Connexions:
NEGRO & ESPERIT! presentan "Heráclito"
21:00h. Anticipada: 11 euros + gastos de gestión Taquilla: 14 euros Apolo 113: 5,50 euros + gastos de gestión Punto de venta: Apolo Store, TimeOut
Després de compartir furgoneta solcant la geografia estatal en nombroses ocasions, ja era hora que el català Mau Boada (Esperit!) i el valencià Fernando Junquera (Negro) decidissin fer alguna cosa junts. Ben aviat compartiran plàstic: una cara cadascun d’un split LP que publicaran conjuntament La Castanya i Bankrobber i portarà per títol Heráclito. Un bon efecte mirall entre dos dels creadors més sorprenents que corren per aquí.
NEGRO
No és habitual trobar un músic com Fernando Junquera, àlies Negro, en la comunitat musical independent. Virtuosisme interpretatiu, marcada personalitat artística, un discurs creatiu que uneix tradició i experimentació, un obscur sentit de l’humor... Un autèntic rara avis. Reflexionant sempre amb la guitarra com a motiu instrumental central, les cançons de Negro són un sandwich entre intuïció i perícia, entre lírica i diversió. Seguint la pista de figures llegendàries de l’experimentació com John Fahey, Jim O’Rourke o Loren Connors, Negro construeix un discurs ampli on hi cap des de l’ambient al blues mutant, passant per gravacions de camp, fingerpicking, folk rovellat, post-punk o lírica lo-fi.
ESPERIT!
Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure, com ja s’ha plasmat en els discos Endevant continu (2011)i La lluminosa (2014.
NEGRO & ESPERIT! presentan "Heráclito"
21:00h. Anticipada: 11 euros + gastos de gestión Taquilla: 14 euros Apolo 113: 5,50 euros + gastos de gestión Punto de venta: Apolo Store, TimeOut
Després de compartir furgoneta solcant la geografia estatal en nombroses ocasions, ja era hora que el català Mau Boada (Esperit!) i el valencià Fernando Junquera (Negro) decidissin fer alguna cosa junts. Ben aviat compartiran plàstic: una cara cadascun d’un split LP que publicaran conjuntament La Castanya i Bankrobber i portarà per títol Heráclito. Un bon efecte mirall entre dos dels creadors més sorprenents que corren per aquí.
NEGRO
No és habitual trobar un músic com Fernando Junquera, àlies Negro, en la comunitat musical independent. Virtuosisme interpretatiu, marcada personalitat artística, un discurs creatiu que uneix tradició i experimentació, un obscur sentit de l’humor... Un autèntic rara avis. Reflexionant sempre amb la guitarra com a motiu instrumental central, les cançons de Negro són un sandwich entre intuïció i perícia, entre lírica i diversió. Seguint la pista de figures llegendàries de l’experimentació com John Fahey, Jim O’Rourke o Loren Connors, Negro construeix un discurs ampli on hi cap des de l’ambient al blues mutant, passant per gravacions de camp, fingerpicking, folk rovellat, post-punk o lírica lo-fi.
ESPERIT!
Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure, com ja s’ha plasmat en els discos Endevant continu (2011)i La lluminosa (2014.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".