Festival 10è Aniversari Casa de la Música de Mataró amb:
CORIOLÀ
+ FLANAGAN
+ THE OUTSIDE HOURS
+ NOIR NOIR
+ HYDE ABBEY (Varis estils)
22:00h. Entrada libre
10 anys donen per molts concerts i moltes són les propostes locals que han passat per la Casa de la Música de Mataró. Proposem aquesta petita mostra amb alguns dels artistes locals que d'una manera o altra han començat a la Casa i que, com aquell que diu, ja volen soles. Seran cinc concerts alternant les dues sales del Clap. Bona Música.
THE OUTSIDE HOURS
The Outside Hours continuen picant fort. El seu amor per la foscor els porta, i ens porta, a experimentar sonoritats molt i molt properes al fil d'una navalla. Obriran la nit els també mataronins Flanagan amb el seu pop rock d'orfebreria. Es van formar el 2011. El seu so és una barreja de garage rock/psychedelia dels 60, blues i el so de bandes com The Stooges, The Velvet Underground, The Rolling Stones o Nick Cave & The Bad Seeds. Al febrer de 2012 es van embarcar en una exitosa gira per Berlín que els va a portar a tocar a llocs com el White Trash, una de les sales més reputades de Berlín en quant a rock underground es refereix. A principis de 2013 van ser finalistes del concurs "Proyecto Demo" de Radio 3 i a l'abril del 2014 van tornar a Berlín per tocar en el Berlin Psych Fest, un dels festivals de psicodèlia més prestigiosos d'Europa. El 2015 han guanyat el concurs de joves promeses per tocar a l'Azkena Festival. La seva discografia consta de dos EPs gravats el 2012 i el disc "Gone", publicat el 2014. Gone, by The Outside Hours!
FLANAGAN
Des de l'estiu de 2006, aquesta banda de Mataró (Barcelona) no ha deixat de treballar des de llavors en la seva recerca d'un so personal que aglutini la seva tirada per les melodies més pop amb guitarres de tradició rockera i un ull posat en la pista de ball. Cerca que després de diverses gravacions i molts directes ha cristal·litzat en el seu primer disc, 'Algún Valiente'.
El primer disc del Flanagan, és la culminació d'un procés de recerca que va començar el 2006, amb la fundació de la banda. Vuit anys de recerca d'un so propi i personal, sembrats de concerts i amb un "autoeditat" i un EP pel camí que constaten el creixement constant, tant en l'àmbit compositiu com en viu, i que han acabat per cristal· litzar en les onze peces d'orfebreria pop contingudes en aquest primer disc. Onze temes produïts per Valen Nieto que mostren molt clarament una gran amplitud de mires a l'hora d'entendre el pop i una versatilitat no massa habitual. Tornades de xiclet, moments ballables, arravataments rockers, alguns apunts experimentals fins i tot, rematats amb uns textos molt personals i una actitud davant la vida a la vora del Mediterrani que acaben per donar coherència a un primer disc que no és sinó el primer pas d'una banda, Flanagan, en continu creixement".
CORIOLÀ
Coriolà neix el gener de 2012, quan en Carles Chacón perd la seva feina a una oficina del centre de Barcelona. Després d’haver aparcat la música durant anys, decideix ocupar els seus dies en canviar un present amarg mitjançant noves cançons. Torna al Maresme, al seu poble. Les cançons surten a borbollons després d’estar anys amagades i Chacón decideix trucar a vells amics i companys d’antics grups de joventut: Mikel Oró (bateria) i Xabier Oró (guitarra), Ismael ‘Viru’ Valero (teclats, guitarra) i Xavier Oró (baix). Així neix Coriolà, com a fugida del pes de l'hàbit quotidià. Com a renaixement després de la crisi.
El primer disc de la banda, El Debut (Warner / LAV Records, 2014) va ser produït per Miqui Puig, que va apostar per ells després de veure’ls en directe a la final del concurs Sona 9, que havien preparat al Clap. Ara, un any i mig després de la sortida del primer treball discogràfic de la banda, el balanç no podria ser més positiu: El Debut s’ha reeditat durant aquest 2015, i ha recollit bones crítiques a mitjans com Mondo Sonoro, Jenesaispop, La Vanguardia, El Mundo i el Periódico, entre d’altres.
