LA FUGA
+ EXCESO
21:00h. ENTRADA: 15 euros. Anticipadas: 12 euros.
¿Rendirse no es ninguna opción que quede dentro de este corazón¿. No sé si anomenar-ho vers o més aviat desafiament, a la frase de ¿Opciones¿, l'última cançó del disc però també la primera que van fer pública els de Reinosa, allà per setembre de 2010.
Després de sobreviure a temps de núvols i clarobscurs, el grup ha tornat amb un àlbum més lluminós del que haguéssim pogut presumir, tant lírica com musicalment, aspecte aquest últim en el qual igualment han recuperat els ímpetus perduts. D'aquí ve el títol: Que trona aquí fora? Doncs caldrà enfortir les arrels.
Per això, Alberto Cereijo (Los Suaves) dispara mil notes en el sol de “Gripado corazón” (“Sin nubes negras, sin espinas que guardar”). I és per això que escoltem cantar a Boni en “Arde el viernes” (“Queda noche por beber, mucho ruido por hacer”), himne amb el qual calar-li foc ala cap de setmana en el qual també sona la guitarra d'Alfredo Piedrafita amb un punteig inconfusible. Curiós que apareguin els de Barricada just en aquesta cançó, doncs fa ja anys que van abandonar les borratxeres per poder seguir fent concerts collonuts. És fàcil imaginar-se l'efecte que tindrà la cançó sobre el públic quan el concert caigui en divendres.
“Vam voler continuar amb la línia que hem seguit durant tots aquests anys, que és la que ens ha agradat a nosaltres sempre, sense necessitat de forçar gens”, confessa Edu. Cert és que la veu de vellut del pamplonès Pedro Fernández marca un abans i un després en la història de la banda, però qualsevol seguidor reconeixerà al seu grup en ‘Raíces’, per molt que s'hagin engalanat les cançons amb una gran diversitat d'arranjaments; a destacar la multitud de guitarres doblegades, l’slide en el descarnat “De pasajeros” o el talk-box del primer single, “Ganas”, que unit a les frenades en sec de la tornada, portarà a l'orella acostumada més enllà del rock ibèric al símil amb Bon Jovi. Una altra bona mostra de tan elaborada ornamentació és la mandolina i el punteig de baix fretless –amb el santanderí Raúl Serrano han guanyat un baixista de debò- en la balada semi-acústica “Espinas de cristal” (“Refúgiate tú solo, no tendrás a nadie más”), més aclaridora sobre l'ocorregut amb Rulo i Fito que mil entrevistes.
El seu arpegi inicial em recorda a “Babe I’m gonna leave you” de Led Zeppelin, encara que Nando l'associa més a “Keeper of the seven keys” de Helloween; de totes maneres en elèctric el tema també hagués funcionat bé, o a ritme de tango, o en clau de polka, és el que tenen les bones cançons.
El fàcil hauria estat escapolir-se, canviar-li el nom al grup, però Nando i Edu han assumit el risc de donar la cara i defensar el seu somni àdhuc sabent-se exposats a la sabandija literària i a la retòrica enverinada. Mostra de la confiança de la nova formació són les paraules de Pedro, precisament el músic al que es mirarà amb lupa: “La Fugia segueix aquí, més viva que mai”. Es palpen la unitat, la il·lusió, la felicitat recuperada. “Som una banda i aquí no funciona el que digui un, sinó la millor idea”, assegura Nando amb un centelleig d'alleujament en els ulls. Brindo per això.
-JUAN DESTROYER
+ EXCESO
21:00h. ENTRADA: 15 euros. Anticipadas: 12 euros.
¿Rendirse no es ninguna opción que quede dentro de este corazón¿. No sé si anomenar-ho vers o més aviat desafiament, a la frase de ¿Opciones¿, l'última cançó del disc però també la primera que van fer pública els de Reinosa, allà per setembre de 2010.
Després de sobreviure a temps de núvols i clarobscurs, el grup ha tornat amb un àlbum més lluminós del que haguéssim pogut presumir, tant lírica com musicalment, aspecte aquest últim en el qual igualment han recuperat els ímpetus perduts. D'aquí ve el títol: Que trona aquí fora? Doncs caldrà enfortir les arrels.
Per això, Alberto Cereijo (Los Suaves) dispara mil notes en el sol de “Gripado corazón” (“Sin nubes negras, sin espinas que guardar”). I és per això que escoltem cantar a Boni en “Arde el viernes” (“Queda noche por beber, mucho ruido por hacer”), himne amb el qual calar-li foc ala cap de setmana en el qual també sona la guitarra d'Alfredo Piedrafita amb un punteig inconfusible. Curiós que apareguin els de Barricada just en aquesta cançó, doncs fa ja anys que van abandonar les borratxeres per poder seguir fent concerts collonuts. És fàcil imaginar-se l'efecte que tindrà la cançó sobre el públic quan el concert caigui en divendres.
“Vam voler continuar amb la línia que hem seguit durant tots aquests anys, que és la que ens ha agradat a nosaltres sempre, sense necessitat de forçar gens”, confessa Edu. Cert és que la veu de vellut del pamplonès Pedro Fernández marca un abans i un després en la història de la banda, però qualsevol seguidor reconeixerà al seu grup en ‘Raíces’, per molt que s'hagin engalanat les cançons amb una gran diversitat d'arranjaments; a destacar la multitud de guitarres doblegades, l’slide en el descarnat “De pasajeros” o el talk-box del primer single, “Ganas”, que unit a les frenades en sec de la tornada, portarà a l'orella acostumada més enllà del rock ibèric al símil amb Bon Jovi. Una altra bona mostra de tan elaborada ornamentació és la mandolina i el punteig de baix fretless –amb el santanderí Raúl Serrano han guanyat un baixista de debò- en la balada semi-acústica “Espinas de cristal” (“Refúgiate tú solo, no tendrás a nadie más”), més aclaridora sobre l'ocorregut amb Rulo i Fito que mil entrevistes.
El seu arpegi inicial em recorda a “Babe I’m gonna leave you” de Led Zeppelin, encara que Nando l'associa més a “Keeper of the seven keys” de Helloween; de totes maneres en elèctric el tema també hagués funcionat bé, o a ritme de tango, o en clau de polka, és el que tenen les bones cançons.
El fàcil hauria estat escapolir-se, canviar-li el nom al grup, però Nando i Edu han assumit el risc de donar la cara i defensar el seu somni àdhuc sabent-se exposats a la sabandija literària i a la retòrica enverinada. Mostra de la confiança de la nova formació són les paraules de Pedro, precisament el músic al que es mirarà amb lupa: “La Fugia segueix aquí, més viva que mai”. Es palpen la unitat, la il·lusió, la felicitat recuperada. “Som una banda i aquí no funciona el que digui un, sinó la millor idea”, assegura Nando amb un centelleig d'alleujament en els ulls. Brindo per això.
-JUAN DESTROYER
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".