d’un altre disc molt gran. Molt. Gallina de piel. I així porto des d’aquell dia, com ja em va passar amb el primer LP, repetint les seves cançons al CD del cotxe, amb el volum a tota hòstia i corejant- les com un possés a crit pelat.

I es que el nou LP dels tarragonins és un clar exemple de com ha de sonar una banda de PUNK ROCK (sí, si, en majúscules). Guitarres contundents i concises, veu aspre, clara i arrogant, amb una potent i poderosa secció rítmica, que fan que el so t’atrapi i et submergeixi en un mar de sons que evidentment, et portaran als peus i a la brutalitat física dels monstres sagrats del punk rock. Com posar en una coctelera els himnes corejables dels primers Cock Sparrer, els parafrasejats dels grandiosos Leatherface i l’harmonia dels millors temes de Social Distortion.

Resumint, si aquest disc no et fa reaccionar, si temes com “Vaixells de paper” “Doncs brindem” “Guionistes d’aquest món” o “Avui fa bon dia” no fan que el teu cor bategi amb força, que et toquin la fibra i que una esbrina d’intel·ligència i mala llet brilli als teus ulls, si “No hi serem” no posa ales als teus peus, no paga la pena ni que et tallis les venes perquè senzillament estàs mort des de fa molt de temps.

Un dia Bilardo, el de “pisalo”, va dir que a Buenos Aires ja no sortien bons nens jugant a futbol, que tots els nanos que la remenaven bé estaven a comarques. Aquí ha passat el mateix, la frescor, l’espontània naturalitat i la vitalitat ha vingut de comarques. Amb dos collons!!! No et deixis enganyar per falsos clixés i postures melodramàtiques, aquí hi ha mandanga de la bona i gent honesta, només has d’a- gafar-la i disfrutar-la, el teu cervell ho agrairà.

THE AMPHETAMINE EATERS

Porten donant-li al punk-rock des de 1994 i ara tornen amb un nou treball on segueixen fidels 1 seus arrels. a l'mas pur estil de grups de com els tallin el cap, "una doble vida" reuneix 5 grans temes que freguen la perfecció del gènere.

VIOLETS