Coriolà ha passejat seu pop, que tant pot beure del folk americà com dels ambients anglesos dels vuitanta, per bona part dels escenaris de Catalunya, en més de cinquanta concerts, incloent el BAM, Músiques Sensibles, la FIM de Vila-seca o el Lets Festival.
La banda va presentar les seves credencials a l'Escenari Lounge del Cruilla 2015, on hi actuaven per primera vegada, i van oferir al públic un concert trepidant on s’hi combinaren els passatges més intimistes amb cançons potents i directes, sempre a la recerca de la melodia. Amb cançons que parlen del mar, d’aeroports, de perfums d’orient, de mocadors que s’agiten amb el vent, de capes i espases, d’huracans i de ciutats llunyanes.
NOIR NOIR
Noir significa negre en francès, i negre és, per descomptat, el to dominant en la música de Noir Noir. Aquest jove músic originari de la costa catalana va publicar fa ja temps “V.I.T.R.I.O.L.” al petit segell Triangulum Ignis, un primer àlbum que no sembla en absolut un disc de debut i que va passar inadvertit per a la majoria, tot i que va aconseguir captar l'atenció d’uns quants fans de les sonoritats més extrems.
La música de Noir Noir és un aquelarre de sons industrials, electrònica repetitiva, psicodèlia i black metal, estils i corrents assimilats per Noir Noir i reconvertits en un tot compacte i amenaçador. En directe el seu discurs guanya encara més cos gràcies a una posada en escena en la qual domina amb força el color vermell i elements rituals i esotèrics.
HYDE ABBEY
Són un grup de deathcore format a Mataró (Barcelona), estabilitzat el 2010, per components que oscil·len entre els 24 i 27 anys d'edat. Actualment la banda està integrada per: Rober (veu), Kurti (guitarra), Edgar (guitarra), Raul (baix) i Arnau (bateria). A l'agost de 2010 la banda entra a gravar el seu primer disc "Hall of Shame" (Suspiria Records, 2012) a Recycle Studios amb el productor Miki Martinez. Des d'aquest moment comencen a tocar en diferents concerts i festivals; justament aquest mateix any fan més de 30 concerts arreu del país i tocant en grans sales com Apolo o Razzamatazz 2. A principis del 2012 signen amb "Suspiria Records", una discogràfica jove de Vigo la qual editarà i distribuirà el seu disc nacionalment i per països com el Japó, França i Holanda. A part, van un pas més enllà, signant per la marca de roba "Don’t Pray For Me”, els quals compten amb els dissenyadors de grups de talla mundial com Aborted, Caliban, Suicide Silence, Sylosis... A la fi d'aquest mateix any la banda entra a l'Atlàntida Estudis per gravar el seu segon disc "Ooparts" (Fair Warning, 2013), de la mà del productor Edgar Beltri (The Eyes, Tiki Phantoms), masteritzat per Yvess Rousell (Berri Txarrak). Ooparts es llança a l'abril 2013 a través de la discogràfica Fair Warning (Crisix, '77); al mateix temps que la banda fitxa per Background Noise, una de les agències de management més importants del país. Actualment la banda compta amb el suport d'empreses com: Schecter, Fernandes, Fanatic Guitars, Madrid Musical, i dels mitjans de comunicació, com les revistes Rockzone i BcnOrDie, o de webs com a Zona Zero i Brutal Family. La banda va finalitzar la gira Ooparts Tour (amb dates arreu de l'Estat, entre elles, el famós festival nacional Resurrection Fest) i està començant a compondre un nou treball que veurà la llum a principis d'any. HYDE ABBEY ha compartit escenari amb bandes internacionals com: Hatebreed (usa), Parkway Drives (aus), The Black Dahlia Murder (usa), Napalm Death (uk), Unearth (usa), Texas In July (usa), Betraying the Martyrs (fr), Auburn (usa), buldòzer (it), Birds in Row (fr) ... i bandes nacionals com: Crisix, Dawn Of The Maya, Anal Hard, The Eyes, Sound Of Silence, Banyes de Cabra, Thirteen Bled Promises, Tenpel, Hummano, i moltes més ...
