Let's Festival 2013:
MISHIMA
+ PRATS
+ BREMEN
21:30h. ENTRADA: 20 euros. Anticipadas: 18 euros.
MISHIMA
L’amor feliç ha passejat per tot l’estat.
Enregistrat als estudis de Paco Loco a El Puerto de Santa María (Cádiz) entre juliol de 2011 i gener de 2012, el sisè treball discogràfic de la banda barcelonina significa el debut en la gravació de la secció rítmica que, formada per Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), es va incorporar ara fa dos anys.
Precedit pel single “L’última ressaca”, un dels temes més radiats a Catalunya, el sisè àlbum de la banda barcelonina conté dotze cançons que aprofundeixen en aquest rock d'autor fet en banda que els ha convertit en un autèntic referent. De l'exuberància poètica de “La vella ferida” al divertit examen de consciència de “El camí més llarg” passant per l'irresistible romanticisme de “Els vespres verds”, el nou treball de David Carabén (guitarra i veu), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarres), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), també musica versos de Rainer Maria Rilke amb la traducció de Joan Vinyoli (Rilke) i amaga altres sorpreses que es poden descobrir al seus directes.
Més info: http://www.finaestampa.es/ca/artistes/mishima/_artista:9/
BREMEN
“Les cançons que vindran” és el debut de Bremen i també el debut de Fina Estampa en la
seva vessant de discogràfica.
Finalista del concurs Sona 9 en la seva edició 2011 (Premi Èxit) i responsable de la sintonia de capçalera del programa Mestres (TV3), el quintet barceloní ha treballat, sense presa però sense pausa, un repertori que bascula entre el rock, el pop i el folk i que ja ha passat la prova del directe en una vintena d’actuacions que, durant el 2012 els ha dut del Festival Jardins de Cap Roig (on van telonejar a Mishima) al recent Primavera Club (Madrid i Barcelona). Amb dos autors principals, Toni Terrades (guitarra acústica) i Gracià Pedro (guitarra elèctrica), que interpreten les seves pròpies composicions, una potent secció rítmica formada per Joan Villarroya (bajo) i Miguel Ballester (bateria) i la electricitat que emana de la guitarra de Guillem Rodríguez, la banda entra en canons del què la premsa especialitzada denomina Americana i que té Wilco como insignes abanderats.
Més info: http://www.finaestampa.es/ca/artistes/bremen/_artista:14/
PRATS
Equipats amb la base rítmica de Madee (Lluís Cots a la batería i Pep Masiques al baix), i la guitarra del Mishima, Dani Vega; tots sota la batuta de Marc Prats, piano i teclats de Madee i The New Raemon, qui, a l’hora, posa la veu, guitarra acústica i teclats, han gravat “Pla B” el seu disc debut. Un disc de pop rock en català, elegant i íntim, que es mou per paisatges melancòlics sense caure en l’afectació; una obra sòbria que s’omple de detalls preciosistes i emocions contingudes. L’herència tant de Mishima com de The New Raemon es fa latent des de la primera escolta, però Prats es reivindica amb veu pròpia, amb un discurs sonor que mereix un lloc privilegiat dins el panorama català actual.
L’amor, els dubtes, la passió o les ensopegades, situacions tan personals com universals, queden perfectament reflectides a les lletres de Marc Prats. Es tracta de petits poemes que passegen per un ric univers interior, on l’explícit i el metafòric s’alimenten mutualment.
A “Pla B” no predomina cap estat d’ànim concret, sinó que és un trajecte en el que tot hi cap, des de la impetuositat somiadora que encomana "Pla delirant", a l’exaltació romàntica de "Bèstia somrient" o la tendresa de "Petita i Blanca" (una estupenda canço de Toti Soler que han reinventat per a l’ocasió).
Més info: http://www.bcoredisc.com/bandasBD.php?id_grupo=149
MISHIMA
+ PRATS
+ BREMEN
21:30h. ENTRADA: 20 euros. Anticipadas: 18 euros.
MISHIMA
L’amor feliç ha passejat per tot l’estat.
Enregistrat als estudis de Paco Loco a El Puerto de Santa María (Cádiz) entre juliol de 2011 i gener de 2012, el sisè treball discogràfic de la banda barcelonina significa el debut en la gravació de la secció rítmica que, formada per Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), es va incorporar ara fa dos anys.
Precedit pel single “L’última ressaca”, un dels temes més radiats a Catalunya, el sisè àlbum de la banda barcelonina conté dotze cançons que aprofundeixen en aquest rock d'autor fet en banda que els ha convertit en un autèntic referent. De l'exuberància poètica de “La vella ferida” al divertit examen de consciència de “El camí més llarg” passant per l'irresistible romanticisme de “Els vespres verds”, el nou treball de David Carabén (guitarra i veu), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarres), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), també musica versos de Rainer Maria Rilke amb la traducció de Joan Vinyoli (Rilke) i amaga altres sorpreses que es poden descobrir al seus directes.
Més info: http://www.finaestampa.es/ca/artistes/mishima/_artista:9/
BREMEN
“Les cançons que vindran” és el debut de Bremen i també el debut de Fina Estampa en la
seva vessant de discogràfica.
Finalista del concurs Sona 9 en la seva edició 2011 (Premi Èxit) i responsable de la sintonia de capçalera del programa Mestres (TV3), el quintet barceloní ha treballat, sense presa però sense pausa, un repertori que bascula entre el rock, el pop i el folk i que ja ha passat la prova del directe en una vintena d’actuacions que, durant el 2012 els ha dut del Festival Jardins de Cap Roig (on van telonejar a Mishima) al recent Primavera Club (Madrid i Barcelona). Amb dos autors principals, Toni Terrades (guitarra acústica) i Gracià Pedro (guitarra elèctrica), que interpreten les seves pròpies composicions, una potent secció rítmica formada per Joan Villarroya (bajo) i Miguel Ballester (bateria) i la electricitat que emana de la guitarra de Guillem Rodríguez, la banda entra en canons del què la premsa especialitzada denomina Americana i que té Wilco como insignes abanderats.
Més info: http://www.finaestampa.es/ca/artistes/bremen/_artista:14/
PRATS
Equipats amb la base rítmica de Madee (Lluís Cots a la batería i Pep Masiques al baix), i la guitarra del Mishima, Dani Vega; tots sota la batuta de Marc Prats, piano i teclats de Madee i The New Raemon, qui, a l’hora, posa la veu, guitarra acústica i teclats, han gravat “Pla B” el seu disc debut. Un disc de pop rock en català, elegant i íntim, que es mou per paisatges melancòlics sense caure en l’afectació; una obra sòbria que s’omple de detalls preciosistes i emocions contingudes. L’herència tant de Mishima com de The New Raemon es fa latent des de la primera escolta, però Prats es reivindica amb veu pròpia, amb un discurs sonor que mereix un lloc privilegiat dins el panorama català actual.
L’amor, els dubtes, la passió o les ensopegades, situacions tan personals com universals, queden perfectament reflectides a les lletres de Marc Prats. Es tracta de petits poemes que passegen per un ric univers interior, on l’explícit i el metafòric s’alimenten mutualment.
A “Pla B” no predomina cap estat d’ànim concret, sinó que és un trajecte en el que tot hi cap, des de la impetuositat somiadora que encomana "Pla delirant", a l’exaltació romàntica de "Bèstia somrient" o la tendresa de "Petita i Blanca" (una estupenda canço de Toti Soler que han reinventat per a l’ocasió).
Més info: http://www.bcoredisc.com/bandasBD.php?id_grupo=149
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".