);)
BELUSHI
+ VÀLIUS (Pop)
21:00h. ENTRADA: 6 euros. (5,30 euros en sidecar.es)
Belushi Arriba Belushi, una banda menys transversal del que demanden els temps que dibuixa paisatges pop sintetitzats, amb major o menor intensitat, sempre en funció de lo plujós que sigui el dia d'assaig. Les seves cançons són breus i tristes, però prometen futurs esperançadors dignes d'un exitós manual d'autoajuda. Aquest projecte musical de nom en clau "Belushi", l’inicien al setembre de 2015 Joaquim i Gerard Pinto (germans) al baix i bateria, Joan Alegret a la guitarra i Fernando Rascón al teclat i veus. Podríem dir que s'han deixat la pell component les cançons que conformaran el seu primer àlbum "Maniobras en la Oscuridad", però no seria veritat. La majoria d'ells tenen família i treballs remunerats, i no viuen malament. A més d'ulleres de sol molonas i un nom magnètic, fan música, que suposadament es prenen molt a cor (el timbre de veu del Vocalista hi dóna fe). Les seves composicions són subtils, i de vegades posen l'accent a les seves pretensions noise-rock i es tornen sorolloses. Precís, simple, amable. Els sintetitzadors, protagonistes però modests, oscil·len entre allò sensual (en un sentit molt de chiringuito, com és el cas de "La Playa") i allò "antémico" (és a dir, d'aires ambiciosos, molt britànics, com bé mostra "Sexo Ordinario"). En directe probablement es marquin alguna versió de Planetes i ho petin. Molt recomanable és el gran film de James Belushi, THE PRINCIPAL (1987), un excel·lent thriller on interpreta a un professor d'escola alcohòlic que esdevé director d'un col·legi de barri conflictiu. Al final de la peli, Belushi es dóna d'hòsties amb un estudiant malote, tombant-ho després d'una bona pallissa, abans de pujar en una moto, anunciar “I’m the principal, man!” i desaparèixer en l'horitzó. Òbviament la banda en qüestió mai podrà igualar semblant escena a l’àmbit musical. Però per descomptat estan convidats a intentar-ho.Vàlius Són fills il·legítims d'un concert de Les Aus, però van rebre ben poc del talent dels seus pares. Abans eren tres, però el guitarra alt i guapo que s'assemblava al Piqué es va exiliar a Occitània, fugint del continu degoteig de fracassos que perseguia el grup. Ara només són, com els seus pares no reconeguts, una guitarra elèctrica i una bateria. Fan bandera de la inconstància, la incoherència i la impuntualitat i fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvenciones.
+ VÀLIUS (Pop)
21:00h. ENTRADA: 6 euros. (5,30 euros en sidecar.es)
Belushi Arriba Belushi, una banda menys transversal del que demanden els temps que dibuixa paisatges pop sintetitzats, amb major o menor intensitat, sempre en funció de lo plujós que sigui el dia d'assaig. Les seves cançons són breus i tristes, però prometen futurs esperançadors dignes d'un exitós manual d'autoajuda. Aquest projecte musical de nom en clau "Belushi", l’inicien al setembre de 2015 Joaquim i Gerard Pinto (germans) al baix i bateria, Joan Alegret a la guitarra i Fernando Rascón al teclat i veus. Podríem dir que s'han deixat la pell component les cançons que conformaran el seu primer àlbum "Maniobras en la Oscuridad", però no seria veritat. La majoria d'ells tenen família i treballs remunerats, i no viuen malament. A més d'ulleres de sol molonas i un nom magnètic, fan música, que suposadament es prenen molt a cor (el timbre de veu del Vocalista hi dóna fe). Les seves composicions són subtils, i de vegades posen l'accent a les seves pretensions noise-rock i es tornen sorolloses. Precís, simple, amable. Els sintetitzadors, protagonistes però modests, oscil·len entre allò sensual (en un sentit molt de chiringuito, com és el cas de "La Playa") i allò "antémico" (és a dir, d'aires ambiciosos, molt britànics, com bé mostra "Sexo Ordinario"). En directe probablement es marquin alguna versió de Planetes i ho petin. Molt recomanable és el gran film de James Belushi, THE PRINCIPAL (1987), un excel·lent thriller on interpreta a un professor d'escola alcohòlic que esdevé director d'un col·legi de barri conflictiu. Al final de la peli, Belushi es dóna d'hòsties amb un estudiant malote, tombant-ho després d'una bona pallissa, abans de pujar en una moto, anunciar “I’m the principal, man!” i desaparèixer en l'horitzó. Òbviament la banda en qüestió mai podrà igualar semblant escena a l’àmbit musical. Però per descomptat estan convidats a intentar-ho.Vàlius Són fills il·legítims d'un concert de Les Aus, però van rebre ben poc del talent dels seus pares. Abans eren tres, però el guitarra alt i guapo que s'assemblava al Piqué es va exiliar a Occitània, fugint del continu degoteig de fracassos que perseguia el grup. Ara només són, com els seus pares no reconeguts, una guitarra elèctrica i una bateria. Fan bandera de la inconstància, la incoherència i la impuntualitat i fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvenciones.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".