CORIOLÀ
+ FLANAGAN
+ THE OUTSIDE HOURS
+ NOIR NOIR
+ HYDE ABBEY (Varis estils)
22:00h. Entrada libre
10 anys donen per molts concerts i moltes són les propostes locals que han passat per la Casa de la Música de Mataró. Proposem aquesta petita mostra amb alguns dels artistes locals que d'una manera o altra han començat a la Casa i que, com aquell que diu, ja volen soles. Seran cinc concerts alternant les dues sales del Clap. Bona Música.
THE OUTSIDE HOURS
The Outside Hours continuen picant fort. El seu amor per la foscor els porta, i ens porta, a experimentar sonoritats molt i molt properes al fil d'una navalla. Obriran la nit els també mataronins Flanagan amb el seu pop rock d'orfebreria. Es van formar el 2011. El seu so és una barreja de garage rock/psychedelia dels 60, blues i el so de bandes com The Stooges, The Velvet Underground, The Rolling Stones o Nick Cave & The Bad Seeds. Al febrer de 2012 es van embarcar en una exitosa gira per Berlín que els va a portar a tocar a llocs com el White Trash, una de les sales més reputades de Berlín en quant a rock underground es refereix. A principis de 2013 van ser finalistes del concurs "Proyecto Demo" de Radio 3 i a l'abril del 2014 van tornar a Berlín per tocar en el Berlin Psych Fest, un dels festivals de psicodèlia més prestigiosos d'Europa. El 2015 han guanyat el concurs de joves promeses per tocar a l'Azkena Festival. La seva discografia consta de dos EPs gravats el 2012 i el disc "Gone", publicat el 2014. Gone, by The Outside Hours!
FLANAGAN
Des de l'estiu de 2006, aquesta banda de Mataró (Barcelona) no ha deixat de treballar des de llavors en la seva recerca d'un so personal que aglutini la seva tirada per les melodies més pop amb guitarres de tradició rockera i un ull posat en la pista de ball. Cerca que després de diverses gravacions i molts directes ha cristal·litzat en el seu primer disc, 'Algún Valiente'.
El primer disc del Flanagan, és la culminació d'un procés de recerca que va començar el 2006, amb la fundació de la banda. Vuit anys de recerca d'un so propi i personal, sembrats de concerts i amb un "autoeditat" i un EP pel camí que constaten el creixement constant, tant en l'àmbit compositiu com en viu, i que han acabat per cristal· litzar en les onze peces d'orfebreria pop contingudes en aquest primer disc. Onze temes produïts per Valen Nieto que mostren molt clarament una gran amplitud de mires a l'hora d'entendre el pop i una versatilitat no massa habitual. Tornades de xiclet, moments ballables, arravataments rockers, alguns apunts experimentals fins i tot, rematats amb uns textos molt personals i una actitud davant la vida a la vora del Mediterrani que acaben per donar coherència a un primer disc que no és sinó el primer pas d'una banda, Flanagan, en continu creixement".
CORIOLÀ
Coriolà neix el gener de 2012, quan en Carles Chacón perd la seva feina a una oficina del centre de Barcelona. Després d’haver aparcat la música durant anys, decideix ocupar els seus dies en canviar un present amarg mitjançant noves cançons. Torna al Maresme, al seu poble. Les cançons surten a borbollons després d’estar anys amagades i Chacón decideix trucar a vells amics i companys d’antics grups de joventut: Mikel Oró (bateria) i Xabier Oró (guitarra), Ismael ‘Viru’ Valero (teclats, guitarra) i Xavier Oró (baix). Així neix Coriolà, com a fugida del pes de l'hàbit quotidià. Com a renaixement després de la crisi.
El primer disc de la banda, El Debut (Warner / LAV Records, 2014) va ser produït per Miqui Puig, que va apostar per ells després de veure’ls en directe a la final del concurs Sona 9, que havien preparat al Clap. Ara, un any i mig després de la sortida del primer treball discogràfic de la banda, el balanç no podria ser més positiu: El Debut s’ha reeditat durant aquest 2015, i ha recollit bones crítiques a mitjans com Mondo Sonoro, Jenesaispop, La Vanguardia, El Mundo i el Periódico, entre d’altres.
Coriolà ha passejat seu pop, que tant pot beure del folk americà com dels ambients anglesos dels vuitanta, per bona part dels escenaris de Catalunya, en més de cinquanta concerts, incloent el BAM, Músiques Sensibles, la FIM de Vila-seca o el Lets Festival.
La banda va presentar les seves credencials a l'Escenari Lounge del Cruilla 2015, on hi actuaven per primera vegada, i van oferir al públic un concert trepidant on s’hi combinaren els passatges més intimistes amb cançons potents i directes, sempre a la recerca de la melodia. Amb cançons que parlen del mar, d’aeroports, de perfums d’orient, de mocadors que s’agiten amb el vent, de capes i espases, d’huracans i de ciutats llunyanes.
NOIR NOIR
Noir significa negre en francès, i negre és, per descomptat, el to dominant en la música de Noir Noir. Aquest jove músic originari de la costa catalana va publicar fa ja temps “V.I.T.R.I.O.L.” al petit segell Triangulum Ignis, un primer àlbum que no sembla en absolut un disc de debut i que va passar inadvertit per a la majoria, tot i que va aconseguir captar l'atenció d’uns quants fans de les sonoritats més extrems.
La música de Noir Noir és un aquelarre de sons industrials, electrònica repetitiva, psicodèlia i black metal, estils i corrents assimilats per Noir Noir i reconvertits en un tot compacte i amenaçador. En directe el seu discurs guanya encara més cos gràcies a una posada en escena en la qual domina amb força el color vermell i elements rituals i esotèrics.
HYDE ABBEY
Són un grup de deathcore format a Mataró (Barcelona), estabilitzat el 2010, per components que oscil·len entre els 24 i 27 anys d'edat. Actualment la banda està integrada per: Rober (veu), Kurti (guitarra), Edgar (guitarra), Raul (baix) i Arnau (bateria). A l'agost de 2010 la banda entra a gravar el seu primer disc "Hall of Shame" (Suspiria Records, 2012) a Recycle Studios amb el productor Miki Martinez. Des d'aquest moment comencen a tocar en diferents concerts i festivals; justament aquest mateix any fan més de 30 concerts arreu del país i tocant en grans sales com Apolo o Razzamatazz 2. A principis del 2012 signen amb "Suspiria Records", una discogràfica jove de Vigo la qual editarà i distribuirà el seu disc nacionalment i per països com el Japó, França i Holanda. A part, van un pas més enllà, signant per la marca de roba "Don’t Pray For Me”, els quals compten amb els dissenyadors de grups de talla mundial com Aborted, Caliban, Suicide Silence, Sylosis... A la fi d'aquest mateix any la banda entra a l'Atlàntida Estudis per gravar el seu segon disc "Ooparts" (Fair Warning, 2013), de la mà del productor Edgar Beltri (The Eyes, Tiki Phantoms), masteritzat per Yvess Rousell (Berri Txarrak). Ooparts es llança a l'abril 2013 a través de la discogràfica Fair Warning (Crisix, '77); al mateix temps que la banda fitxa per Background Noise, una de les agències de management més importants del país. Actualment la banda compta amb el suport d'empreses com: Schecter, Fernandes, Fanatic Guitars, Madrid Musical, i dels mitjans de comunicació, com les revistes Rockzone i BcnOrDie, o de webs com a Zona Zero i Brutal Family. La banda va finalitzar la gira Ooparts Tour (amb dates arreu de l'Estat, entre elles, el famós festival nacional Resurrection Fest) i està començant a compondre un nou treball que veurà la llum a principis d'any. HYDE ABBEY ha compartit escenari amb bandes internacionals com: Hatebreed (usa), Parkway Drives (aus), The Black Dahlia Murder (usa), Napalm Death (uk), Unearth (usa), Texas In July (usa), Betraying the Martyrs (fr), Auburn (usa), buldòzer (it), Birds in Row (fr) ... i bandes nacionals com: Crisix, Dawn Of The Maya, Anal Hard, The Eyes, Sound Of Silence, Banyes de Cabra, Thirteen Bled Promises, Tenpel, Hummano, i moltes més ...
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".